“L’esquerra de Perpinyà ha estat la més ruca de tot l’Estat francès”. La frase és de Nicolas Garcia, del Partit Comunista, qui després d’aquestes eleccions municipals ha recuperat la batllia del seu poble, Elna, ubicat a la comarca del Rosselló. Amb 10.000 habitants, Elna és famós per la maternitat que va acollir mares exiliades durant la guerra civil espanyola. Més recentment, aquest poble va participar activament en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre: Elna va salvaguardar les urnes els dies previs a la votació. Entre 2001 i 2014, Nicolas Garcia havia governat la localitat. En les anteriors eleccions va ser apartat de la batllia, però ara l’ha recuperat. El seu és un exemple singular al conjunt de l’Estat francès, on els batlles no acostumen a recuperar la cadira que han perdut. Per erigir-se novament alcalde, Garcia va haver de bastir una candidatura ciutadana, allunyada de les tradicionals que solien ser representades, exclusivament, per un únic partit polític.
A Perpinyà, capital del Rosselló, de la Catalunya Nord i avui també capital de l’Agrupació Nacional a França, la candidatura ciutadana va existir gràcies a l’impuls d’alguns partits i de ciutadans independents. Era el cas de l’Alternativa, liderada per Caroline Forgues -independent- i en la qual participaven la França Insubmisa, el Partit Comunista, la Generació S -escissió de l’avui ben desgastat Partit Socialista Francès-, el Nou Partit Anticapitalista i Esquerra Republicana. L’Alternativa no va arribar a sumar el 7% dels vots, la qual cosa no li permetia presentar-se a la segona volta de les municipals -la llei electoral marca que, per fer-ho, s’ha d’assolir almenys el 10% dels suports a la primera volta.
Sí que va superar la barrera la candidatura d’Agnès Langevine, que va fregar el 15% dels vots. Langevine, vicepresidenta de la regió d’Occitània, liderava la candidatura dels Verds a la capital rossellonesa. Els seus resultats, però, han quedat ben lluny dels que ha aconseguit el seu partit en altres ciutats importants de l’Estat francès. La suma de suports de les candidatures d’esquerra -vegeu requadre- en la primera volta no s’apropava, ni de bon tros, al resultat obtingut per l’extrema dreta de Louis Aliot, el nou alcalde de Perpinyà. Però l’enorme abstenció de vot a la ciutat -quasi el 60% en la primera volta i quasi el 53% en la segona-, sumat al fet que el candidat de l’Agrupació Nacional va rebre més vots el 2014 que no ara, evidencien que la desmobilització ha estat clau en el resultat. Només l’extrema dreta ha sabut congregar els seus votants davant les urnes.
Ben lluny de la unitat
El peculiar sistema electoral francès exigeix fórmules polítiques que no són tan singulars. El mateix Nicolas Garcia afirma tenir clar que, per recuperar la batllia d’Elna, havia de sumar distintes sensibilitats a la seua candidatura. Nicolas Berjoan, qui es va presentar sense èxit com a candidat dels Verds a Prada (Conflent), havia participat prèviament, segons explica, en la creació d’una llista ciutadana a Perpinyà. “Vaig proposar una plataforma cívica a l’estil del que es fa al Principat, per exemple amb Guanyem Badalona, per aplegar distinta gent en un mateix projecte”. Berjoan, però, assenyala els “partits vells” com els responsables de garantir el fracàs d’aquest projecte. “El Partit Comunista, per exemple, no va voler que els Verds lideressin res i l’Alternativa”, candidatura en què es va integrar el PC, “ha estat un desastre, perquè els seus referents han estat incapaços de liderar res”. Berjoan, també, suggereix que el fet que aquesta candidatura estiguera “dominada per l’extrema esquerra” -referint-se al PC i a la França Insubmisa” va convertir-la en menys atractiva de cara a l’electorat.
Al seu torn, però, els Verds tampoc no van saber construir una candidatura ciutadana a Perpinyà. La llista d’Agnès Langevine comptava amb el suport del Partit Socialista i d’altres formacions menys rellevants, i es va quedar amb el 14,51% del vot: quatre punts per sota de la candidatura dels Republicans, liderada pel batlle sortint Jean-Marc Pujol; i més de vint punts percentuals per sota de la llista del nou alcalde, Louis Aliot. Els Verds, però, tenien l’oportunitat de presentar-se a una segona volta, cosa que no van fer, teòricament, per no dividir encara més el vot que havia de concentrar el centredretà Jean-Marc Pujol, adreçat a evitar l’arribada de l’Agrupació Nacional a l’alcaldia.
L’equilibri institucional, però, també hauria impedit els Verds d’explorar aquesta alternativa. La connivència entre la socialista Carole Delga, presidenta del Consell Regional d’Occitània, i el republicà Jean-Marc Pujol, batlle sortint de Perpinyà, semblava irrenunciable per a les dues parts. Una disputa electoral entre els dos espais podia posar en perill aquest sistema tradicional, segons s’ha denunciat tant des de l’esquerra com des del centredreta divergent amb els Republicans. Segons explica Marta Serra, qui participava en la candidatura de l’Alternativa, que els Verds renunciaren a presentar-se a la segona volta es pot deure al fet de voler garantir la possibilitats de fer acords entre verds i socialistes després de les pròximes eleccions departamentals i regionals, “en les quals els dos partits es jugaran bastant”. I tal com explica el periodista Pablo Bonat, si els Verds no van voler integrar-se en la dinàmica d’una candidatura ciutadana és “perquè ells ja tenien la seva, condicionada pels acords amb el Partit Socialista, que no connecta amb segons quins sectors de l’Alternativa”. Les diferències no es van poder aparcar, ni tan sols, de cara a definir una candidatura d’esquerres per a la segona volta.
El centredreta
Si l’esquerra no va trobar una fórmula unitària, el centredreta tampoc no va donar exemple en aquest sentit. El desgast de Jean-Marc Pujol, que governava Perpinyà des del 2009 després d’esdevenir successor natural dels Alduy pare i fill, que encapçalaven l’ajuntament nord-català des de 1959, va generar distintes escissions al si dels Republicans. Alguns, fins i tot, com l’independent Olivier Amiel, que va sumar el 3,60% dels vots en la primera volta, tot i haver format part de l’equip de Pujol, va acabar demanant el vot per a Aliot en la segona volta. Unitat Catalana, que va aconseguir el 6% dels vots, era una candidatura ultralocal encapçalada, també, per una antiga col·laboradora dels Alduy, Clotilde Ripoull. Pel que fa a la República en Marxa, partit del president francès Emmanuel Macron, una aliança amb els Republicans a Perpinyà sembla ben contraproduent, atesa la rivalitat per l’hegemonia política entre tots dos partits a nivell estatal.
La República en Marxa va aconseguir el 13% dels vots en la primera volta, esdevenint quarta força. Des de la candidatura, liderada pel macronista Romain Grau, que incorporava les sigles de Oui País Català, també denuncien el “sistema clientelar” mantingut, diuen, pels partits tradicionals a Perpinyà, cosa que hauria evitat presentar una tercera llista a la segona volta. Segons Jordi Vera, de Oui País Català, només aquesta tercera via podia evitar l’arribada d’Aliot a la batllia de Perpinyà. “Cadascú volia mantenir el seu espai de poder, aquí tots s’ajuden i ningú es molesta”, denuncia Vera, qui assegura que als municipis rossellonencs de Portvendres i Clairà, Sí al País Català va guanyar la segona volta enfrontant-se “a una aliança de socialistes, republicans i Agrupació Nacional”. “El sistema de clans fa que tots els partits tradicionals s’ajudin”.
Vera explica que La República en Marxa “va estar a prop” de crear una candidatura pròpia per a la segona volta a Perpinyà. Pel que fa a una possible unió amb Pujol per evitar l’arribada d’Aliot, Vera assegura que aquesta possibilitat era “inviable”. Com a exemple de les discrepàncies entre l’espai macronista i el republicà, relata que en la visita del president Carles Puigdemont a Perpinyà el passat 29 de febrer, “el batlle Pujol va facilitar un lloc perquè el president Puigdemont fes un míting, però al mateix temps demanava la prefectura de Perpinyà -vinculada al Ministeri d’Interior- de prohibir-lo”. Vera assegura que el candidat macronista, Romain Grau, va ser qui va demanar al president francès l’autorització del míting. El cert és que Romain Grau, com també Jean-Marc Pujol, van rebre amb tots els honors el president a l’exili en la seua arribada.
Des d’Unitat Catalana, partit local integrat per antics col·laboradors de Jean-Marc Pujol i que aposta per la descentralització de l’Estat francès, sí que van demanar el vot per a Jean-Marc Pujol en la segona volta. Expliquen, també, que abans havien explorat una aliança amb els Verds per presentar-se als segons comicis. “Era l’única possibilitat per obtenir l’alcaldia” i evitar que caiguera en mans de l’extrema dreta. Però, segons assegura Jaume Pol, president d’Unitat Catalana, aquesta oportunitat s’ha perdut “i caldrà treballar en aprofitar-la en el futur”.
Aliot i la catalanitat de Perpinyà
Sorprenentment, Aliot ha demanat que els plens municipals tinguen traducció simultània del francès al català. Ha estat una de les primeres mesures que ha pres. Però tots els entrevistats coincideixen a dir que, amb Aliot com a alcalde, actes com el del Consell per la República el passat 29 de febrer a Perpinyà no s’haurien produït. I la majoria preveu que el treball del nou govern municipal per la catalanitat de Perpinyà quedarà limitat, com a molt, a l’aspecte “folklòric i turístic”, segons diu Jaume Pol, d’Unitat Catalana. “No hi ha cap reivindicació sobre l’estructura territorial ni sobre la defensa de la llengua”, lamenta.
Des de Oui PaísCatalà, formació integrada en la candidatura macronista de Perpinyà, Jordi Vera no creu que Aliot “faci res radicalment pitjor al que ja feia Pujol” pel que fa a la catalanitat de la ciutat, si bé reconeix que no li agrada el canvi a l’alcaldia. Per contra, Nicolas Garcia, recentment reelegit alcalde d’Elna, pensa que “Aliot, si és intel·ligent, no tindrà problema a rebre Carles Puigdemont o Quim Torra” en termes de “defensar la llibertat política i no la independència de Catalunya”, tal com ja va fer l’exalcalde Jean-Marc Pujol.
En canvi, Jaume Pol, d’Unitat Catalana, explica que la radicalitat de l’Agrupació Nacional quedarà dissimulada pel desig d’Aliot de convertir Perpinyà en una ciutat “aparentment ben gestionada” i intentar fer veure, així, que el partit d’extrema dreta també sap governar. “Per fer-ho possible, evitarà posar-se a l’abast de les crítiques habituals que pot patir un partit d’extrema dreta com el seu”. En els mateixos termes s’expressa Joan Font, dels Verds, que pensa que “la vida a Perpinyà no canviarà fonamentalment”, perquè Aliot “vol que Perpinyà esdevingui ciutat model perquè Marine Le Pen guanyi les presidencials franceses” de 2022.
Tornant al triomf de l’Agrupació Nacional, el gran punt de consens entre els consultats, en definitiva, és que amb la divisió de l’esquerra i de la dreta tradicional, la ultradreta s’ha trobat amb una catifa roja per arribar a l’alcaldia de Perpinyà. Hi restarà, almenys, fins al 2026. Temps suficient com perquè els qui rebutgen l’extrema dreta troben una fórmula per fer fora Aliot de la batllia en les pròximes eleccions.