El poder judicial s'havia convertit en el símptoma d'una batalla lliurada a l'interior de la judicatura espanyola. El Consell General del Poder Judicial, màxim òrgan de govern dels jutges a l'Estat espanyol, romania bloquejat des de feia sis anys. El PP s'havia negat a qualsevol moviment de renovació d'un organisme dominat per la facció conservadora dels togats i amb vincles amb la formació de la gavina. Només un pacte entre populars i el PSOE, forjat a principis de l'estiu, albirava el desencallament d'aquest escenari anòmal.
Amb l'inici del curs judicial a sobre, els vocals conservadors i els representants progressistes del Consell General del Poder Judicial acordaven el nomenament d'una figura de consens. La proposta, de fet, provenia de les files judicials més escorades a la dreta, les quals havien rebutjat altres candidates de perfil progressista. En aquest cas, posaven damunt la taula l'opció de la catalana Isabel Perelló, una veterana del Tribunal Suprem.
Perelló encaixava per la seua trajectòria progressista i la seua filiació a Jutgesses i Jutges per la Democràcia, així com perquè en cercles judicials s'assenyalava que havia estat crítica en privat amb els partits que havien retret les actuacions de determinats togats i amb les referències a la guerra bruta judicial —més conegut en l'argot polític com a lawfare— dels acords del PSOE amb les forces independentistes catalanes. Discreta, amb bon tarannà, però amb capacitat de direcció, es convertia amb 16 vots a favor en la primera presidenta de l'òrgan de govern de la judicatura espanyola. Aquestes habilitats haurà d'emprar-les per a gestionar la batalla judicial entre conservadors i progressistes, i decidir sobre l'assignació de les principals places de la judicatura.
Trencar el sostre de vidre
Amb el seu nomenament, s'aconseguia trencar un sostre de vidre que s'havia perpetuat durant dos segles, és a dir, el temps d'història del Tribunal Suprem, del qual n'assumeix la presidència. Perelló assolia les regnes del poder judicial amb 66 anys. Poliglota —domina el català, el castellà, el portuguès i l'anglès—, va entrar a la judicatura quan ja havia bufat les espelmes de la trentena. Al seu currículum judicial, consta una estada a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, l'Audiència Provincial de Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el jutjat de primera instància i instrucció de Maó.
Nascuda l'any 1958 a Sabadell, al Vallès Occidental, i havent cursat la llicenciatura de Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, va passar per l'Audiència Nacional i des de feia 15 anys estava al Tribunal Suprem. La seua arribada a l'alt tribunal espanyol va produir-se gràcies a la seua trajectòria judicial i a la «qualitat científica» que havia demostrat en la pràctica de la seua professió. Abans d'accedir al Tribunal Suprem, havia exercit com a lletrada del Tribunal Constitucional.
Dels seus cinc lustres a l'alt tribunal espanyol, hi ha senyals del seu tarannà progressista. No debades, va criticar «el llenguatge sexista» que havia emprat el magistrat conservador Carlos Lesmes quan va accedir a la presidència de la institució judicial. Lesmes havia remès una carta als membres del Tribunal Suprem amb l'encapçalament de «benvolguts companys» i Perelló va replicar que «o bé només es dirigia als homes magistrats, amb exclusió de les dones que també ho som, o bé no té en compte el que disposa l'article 14 de la llei 3/2017 en referència a la llei per la igualtat efectiva entre dones i homes».
Aquella resposta va firmar-la junt amb la togada jubilada Celsa Pico i l'aleshores magistrada Margarita Robles. L'actual ministra de Defensa del Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez, de fet, és una de les seues grans amigues a dintre de la judicatura. Segons conta eldiario.es, la nova presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial és descendent de víctimes de la dictadura franquista, ja que un dels seus avis va ser afusellat pel règim antidemocràtic, colpista i sanguinari que va liderar el militar Francisco Franco.
Puigdemont, l'hereva de Batasuna i fons voltor
De la seua trajectòria a les altes instàncies judicials espanyols, destaca la seua participació en la resolució de la petició que va efectuar el Govern català de Carles Puigdemont sobre suspendre cautelarment la intervenció dels comptes per part del Ministeri d'Hisenda, encapçalat llavors pel popular Cristóbal Montoro. Aquella sol·licitud va produir-se abans de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i el Tribunal Suprem, del qual formava part Perelló, ho va rebutjar taxativament. En l'obertura del curs judicial, va afirmar que «cap poder de l'Estat pot donar indicacions» als jutges sobre com interpretar la llei d'amnistia.
Com a magistrada, també va estar-hi present en la determinació judicial que es va prendre sobre il·legalitzar la candidatura Iniciativa-Solidaritat amb els Pobles perquè es considerava que era l'hereva de Batasuna, la referència política durant anys de l'esquerra abertzale. Si bé l'alt tribunal espanyol va acordar la prohibició d'aquella llista, Perelló va formar part del grup d'onze magistrats que s'hi van posicionar en contra. Temps després, de fet, el Tribunal Constitucional rehabilitaria la candidatura.
La nounada presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial ha firmat, al seu torn, sentències que obrien la porta a tombar la venda de 3.000 habitatges públics de la Comunitat de Madrid a un fons voltor, va anul·lar una resolució que autoritzava un desnonament a menors, va confirmar una sanció a l'entitat financera BBVA per les seues actuacions a territoris d'escassa tributació i va formular un vot en contra a la decisió de l'alt tribunal espanyol que alliberava del conegut com a impost hipotecari als bancs i el carregava als consumidors. L'historial de la nova comandant del poder judicial de l'Estat espanyol.