Els caps de búfals, les banderes nord-americanes amb iconografia trumpista i les gorres amb l'acrònim MAGA s'havien apoderat del Capitoli. El seu líder, el magnat Donald Trump, s’enrabiava per la derrota electoral contra el demòcrata Joe Biden i escampava la conspiració d'una tupinada a les urnes. No acceptava el resultat i havia agitat els seus acèrrims a defensar la mentida. Trump havia aconseguit una lleialtat quasi religiosa dels seus seguidors, que s'havien mobilitzat per atacar una de les artèries de la veterana democràcia dels Estats Units d'Amèrica.
Aquella mena de pseudo cop d'estat 3.0 de gener del 2021 no sols exhibia els perills que afronta el sistema de drets i llibertats al conjunt del planeta, sinó que il·lustrava el sisme tectònic del conservadorisme radical nord-americà. Trump, en el seu primer discurs de victòria a les passades eleccions presidencials estatunidenques, obviava el Partit Republicà, l'organització a través de la qual retornava a la Casa Blanca, i només feia al·lusions al moviment MAGA, acrònim del seu lema electoral: Made America Great Again (‘Fer Amèrica gran una altra vegada’). Eren els efectes anys després del terrabastall polític de fons que va representar al republicanisme l'eclosió del Tea Party.
El Partit Republicà, amb els crítics havent-hi abandonat la formació o absolutament marginats de la primera línia política, s'havia erigit en un apèndix més del moviment que encarnava. Dels vells principis conservadors, d'una defensa radical del lliure mercat arreu del món i d'una intervenció agressiva en política exterior, s'havia involucionat cap al llibertarisme econòmic intern, el proteccionisme als mercats estrangers, així com s'havia abraçat el nacionalisme aïllacionista i unes posicions en les guerres culturals que s'enquadraven a l'extrema dreta.
En la seua primera etapa presidencial, Trump havia donat ales a tota mena de grupuscles inequívocament radicals i, fins i tot, violents, com ara els paramilitars ultradretans de Patriot Prayer o Patriot Front. La presa del Capitoli fou una desfilada de supremacistes blancs, tradicionalistes i altres espècies de l'univers de l'alt-right nord-americana. La milícia neonazi Proud Boys acapararia els focus perquè temps després un dels seus capitostos, Enrique Tarrio, seria condemnat a 22 anys de presó amb l'agreujant de terrorisme per aquella acció virulenta. Joe Biggs, un altre dels comandants de l'exèrcit més violent de Trump, rebria una sentència per aquell atac a la democràcia nord-americana de 17 anys de presó.
La massa de la justícia també recauria per als antigovernamentals armats i supremacistes d'Oath Keepers —vegeu el número 1965 d’EL TEMPS— i apuntaria cap a un dels moviments conspiradors amb més penetració a les files trumpistes: QAnon. L'anomenat com a xaman d'aquesta secta, aquell que va vestir-se amb cap de búfal per assaltar el Capitoli, seria condemnat a 41 mesos. Trump, no debades, disposa de l'adhesió sovint insubornable, malgrat les estires-i-arronses temporals, de gran part de l'extrema dreta hereva de fòrums digitals que han estat fàbriques de mems polítics, d'una propaganda política que arriba des de l'humor, com ara 4chan.
Les xarxes socials i la bíblia
Les tropes del futur president dels Estats Units d'Amèrica no sols estan presents en accions virulentes, sinó que el seu exèrcit navega fabulosament per les xarxes socials i pels nous sistemes de comunicació allunyats dels mitjans convencionals. Això sí, Trump s'aprofita també de la proximitat ideològica del canal de televisió tradicional Fox News. D'ideologia ultraconservadora i propietat del multimilionari Rupert Murdoch, va pagar una indemnització de 787 milions d'euros per evitar un judici sobre mentides. Encara que durant un temps va distanciar-se del magnat republicà, l'equip governamental de Trump té com a pedrera la televisió ultra.
La penetració del comandant republicà al ciberespai va forjar-se quan els algoritmes de les xarxes socials, normalment afavoridors dels continguts polaritzadors, van donar volada a la difusió de mentides i dels discursos d'odi que atresoraven l'ecosistema de mitjans de la denominada dreta alternativa nord-americana. L'exponent d'aquell espai fou Steve Bannon, condemnat per desacatament al Congrés dels Estats Units d'Americà, cap de gabinet de Trump durant un xicotet període del primer mandat presidencial de l'ultradretà i antic director del portal Breitbart News.
El #gamergate, un escàndol succeït al món dels videojocs i de pulsió masclista, va ser l'espurna per aconseguir a través del troleig i de l'escarni irònic atreure capes de la població no gaire polititzades. Trump, de fet, va sumar a la seua legió una part important dels creadors de continguts i dels podcasters estatunidencs. En l'actualitat, els pòdcasts amb més reproduccions a Spotify estan farcits de velles estrelles del canal ultraconservador Fox News, com ara Megyn Kelly, Tuck Carlson o Dan Bongino.
Amb una dreta radical acostumada a practicar la ràdio de conversa i amb superestrelles ultraconservadores en aquest àmbit —els equivalents nord-americans, si fa no fa, a l'espanyol Federico Jiménez Losantos—, el trumpisme ha guanyat força a través dels espais comunicatius allunyats del convencionalisme. El símptoma d'aquesta infiltració van ser les paraules de Dana White, cap de l'Ultimate Fighting Championship, una competició d'arts marcials, a la festa del triomf de Trump: «Vull donar les gràcies als Nelk Boys, Adin Ross, Theo Von i, finalment, a Joe Rogan». Es tractava de creadors de continguts que havien promocionat el republicà.
Trump, a més, disposa de l'antic Twitter, ara rebatejada com a X, viciada a favor dels seus missatges i la seua ideologia d'ençà de la seua aliança amb Elon Musk, l'home més ric del planeta i propietari d'una xarxa social que encara és la capdavantera en la conversa pública global. En el moment de l'assalt al Capitoli, quan X restava lluny de les interferències de Musk, la xarxa social va restringir el compte del magnat per les seues mentides i la promoció d'aquell pseudocop a la democràcia nord-americana.
Arran d'aquella limitació, el dirigent republicà va fundar el seu espai de debat públic digital: Truth Social. La xarxa social està allotjada en els núvols de Rumble, la plataforma de vídeos en línia finançada pel milionari llibertari i d'extrema dreta Peter Thiel; el futur vicepresident dels Estats Units d'Amèrica, J. D. Vance, i el capitalista de risc i membre de l'administració Trump, Vivek Ramaswamy.
Si el periodista Andrew Marantz va descriure a Antisocial: La extrema derecha y la 'libertad de expresión' en internet (Capitán Swing, 2021) com els reaccionaris trumpistes havien aprofitat les esquerdes de les xarxes i la crisi dels mitjans tradicionals per canviar les regles de la conversa pública i normalitzar al ciberespai el seu odi, la politòloga Susan George va advertir a El pensamiento secuestrado: Cómo la derecha laica y la religiosa se han apoderado de Estados Unidos de la guerra ideològica iniciada pels moviments més conservadors dels Estats Units d'Amèrica. L'avís d'un magma que cristal·litzaria anys més tard en el Tea Party i ha fet el cim amb Trump.
A pesar dels escàndols que arrossega en la seua vida personal i del menyspreu pels manaments cristians, el milionari republicà s'ha erigit en el messies de grups religiosos d'inclinacions integristes com ara els evangelistes. Aquest sector del cristianisme expressa fervor electoral per Trump arran de l'aposta ideològica d'aquesta comunitat per una masculinitat extremadament agressiva i un nacionalisme blanc anticomunista i antiislàmic, com radiografia la historiadora Kristin Kobes Du Mez a Jesús y John Wayne: Cómo los evangélicos blancos corrompieron una fe y fracturaron una nación (Capitán Swing, 2022). Els evangelistes, de fet, s’han convertit en un dels batallons més actius a favor de la ultradreta global i en un dels actius electorals més segurs per al republicà.
Milionaris i 'think tanks'
Les branques que conformen l'exèrcit del trumpisme són filles ideològiques de la batalla cultural que han lliurat per terra, mar i aire diferents milionaris conservadors des de fa dècades. Segons desgrana la periodista Jane Mayer a Dinero oscuro: La historia oculta de los multimillonarios escondidos detrás del auge de la extrema derecha norteamericana (Debate, 2016), la maquinària econòmica va ser engegada per grans fortunes com ara els germans petroliers Koch, l'empresari de l'alumini i l'oli Richard Mellon Scaife, el magnat químic John M. Olin o els germans Bradley.
La fundació filantròpica i el fons de la nissaga Bradley, segons va publicar The Guardian, ha alimentat en els darrers anys diversos laboratoris d'idees d'alineació trumpista: va entregar 27,1 milions de dòlars a American First Legal; 8 milions de dòlars a Turning Point USA; 712.310 dòlars al Conservative Partnership Institute, o 425.000 dòlars a Heritage Foundation, el baluard del conservadorisme radical als Estats Units d'Amèrica. «El paper de Heritage Foundation és la institucionalització del trumpisme», va afirmar el seu director, Kevin D. Roberts. En la primeta època Trump, el think tank va aportar 37 càrrecs a la seua administració. Fou la fàbrica d'idees més influent, fins al punt d'haver aconseguit aprovar dos terços de les seues recomanacions polítiques.
El centre de pensament, nascut l'any 1973 i engreixat financerament al llarg de la seua història pels germans Koch, la fortuna de John M. Olin, la nissaga Bradley i la família multimilionària DeVos —propietària de l'equip de bàsquet Orlando Magic—, ha estat vinculat a campanyes de descrèdit del canvi climàtic i recentment ha estat l'impulsor de l'anomenat Projecte 2025, un programa polític de quasi 1.000 pàgines per transformar radicalment els Estats Units d'Amèrica amb un prisma ultraconservador i profundament desregulador econòmicament sota el mandat de Trump. Encara que el futur president va intentar creure que s’havia desmarcat d'aquest pla, ha fixat diversos càrrecs que van participar en l’elaboració, com ara Brendan Carr, encarregat de dirigir la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) i autor, justament, del capítol dedicat a la FCC al programa ultra.
Un altre dels assessors de renom del Projecte és Russell Vought, nacionalista cristià, cap de l'Oficina d'Administració i Pressupost durant els primers compassos de l'anterior govern Trump, involucrat en el programa polític dels republicans i amb visions xenòfobes. Anomenat, de nou, cap de Pressupost pel futur president republicà, va fundar el Centre per a la Renovació dels Estats Units d'Amèrica, la missió del qual és «un consens del fet que els Estats Units d'Amèrica és una nació sota Déu».
L'entitat va disposar del suport «administratiu, legal i de personal» del Conservative Partnership Institute, creat per l'exsenador republicà Jim DeMint —acomiadat per Heritage Foundation, tot i que després ambdós centres de pensament s'han reconciliat— i regat amb un milió de dòlars del mateix Trump. Conservative Partnership Institute va estar liderat per l'excap de gabinet del futur president republicà, Mark Meadows, i ha comptat amb el sosteniment econòmic, segons The New Yorker, de la nissaga Bradley, un fons lligat a la família Koch, i de la Servant Foundation, un instrument econòmic vinculat al multimilionari i propagandista de l'evangelisme David Green.
De la incubadora de Conservative Partnership Institute va néixer American Legal Firts, de tarannà trànsfob, aïllacionista i partidari d'erosionar els contrapesos de la democràcia nord-americana per concedir més poder al president Trump. De fet, tracta d'actuar de contrincant ideològic de la Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils. Impulsat per consell de l'advocat Ken Starr —redactor de l'informe del procés de destitució o impeachment a Bill Clinton i mestre, en el seu moment, del magistrat conservador del Tribunal Suprem, Brett Kavanaugh—, està liderat per Stephen Miller, sotsdirector de polítiques de Trump en aquesta nova etapa i artífex de les idees del magnat sobre les persones migrants.
American Legal First va participar en el Projecte 2025 fins que va retirar-se per desavinences de protagonisme. Grupuscles antiavortistes —i promotors del jutge conservador del Tribunal Suprem, Samuel A. Alito— com ara Eagle Forum consten com a integrants, així com el radical Institut Claremont o Alliance Defending Freedom, antiavortista, mecenes del fonamentalisme a Europa i amb injeccions dineràries de les grans fortunes ultraconservadores estatunidenques. El Texas Public Policy Foundation o el Heartland Institue —involucrat en campanyes d'intoxicació a favor de la indústria del tabac i contra el consens científic del canvi climàtic— també hi estan presents.
A l'òrbita ideològica trumpista i sense presència en aquest programa polític ultraconservador, hi ha la llibertària —i finançada pels Koch— American for Prosperity o la Federalist Society, llibertària, abanderada de l'originalisme —interpretar la carta magna sense adaptar-la a la realitat actual—, finançada per corporacions com ara Chevron, fortunes com ara Richard Mellon Scaife o la John M. Olin Foundation. La més reeixida, de moment, a la nounada administració Trump és American First Policy Institute. La seua presidenta, Linda McMahon, ha estat nomenada secretària d'Educació. És la teranyina de les forces que donen suport al magnat republicà. El seu exèrcit intel·lectual, activista, paramilitar i digital.