Com a policia local de la ciutat de Torrevella, ubicada a la comarca frontera del Baix Segura, Antonio Rico va patir un autèntic infern. La seua denúncia d'irregularitats, com ara de la desaparició de multes de tràfic i d'altres comportaments envers sancions que afectaven establiments d'oci nocturn, va provocar que fora víctima d'un assetjament laboral permanent. Canvis de torn sense avisar, denegació de vacances, filtració del seu expedient mèdic, insults, humiliacions i pressions foren algunes de les actuacions que va haver-hi de suportar, segons va narrar EL TEMPS.
Protegit per l'Agència Antifrau, la justícia va donar-li la raó. Un jutjat d'Elx (Baix Vinalopó) va acreditar aquell assetjament laboral desenvolupat per l'Ajuntament de Torrevella, encapçalat pel popular i figura prominent a les files conservadores meridionals Eduardo Dolón. L'alcalde, de fet, va ser condemnat per no aturar la persecució que alts comandaments policials del cos municipal havien desplegat contra Rico. Segons va publicar en exclusiva EL TEMPS, Dolón va desplegar la treta de l'amnèsia durant la seua declaració judicial: no recordava cap procediment per fustigació laboral a pesar que la corporació local torrevellenca va ser condemnada dues vegades per assetjament laboral durant el seu mandat. Una altra de les persones assenyalades fou Agustina Huertas, llavors regidora responsable de la policia local i actualment delegada del Consell a la demarcació d'Alacant.
Rico va trobar-se amb una interpretació diferent d'aquells episodis per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, però el Tribunal Constitucional ha restablert la resolució primigènia que acreditava les pràctiques contra aquest denunciant anticorrupció. L'òrgan judicial, de fet, estableix que «s'ha vulnerat al demandant [en referència al policia local] el seu dret fonamental a la integritat física i moral».
La sentència expressa que també s'ha vulnerat el dret a la tutela efectiva «en la seua dimensió de la garantia d'indemnitat, que resulta imputable, per un costat, a l'Ajuntament de Torrevella, tant per la seua conducta d'omissió d'incomplir l'obligació positiva de prevenir, investigar i sancionar les actuacions desenvolupades d'assetjament fetes pels seus empleats públics contra el demandant, així com per la mateixa conducta de fustigació desenvolupada institucionalment en l'exercici de les seues competències contra els interessos del demandant».
Arran d'aquest raonament, considera que l'anterior interlocutòria d'apel·lació de l'alt tribunal valencià i una anterior providència del Tribunal Suprem no complien amb «el deure de control judicial d'aquests drets a partir d'una correcta aplicació de la jurisprudència constitucional sobre el desplaçament de la càrrega probatòria en la seua protecció». La fiscalia del Tribunal Constitucional, segons un escrit al qual ha accedit aquesta revista, apuntava que «la perspectiva amb la qual el TSJ aborda la prova practicada no s'acomoda a la doctrina constitucional».
«No és el mateix l'anàlisi de cadascuna de classes de conductes per separat que la seua consideració conjunta i acumulativa. És cert que moltes de les mesures (retirada de l'arma, del permís de conduir, aplicació de torns, vacances, etc.) afectaven també altres policies, però en cap cas s'acredita que altres policies locals acumularen personalment el mateix nombre d'incidències tan diverses com el recurrent», rebat la fiscalia del Tribunal Constitucional.
D'aquesta manera, adverteix que el TSJCV «no preveu una visió de conjunt del seu resultat, valorant la multiplicitat de conductes existents i aquells elements que, aportats per l'Ajuntament o codemandats, pogueren enervar la seua existència al marge de la vulneració del dret fonamental, superant la mera aparença de legalitat i d'acord amb la ja citada jurisprudència constitucional». «No al·ludeix a la continuïtat en el temps d'aquesta situació, que es prolonga des de 2013 fins a l'any 2016», desmunta per avalar la posició d'aquest denunciant anticorrupció, que ha aconseguit al Tribunal Constitucional una victòria enfront de l'actuació del consistori dirigit per Dolón. Una de les figures populars amb més sintonia amb el cap del Consell, el popular Carlos Mazón.