De les cançons valencianes tradicionals, la més ballada potser siga «La manta al coll». Costa de trobar una festa popular en què no sone allò de «la manta al coll i el cabasset, mon anirem al Postiguet, la manta al coll i el cabasset, mon anirem, mon anirem al Postiguet». Gràcies a la peça musical en qüestió, la platja més emblemàtica de la ciutat dʼAlacant és més coneguda que la de Copacabana. Si més no, a escala valenciana.
La majoria de divendres —amb el parèntesi del novembre negre provocat per la dana— el president de la Generalitat, Carlos Mazón, agafa la manta al coll i el cabasset en direcció a Alacant. En no poques ocasions, la seua agenda de dilluns també està concentrada al sud, de manera que pot passar-hi la nit de diumenge abans de retornar a València. Això fa que habitualment passe tres o quatre dies de la setmana al sud.
En arribar al poder, una de les primeres decisions de Mazón va consistir a modificar el costum de celebrar la reunió del ple del Consell en divendres, com havia passat amb el PP en solitari i amb el Govern del Botànic. Des del retorn de la dreta al Palau de la Generalitat, el conclave setmanal del gabinet acostuma a ser dimarts. Entre les excepcions a la norma, seʼn destaca la celebració dʼalgun ple del Consell a Alacant. Per exemple, el de divendres 21 de juny i el de dimarts 8 dʼoctubre, a la Casa de les Bruixes, la seu de la Generalitat a la ciutat. En lʼúltim any, el Consell també sʼha reunit a Ontinyent i Castelló de la Plana, i la referida Casa de les Bruixes ha acollit nombroses recepcions institucionals, fins a esdevenir una mena de Palau bis.
Enguany, a més, sʼhan desdoblat els actes institucionals amb motiu del Nou dʼOctubre. Han ocupat dos dies enlloc dʼun. El 8 dʼoctubre, a la Casa del Mediterrani dʼAlacant, Mazón va fer entrega de les distincions culturals i del Premi de les Lletres de la Generalitat, que va recaure en lʼescriptor Ferran Torrent.
La importància de les comarques dʼAlacant és substancial: ja han arribat als 2 milions dʼhabitants, mentre que les de València en tenen 2,6 milions
El País Valencià, així doncs, té una bicapitalitat de facto. Sense arribar encara al nivell dels Països Baixos —en què Amsterdam és la capital oficial, i lʼHaia, la capital administrativa i política—, el ben cert és que Mazón té una agenda ben intensa a les comarques més meridionals. També la va tenir Ximo Puig, que des del primer moment va voler prestar una atenció especial al sud del país, però lʼactual president —per la seua procedència geogràfica— ha consumat la percepció de doble capitalitat dʼuna manera més explícita. La importància de les comarques dʼAlacant és substancial: ja han arribat als 2 milions dʼhabitants, mentre que les de València en tenen 2,6 milions. Un equilibri molt més gran que no impera en lʼimaginari col·lectiu. Econòmicament, i no sols pel turisme, la província dʼAlacant és un autèntic puntal. És la cinquena que més PIB aporta al conjunt estatal, només per darrere de Madrid, Barcelona, València i Sevilla.
Uns altres factors que contribueixen a lʼagenda tan meridional de Mazón són la preponderància del seu partit, el PPCV, que va ser capaç de retenir la Diputació dʼAlacant fins i tot quan el Botànic omnigovernava el País Valencià. Precisament, amb ell com a president de la corporació entre els anys 2019 i 2023. Conservar el gran resultat aconseguit en el sud pel PPCV en els comicis a les Corts de 2023 —el 39,8%, un 3,6% més que la mitjana autonòmica— sense que Vox li retalle terreny —a la circumscripció dʼAlacant, Vox va quedar-se en el 12,5%, dues dècimes per sota del 12,7% autonòmic, una dada que ningú no esperava— és una de les màximes que van marcar-se els populars a lʼinici de la legislatura en curs, en conformar un executiu de coalició amb lʼextrema dreta.
Encara que Vox disposa dʼuna legió de simpatitzants al Baix Segura, fins i tot en aquesta comarca va quedar molt lluny en les eleccions valencianes de 2023: en efecte, el PPCV va anotar-se el 48,5% dels sufragis, i els ultres, el 13,4%. En canvi, aquell mateix dia, a la veïna Múrcia, Vox va situar-se a la vora del 18%.
El calendari laboral de Mazón
Un repàs de lʼagenda institucional facilitada als mitjans de comunicació des de lʼàrea de Presidència de la Generalitat Valenciana durant lʼúltim any constata la tesi de la bicapitalitat factual.
En concret, en el període analitzat, que va del 12 de febrer de 2024 i el 12 de febrer de 2025, Mazón ha tingut agenda pública un total de 267 dies: en 86 dels quals ha trepitjat la província dʼAlacant, en 28 ha estat fora del País Valencià i només en 25 ha visitat alguna població de Castelló.
Dit dʼuna altra manera, Carlos Mazón tan sols ha passat en les poblacions del nord el 7% dels darrers 365 dies. Encara que la seua població és notablement inferior —600.000 persones— als 2,6 milions de València i els 2 milions dʼAlacant, el ben cert és que aquesta demarcació, amb 6.636 quilòmetres quadrats, supera els 5.817 quilòmetres quadrats dʼAlacant.
El gràfic superior —elaborat per EL TEMPS a partir de la informació referida— inclou tots els actes institucionals programats. No hi entren, doncs, els de partit ni aquells que el president ha pogut mantenir al marge de la seua agenda oficial. Per tant, en els més de 300 actes celebrats a la demarcació de València no únicament sʼinclouen les reunions setmanals del Consell, les compareixences de premsa, les preses de possessió dels seus consellers o les audiències al Palau, sinó també lʼassistència als plenaris de les Corts i les commemoracions institucionals del Nou dʼOctubre o el Dia de les Corts Valencianes. Sense ells, lʼequilibri entre València i Alacant ja seria total.
Una ullada al calendari ens permet comprovar que agost i novembre van ser com dos pols oposats. En el primer cas, per les vacances, Mazón gairebé no va trepitjar València, però sí diversos municipis del sud, mentre que en el segon, a conseqüència de la dana, Mazón a penes va poder eixir de València. El seu trajecte se circumscrivia al Palau i el Centre de Coordinació dʼEmergències, situat a lʼEliana (Camp de Túria), on diàriament es convocava la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat, popularment conegut amb el nom de Cecopi.
En general, però, el primer president de la Generalitat nascut al sud està fent honor al seu origen. Així que pot, agafa la manta al coll i el cabasset i visita la ciutat dʼAlacant o alguna de les poblacions de les comarques meridionals.
El lapse temporal de la dana ha quedat enrere. Lʼagenda del president ha recuperat lʼhàbit anterior de fer-se molt present al sud. El 6 de desembre ja va assistir a lʼacte institucional organitzat a Benidorm pel dia de la Constitució, on va retornar al febrer durant els preparatius del festival musical Benidorm Fest, organitzat per TVE i en què sʼescull el candidat espanyol al certamen dʼEurovisió. Tanmateix, ateses les circumstàncies i a diferència de lʼedició de 2024, va preferir no fer acte de presència en la semifinal ni en la final del concurs.
Elx, Torrevella, Alcoi, Dénia i Oriola són les altres ciutats que ha acudit en diverses oportunitats amb la seua presència en els últims 365 dies. A lʼaltra punta del mapa, per contra, la seua presència és tan esporàdica com la del Pare Noel. Al nord de Castelló de la Plana, durant lʼúltim any a penes ha visitat Vilafranca i, més recentment, Canet lo Roig i les Coves de Vinromà, on va estar dimecres passat. Això sí, les escapades al nord són tan profitoses com les dels joves inscrits en el programa Erasmus: a Vilafranca, el 19 de setembre, Mazón va tenir tres actes seguits, mentre que a la capital de la Plana en va tenir quatre durant el 5 de març de 2024, quatre actes més el 28 de juny i tres el 27 de desembre.
Al Baix Maestrat, lʼAlt Maestrat i els Ports, però, costa de veure tant Mazón com Emmanuel Macron a lʼilla caribenya de Guadalupe, un dels territoris dʼultramar... Bé, no tant. El primer ministre francès no hi ha tornat des de 2018.