Els socialistes es queden sols

Compromís trenca amb el Govern d'Alacant

Després de dos anys i mig de tensions constants, Gabriel Echávarri s'ha quedat a soles en l'Alcaldia. Compromís, un dels seus socis de govern local, se n'ha apartat. La causa ha estat una imputació judicial contra l'alcalde. Al rerefons, però, hi ha una història molt llarga de malentesos i contradiccions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 21 de juny de 2015, Gabriel Echávarri es fotografiava amb la vara de l'alcaldia. Li acompanyaven dos socis obligats: Miguel Ángel Pavón, de la coalició Guanyar -dominada per Esquerra Unida- i Natxo Bellido, de Compromís. D'aquesta manera, el PSPV es feia amb l'alcaldia 20 anys després d'haver-la perdut en favor del PP. Un partit que durant dues dècades va convertir Alacant en la ciutat més mediatitzada per la corrupció.

La il·lusió del canvi va contagiar els seus protagonistes, que pronosticaven una aliança de més d'una legislatura. La realitat, però, va desfer els presagis optimistes. Les promeses amb què Gabriel Echávarri va accedir a l'alcaldia van quedar només fixades en el programa electoral. L'incompliment sempre va ser denunciat per Guanyar i la relació entre ambdós socis va esdevenir del tot inestable. Cadascuna de les formacions, amb sis regidors, van competir des d'un primer moment per l'alcaldia. Després, les tensions van creuar-se entre els despatxos de les regidories.

La primera de totes va ser la dels horaris comercials. Gabriel Echávarri va prometre en campanya el tancament dels comerços de la ciutat durant els diumenges i festius per tal que els treballadors pogueren conciliar l'ofici amb la vida familiar. Després de converses internes entre l'alcalde -qui també ostenta la Regidoria de Comerç- i distints empresaris, entre els que destacaven els del Corte Inglés -principal centre de compres de la ciutat-, aquella promesa va quedar reduïda a un "pacte de cavallers". Així l'anomenava el mateix alcalde. Consistia a controlar, per mitjà d'una comissió improvisada i presidida per ell mateix, que els empleats de les empreses no treballaren més d'un màxim de 13 diumenges i festius a l'any. Una mesura que va causar desconfiança total en els sindicats i que molts han qüestionat el seu funcionament.

Al mateix temps, la polèmica de les terrasses també va enfrontar les dues principals formacions del Govern. Alacant, ciutat turística amb nombrosos negocis d'hostaleria, havia viscut la llibertat total d'obertura de terrassses de locals en l'època del Govern anterior. Guanyar tenia el compromís de limitar-ho per la demanda veïnal de descans i neteja. Un dels màxims representants de l'hostaleria, fins llavors president local dels empresaris d'aquest gremi, és Lalo Díez, del PSOE, avui cap d'alcaldia. Els interessos estaven clarament enfrontats i les declaracions creuades en la premsa foren ben incendiàries.

Aquestes potser foren les grans primeres diferències. Però arribaren moltes més. Per exemple, la municipalització dels contractes de l'Ajuntament plantejada per Guanyar, una mesura proposada per anul·lar la pròrroga automàtica dels contractes del controvertit empresari Enrique Ortiz amb el consistori, qui ha reconegut haver finançat campanyes electorals del PP. O la condemna que va patir la regidora de Protecció Animal, Marisol Moreno, de Guanyar, denunciada per haver injuriat el rei d'Espanya al seu bloc web després que es conegueren els fets de Botswana, quan es va fotografiar amb un elefant caçat. En aquell moment, l'alcalde va assegurar que si Marisol Moreno "haguera estat socialista no hauria arribat als jutjats", suggerint que l'hauria apartat del seu càrrec.

La llista de greuges d'Echávarri amb els seus socis de govern és inacabable. L'afer Ikea va generar més divisions. El macrocentre previst per envoltar la seu alacantina d'aquesta multinacional sueca ja va implicar Enrique Ortiz en una trama bastant sospitosa. Quan el Govern local va canviar de dirigents, els parers eren similars entre les dues principals formacions. Echávarri no descartava donar llum verd a l'arribada d'Ikea. Però coincidia amb Guanyar a rebutjar la possibilitat que Ikea construïra un macrocentre als seus voltants, pel fet que afectaria negativament la zona comercial tradicional de la ciutat, ubicada al centre. Per reorientar les negociacions amb l'empresa del moble, molt interessada a instal·lar-se a Alacant -i que per fer-ho havia rebutjat ofertes de localitats limítrofes-, Miguel Ángel Pavón i Natxo Bellido organitzaren una reunió a Madrid amb els representants de la multinacional. A última hora, Echávarri va anunciar que s'absentava de la reunió. Les raons donades, "que la reunió no era del més alt nivell". Al rerefons, però, hi havia segurament el fet que no havia estat ell l'organitzador. La reunió finalment no es va celebrar per la seua absència i les relacions entre el consistori i l'empresa quedaren aturades.

No va ser l'únic gest de menyspreu cap als seus socis. A començaments d'aquest any, Echávarri va apartar de manera unilateral Víctor Domínguez, de Guanyar, llavors regidor de Neteja, de la Junta de Govern local. Poc abans, els socis de Govern havien rebutjat la proposta que dos assessors directes de l'alcalde -Pedro de Gea i Miguel Castelló- entraren a formar part d'aquesta Junta. La decisió, que va ser comunicada de forma personal i no per notificació oficial, responia, segons l'alcalde, a que Guanyar havia passat a comptar amb un regidor menys després de la marxa de Nerea Belmonte, l'única regidora de Podem dins de Guanyar. Havia estat expulsada per la mateixa formació després que es descobrira un contracte municipal unilateral fet a mesura per a uns companys de partit. Per no acabar amb les contradiccions, el 29 d'octubre, 10 mesos després, l'alcalde va readmetre Víctor Domínguez en la Junta de Govern.

I ara?

Aquests han estat els incendis més destacats, però el dia a dia s'ha fet insostenible. Per acabar d'adobar-ho tot, el darrer 6 d'octubre l'alcalde va ser citat a declarar com a investigat pel fraccionament d'unes factures dins la Regidoria de Comerç. També foren cridats dos dels seus assessors: Lalo Díez i Pedro de Gea. El motiu: la campanya de nadal de 2016, per a la qual s'havia fet una despesa de 144.000 euros en contractes sospitosament fraccionats. En la interlocutòria s'indica que "els contractes foren minuciosament fraccionats" presumptament "sempre a favor de professionals triats per pròpia voluntat de l'alcalde i dels seus assessors". Aquells contractes haurien d'haver passat per concurs públic. Avui mateix s'ha sabut que l'alcalde anirà a judici i, immediatament, Compromís ha anunciat que eixia del Govern local.

Guanyar, pel seu compte, baralla aquesta opció des de fa temps i tot apunta que prendrà la mateixa decisió. S'han fixat com a data límit el 15 de novembre per a abandonar el Govern si l'alcalde no dimiteix. La notícia sorprèn pel fet que Compromís sempre havia actuat com a bomber per apagar el foc creat en les baralles entre els dos principals partits del govern d'Alacant. De fet, fa només unes setmanes, Compromís i el PSPV signaren un acord local de refundació del pacte per començar des de zero. I instaven Guanyar a sumar-s'hi, cosa que la formació d'esquerres no va fer perquè no s'havi comptat amb ells. El PSPV i concretament el seu alcalde se'n han quedat sols. De moment, la direcció valenciana del Partit Socialista ha dit que li exigirà la dimissió quan s'òbriga el judici oral.

La denúncia pel fraccionament va ser realitzada pel Partit Popular. Com a resposta, Echávarri va acomiadar la cunyada del portaveu d'aquest grup, Luis Barcala, qui ostentava una plaça a la Regidoria de Cultura com a funcionària. Un fet que també li podria comportar problemes a l'alcalde per improcedència en l'acomiadament. De fet, el mateix Echávarri va reconèixer que aquesta decisió obeïa a una venjança.

A hores d'ara, la situació que es crea és d'allò més inversemblant. Cap grup polític no arriba a la majoria absoluta al consistori. Tampoc no es pot fer sumant les forces d'esquerra i de dreta per separat. Si l'alcalde marxa, el caos seria inèdit. Perquè els grups d'esquerres sumarien vuit regidors dels 29 que té l'Ajuntament: tres de Compromís i cinc de Guanyar. Si se sumen els sis del PSOE, la xifra seria de 14. El grup de dreta tampoc no arribaria als 15 que donen la majoria: el PP, el partit amb més representants, en té vuit. I Ciutadans cinc, després que el sisé en discòrdia, Fernando Sepulcre, fóra expulsat per un altre escàndol. En el context d'un alcalde dimitit, la nova investidura obligaria el partit amb més representants a prendre l'alcaldia. Un fet que el PP no desitja, perquè ja ha expressat que només treballa per guanyar les eleccions el 2019. Després de tot, podria ocupar abans l'alcaldia abans d'uns nous comicis locals.

Seria, al remat, el final més surrealista. Digne, en tot cas, d'aquesta història de desgovern i d'il·lusions frustrades.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.