Aquest 2025 no hauria de ser massa distint dels anys anteriors a la Catalunya Nord si no fora pel procediment judicial que afecta diversos càrrecs del Reagrupament Nacional (RN). La Fiscalia francesa va obrir una investigació ja fa anys per possible malversació del partit ultradretà. Els seus dirigents són acusats de desviar milions d’euros procedents del Parlament Europeu per pagar treballadors interns del partit.
Marine Le Pen, dirigent de la formació, podria veure interromput el seu enèsim intent d’accedir a la presidència de la República Francesa en les eleccions del 2027. I el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, exeurodiputat i exmarit de Le Pen, també està sent investigat amb altres alts càrrecs del partit.
Una sentència desfavorable conduiria a la inhabilitació. La resolució judicial es comunicarà el 31 de març i un desenllaç inculpatori es traduiria automàticament en un avançament electoral a Perpinyà un any abans de les eleccions municipals franceses, previstes per al 2026 segons el calendari regular. Sobre les possibilitats que la sentència siga favorable o desfavorable als interessos de RN, aquesta qüestió és una gran incògnita. També ho és el fet si una sentència contrària als interessos de RN provocaria un càstig en el partit ultradretà per part dels electors. Siga com siga, “la personalitat d’Aliot és molt forta a Perpinyà i si ha de ser substituït no serà una bona notícia per a ell ni per al seu partit”, indica Pere Manzanares, regidor comunista a la localitat d’Elna (Rosselló) i bon coneixedor de la política nord-catalana.
En cas d’inhabilitació, RN es trobaria a Perpinyà –i al conjunt de l’Estat francès– amb un problema, però també amb diversos elements que podrien facilitar la continuïtat dels ultres a la batllia nord-catalana. La desunió de l’oposició és un factor que juga a favor de RN, i l’altre és el desconeixement generalitzat que hi ha a la capital nord-catalana sobre el cas que afecta al partit en general i a Aliot en particular. Sobre possibles substituts d’Aliot en cas d’inhabilitació, qui més opcions podria tindre és el primer tinent de batllia, Charles Pons. També se’n parla de les quatre diputades a l’Assemblea Francesa de la Catalunya Nord –Pirineus Orientals en terminologia administrativa–, totes del RN: Michèle Martínez, Sandrine Dogor, Anaïs Sabatini i Sophie Blanc. Si bé, el paper d’aquestes quatre representants no és massa destacat en el terreny. Segons Manzanares, els esdeveniments polítics són protagonitzats pels alcaldes, que acostumen a fer d’amfitrions i a atraure tota l’atenció mediàtica i popular.
Eleccions municipals
Siguen al 2025 o al març del 2026, les eleccions municipals a la Catalunya Nord ja es divisen en l’horitzó i hi comencen a haver moviments preparatoris. En el cas de Perpinyà, localitat més poblada amb 120.000 habitants –la segona localitat nord-catalana amb més habitants, Canet de Rosselló, no n’arriba als 15.000–, les possibilitats d’expulsar l’extrema dreta de la batllia –amb o sense Aliot– passen per constituir una candidatura forta i amb possibilitats. Al 2020, any de les últimes eleccions, l’absència d’aquesta alternativa va propiciar l’ascens d’Aliot després d’anys en què els ultres havien acumulat majories, però no havien accedit a l’alcaldia per les mobilitzacions electorals en segona volta.
La campanya de les municipals franceses es desenvolupa des de mesos abans de la convocatòria electoral. Ara mateix, a Perpinyà hi ha moviments per constituir una candidatura amb garanties, i el debat se centra en forjar una opció nítidament d’esquerres o en incorporar, també, partits i candidats del centredreta local pròxims al macronisme o a l’anterior alcalde, Jean-Paul Alduy, màxim representant municipal entre 1993 i 2009. El cert és que a hores d’ara la força de socialistes, comunistes i verds a la capital nord-catalana és molt minsa.
L’efecte de la política francesa
La política nord-catalana és indeslligable de la del conjunt de l’Estat francès. “Tot el que passa a França té repercussions a la Catalunya Nord”, afirma Pere Manzanares. Ara mateix l’escenari polític al conjunt de l’Estat és d’incertesa total. Les eleccions de l’estiu passat van servir per aturar l’accés de l’extrema dreta al poder executiu, però l’entestament de Macron a no aliar-se amb l’esquerra –a qui el seu partit deu la continuïtat en el poder– ha desembocat en una moció de censura contra el primer ministre, Michel Barnier, i en una inestabilitat que no se sap cap a on conduirà.
Una de les possibilitats és un nou avançament electoral que presumiblement beneficiaria i molt l’extrema dreta, acompanyada d’un vent favorable a nivell global amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, amb el possible accés de l’extrema dreta al govern austríac i amb l’estabilitat d’altres executius extremistes en països com ara Itàlia o Hongria. Les últimes eleccions europees van deixar molt clara aquesta tendència.
Més enllà de possibles avançaments electorals, Pere Manzanares també destaca les restriccions que imposaran els pròxims pressupostos francesos, que afectaran tant l’administració estatal com la de les regions i la dels departaments. En concret, assenyala el sector cultural com un dels més perjudicats. “Aquest és l’àmbit que consideren menys prioritari i hi ha una gran preocupació, ja que la cultura viu dels diners públics”, explica el regidor.
Un altre dels problemes que haurà d’encarar la Catalunya Nord és el de la sequera, que ja ve afectant el terreny els últims anys i que intensificarà la crisi de l’agricultura. El pla d’arrencar vinya aquest 2025, que acabarà amb 2.600 hectàrees degut a les dificultats comercials denunciades pel sector, significarà un colp dur per a l’economia nord-catalana i també representarà un colp simbòlic, ja que la vinya és un dels productes emblemàtics de la Catalunya Nord. Alhora, es tem que aquesta mesura propicie la generació d’incendis forestals. I no només durant l’estiu, sinó durant tot l’any.