PSPV-PSOE

Alacant-Elx: les fractures meridionals del socialisme valencià

Ángel Luna, exalcalde socialista d'Alacant i exportaveu parlamentari del PSPV-PSOE, va definir l'entorn de les comarques del sud com «autodestructiu de tota mena». Una afirmació que exemplifica el caïnisme de les agrupacions socialistes d'Alacant i Elx. La complicada situació de l'alcalde alacantí Gabriel Echávarri i el pes del sanchisme a la ciutat il·licitana han reactivitat les ferides internes latents en ambdues organitzacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El socialisme alacantí s'hi jugava la vida. Restava només un any per a les eleccions municipals i valencianes. I el PSPV-PSOE de la ciutat meridional volia construir un projecte engrescador per desnonar de l'alcaldia al popular Luís Díaz Alperi, posteriorment imputat per la presumpta manipulació de l'urbanisme d'Alacant suposadament a favor del constructor Enrique Ortiz. Com a València, hi havia dos bàndols. D'una banda, estava el funcionari en excedència Blas Bernal, aa qu donava suport el sector encapçalat per Ángel Franco, el gran factòtum de la formació del puny i la rosa a Alacant. A l'altra, hi havia Carmen Sánchez Brufal, una pedagoga que volia renovar el partit. Bernal, finalment, va imposar-se per un marge molt estret a Sánchez Brufal.

Aquella puga interna, ocorreguda l'any 2003, marcaria l'agrupació socialista alacantina. Les relacions del sector franquista amb Ortiz (la policia espanyola va concloure que el promotor va regalar-li a Bernal un iot) van agreujar les escletxes orgàniques per convertir-les en pràcticament insalvables. Només la recuperació de la vara municipal l'any 2015 a càrrec de Gabriel Echávarri, també del sector afí a Franco, va relaxar la contestació interna. Ara bé, la confirmació del processament d'Echávarri per presumpte fraccionament de contractes ha reobert la ferida. Tot supurant a una setmana del congrés local que ha d'escollir el successor de l'alcalde a la secretaria general del PSPV alacantí.

Amb Echávarri apartant-se de la seua intenció inicial de presentar-se a la reelecció, el sector oficialista va pensar en la vicealcaldessa Eva Montesinos (ara candidata de l'alcalde per substituir-lo al capdavant del consistori alacantí). La jugada buscava desactivar al sector renovador (actualment afí al corrent sanchista), ja que Montesinos compta amb simpaties dintre dels partidaris de l'actual secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Era la candidata idònia per dividir els renovadors, amb una facció partidària de pactar i una altra defensora d'enfrontar-se a la cúpula actual.

El neofranquisme, però, ha guardat al calaix l'opció de Montesinos, a causa que també opta a rellevar Echávarri a l'alcaldia d'Alacant. Amb les negociacions per mantenir la vara de comandament del consistori centrant totes les preocupacions, s'ha optat per un perfil baix i de consens. Es tracta de Miguel Millana, exconseller de Treball, Seguretat Social i Sanitat durant l'etapa del socialista Joan Lerma a la Generalitat Valenciana. Una maniobra que, a més, impedeix qualsevol lluita a l'oficialisme entre Montesinos, el regidor Carlos Giménez o Sandra Martín per erigir-se en el candidat a dirigir les regnes del socialisme alacantí. I que, a més, comptaria amb el beneplàcit de Blanqueries.

Tots aquests moviments del bàndol de Franco, tanmateix, no han desmobilitzat el sector renovador. Més aviat al contrari. El sanchisme ha llançat la candidatura de José Miguel González Moreno, que aposta per un nou tripartit progressista a la ciutat, demana el cap d'Echávarri i reconnectar el partit amb la societat alacantina. De fet, les darreres enquestes publicades mostraven que el PSPV d'Alacant no té sol electoral. Segons el sondeig d'Alicante Plaza, els socialistes perdrien entre un i dos regidors, quedant-se en una forqueta d'entre 4 i 5. Actualment, en tenen sis. Amb aquestes xifres, seria Compromís, que va irrompre per primera vegada durant aquest mandat al consistori, la força més votada de l'esquerra.

El candidat que pugna contra el sector d'Ángel Franco a Alacant, José Miguel González| EL TEMPS

La llista de la denominada facció renovadora evidència la perpetuació de la ferida interna al socialisme alacantí. González Moreno és nebot d'Antonio Moreno, que va lluitar l'any 1998 contra Antonio Pina, candidat aleshores de Franco. Advocat de professió, va ser assessor de l'exsindic Ángel Luna a les Corts Valencianes. També va ser càrrec de confiança de l'exportaveu del grup municipal socialista Elena Martín. Martín fou rellevada quan Echávarri va convertir-se en secretari general del PSPV d'Alacant.

Soler contra Macià

Alejandro Soler, fill d'una família de militància socialista, fou l'ull dret de Diego Macià, qui va ostentar l'alcaldia d'Elx (Baix Vinalopó) durant 12 anys. Soler s'havia imposat com aspirant a governar la ciutat il·licitana l'any 2007 per davant de Carlos González, l'actual alcalde. Però durant els quatre anys que va gaudir de la vara de comandament municipal va distanciar-se de Macià. L'exalcalde -va perdre davant la popular Mercedes Alonso l'any 2011- va allistar-se al bàndol que encapçalava l'exministra de Sanitat, Leire Pajín, a Alacant i que tenia com a referent al País Valencià a l'exsecretari general del PSPV, Jorge Alarte. Havia penjat a l'armari per sempre l'abric lermista.

La renúncia a les tesis oficialistes del socialisme valencià va comportar que Soler s'enfrontara al seu antic valedor i, de retruc, que desapareguera de l'escena política arran d'una denúncia per violència masclista que va arxivar-se poc després. Ara bé, l'adveniment de la fe sanchista va reconnectar-lo amb la vida orgànica del partit del puny i la rosa. Va ser l'estrateg, junt amb el pajinista i diputat a les Corts Valencianes, David Cerdán, d'engegar les plataformes favorables a Sánchez. La creació d'aquests col·lectius fou clau perquè el madrileny guanyara la partida per la secretaria general del PSOE a la presidenta andalusa, Susana Díaz, a les comarques del sud. En aquell moment, Macià i González van posicionar-se del costat de Díaz.

Amb la secretaria general del socialisme il·licità en disputa, la batalla entre Macià i Soler retorna a l'agrupació local. Soler, que controlava el PSPV del Baix Vinalopó per la seua condició de secretari comarcal i que ha cedit el càrrec al també sanchista Vicente Alberola, ha presentat la seua candidatura a dirigir la formació del puny i la rosa a Elx. Una condició que va ocupar interrompudament des de l'any 2000 fins al 2012.

A l'esquerra, l'exalcalde d'Elx i membre del sector oficialista del PSPV local, Diego Macià. Al centre, el també exalcalde i candidat sanchista a ocupar la secretaria general del socialisme il·licità, Alejandro Soler| EL TEMPS. 

Ana Arabid, actual regidor d'Hisenda, serà la seua contrincant. Amb González sense posicionar-se per una de les dues candidatures, la llista d'Arabid està avalada per Antonio Rodes, actual director de la Societat de Projectes Temàtics i afí al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Macià i regidors com ara José Pérez, Tere Macià i Carlos Sánchez donen suport a la candidatura.

La pugna, de moment, ha suposat la dimissió de la secretària d'Acció Electoral del PSPV i diputada al parlament valencià, Toñi Serna, de l'executiva local. El malestar amb la convulsió interna ha motivat la decisió. Elx i Alacant, Alacant i Elx convertides en les dues principals fractures meridionals del socialisme valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.