Quan el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va abandonar la trona de les Corts Valencianes, era conscient que la remodelació del seu govern era una de les seues últimes bales per a resistir políticament. A la pressió mediàtica i les crítiques de l'oposició progressista, se sumava l'allau de procediments judicials contra la gestió de la dana i un malestar social que va demostrar-se intens per la massiva afluència a la manifestació convocada, entre altres entitats civils, per Acció Cultural del País Valencià.
El cap del Consell ha optat per perfils, si fa no fa, lligats a l'òrbita dels populars. A la conselleria d'Indústria, per exemple, s'ha seleccionat una persona ben connectada amb els cercles neozaplanistes, és a dir, Marian Cano, presidenta de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calçat i germana de l'alcalde de la Nucia, Bernabé Cano. Més lligams amb la formació de la gavina ostenta el nou responsable d'Interior i Emergències, Juan Carlos Valderrama, qui va actuar d'alt càrrec de Serafín Castellano tant a l'antic departament de Governació i Justícia com a la delegació del Govern espanyol a València.
A pesar d'ostentar vincles amb entitats de l'establishment espanyol i amb la Universitat Catòlica de València, el fixatge provinent d'entorns menys connectats amb els populars ha estat el tinent general Francisco José Gan Pampols, antic general en cap de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat del cos castrense espanyol, ubicada a Bétera (Camp de Túria). Amb experiència de missions a Kosovo, Afganistan i Bòsnia-Hercegovina, ha destacat des del seu pas a la reserva pels seus vídeos a la xarxes socials comentant els afers geopolítics d'un món agitat.
El seu nomenament, a cop de nota de premsa, com a vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social va provocar una autèntica gira mediàtica, concedint la primera entrevista a la radiotelevisió pública valenciana À Punt. Nascut a Figueres, a la comarca de l'Alt Empordà i d'ascendència aragonesa, va expressar-se en castellà a la cadena pública mentre se li preguntava en valencià. En els actes que ha protagonitzat com a comandant de la caserna de Bétera la llengua d'Ausiàs March sovint ha estat absent, invisible. Això sí, ha acudit a actes celebrats per la RACV, una entitat negacionista amb la unitat de la llengua.
Tanmateix, el tinent general va mostrar en una entrevista concedida a TV3 l'any 1997 el seu domini de l'idioma de Mercè Rodoreda, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Montserrat Roig. En aquella conversa a la televisió pública de Catalunya, a més a més, el seu cognom estava retolat amb una accentuació catalana, això és, «Pàmpols» en lloc de l'actual «Pampols». En un diàleg amb la capçalera El Heraldo de Aragón, mostrava el seu fort sentiment aragonès.
Lambán i 'trolls' ultradretans
Habitual del YouTube, el tinent general en la reserva ofereix una visió establishment en el seu compte de la xarxa social X, l'antiga Twitter. No debades, repiula anàlisi d'investigadors de centres de pensament prestigiosos, publicacions de les forces armades espanyoles, altres de record a les víctimes del terrorisme practicat pel grup armat ETA i de missatges llençats per la Casa Reial espanyola, en aquest cas sobre el triomf de la selecció espanyola de futbol masculina.
Aquest antic comandant de l'exèrcit de Terra, però, també evidència una admiració per escriptores com ara Irene Vallejo i comparteix habitualment els comentaris de l'expresident d'Aragó, el socialista de matriu jacobina i de tendència anticatalanista Javier Lambán. Gan Pampols, fins i tot, ha recomanat piulades expressades per comptes famosos de l'univers d'extrema dreta o personatges d'aquests entorns, com ara Juan Carlos Girauta, però ha desmentit algunes de les informacions vessades per diaris digitals d'orientació reaccionària. També ha repiulat opinions de Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana, una entitat amb connexions força controvertides.
«Cap biaix polític»
En la seua ruta per diverses finestres mediàtiques, Gan Pampols ha repetit una vegada i una altra un missatge sorprenent per a una persona que pròximament assumirà de manera formal la vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social de la Generalitat Valenciana: «no acceptaré ordres polítiques». «És un treball tècnic que ha de tindre un consens de base, que tothom estiga d'acord en el que cal fer, que els recursos que es dedicaran són els necessaris i que no estiga marcat per cap biaix polític», va indicar a la cadena pública À Punt.
Malgrat la possible contradicció entre ocupar un càrrec polític i emprendre accions polítiques i les seues declaracions, ha insistit, en aquest cas a les pàgines del periòdic Levante-EMV: «Una vegada s'aprove el pla director que contemple tots els aspectes de la reconstrucció, no pot haver-hi interferències d'ordre polític de cap mena, ni polític, ni partidista, ni d'interessos, en absolut». És la línia de l'escut militar del president valencià i pes pesant del nou Consell del PP.