Alerta Ultra

Legionarios de St. Andreu: un cau d'ultradretans amb els dies comptats?

Lloc de trobada habitual de grups d'extrema dreta com Democracia Nacional, l'ajuntament de Barcelona tirarà endavant un projecte esportiu per refugiats per fer fora els exlegionaris d'una part de l'espai que ocupen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El número 122 del Carrer Torres i Bages de Barcelona ha estat, des del tancament del Casal Tramuntana, un dels principals centres neuràlgics de l'extrema dreta a Catalunya. Es tracta del local de l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, que agrupa exmembres de la Legió Espanyola. Ara, l'Ajuntament de Barcelona ha ordit una proposta per fer-los fora, com a mínim parcialment, després d'anys d'intents fallits.

Pol d'ultradreta

De les activitats d'aquesta organització se n'ha parlat força. Especialment de les seves processons de Setmana Santa o dels homenatges a excombatents de la División Azul -divisió d'infanteria de voluntaris espanyols que va combatre al costat de l'exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial-. De fet, des de 1974 i fins a la seva dissolució el 2011, va ser part de la Confederación Nacional de Excombatientes, que agrupava germandats d'excombatents afins al bàndol franquista i atiada per figures prominents del Búnker. En la seva dissolució, els seus béns van ser cedits a l'Hermandad Nacional de la División Azul i la Fundación Francisco Franco.

Més enllà d'això, sobre l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona sempre ha planat l'acusació, rebutjada per ells, de ser una organització nostàlgica del franquisme i alineada amb l'extrema dreta. Segons publicava la Directa, els retrats de Millán Astray o Francisco Franco són habituals a l'antiga caserna de Sant Andreu de Palomar. Segons el mateix mitjà, un dels membres que ha desfilat habitualment amb els militars, Julián Campillo Zafrilla, va ser part de les llistes de les Juntas Españolas, successors de Fuerza Nueva, el 1988. El mossèn que els acompanya, Carlos Bey, també va ser candidat de la Falange Española de las JONS a Lleida el 1980.

El més destacat, però, són les relacions que manté amb la ultradreta més passada de voltes el seu expresident -ara líder del col·lectiu Legión Urbana- Jesús Cañadas Olivares. Cañadas, que el 2011 va concórrer a les llistes del Partit Popular a Premià de Dalt (Maresme) amb motiu de les eleccions municipals, manté excel·lents relacions amb membres de la neonazi Democracia Nacional, hereva de la CEDADE -una de les altres organitzacions que va intentar omplir el buit de Fuerza Nueva-.

A la dreta Jesús Cañadas, acompanyat de Juan de Haro, Manuel Canduela (antic líder de DN), Albert Bruguera i altres militants de DN.


Tot i que Cañadas mai ha deixat de tenir ascendent sobre l'organització, l'entrada del seu successor ara fa un parell d'anys, José Luís Cordoba suposava l'arribada d'un perfil teòricament més moderat al capdavant de l'Hermandad. No obstant això, segons ha pogut comprovar aquest mitjà, com a mínim dues organitzacions d'extrema dreta han fet un ús habitual de les seves instal·lacions.

Neonazis i motards

El grup més destacat que ha fet ús de les instal·lacions de l'Hermandad a Sant Andreu de Palomar és Democracia Nacional. EL TEMPS ha pogut constatar una presència periòdica entre 2017 i 2018 d'aquesta organització que els darrers mesos s'ha destacat com una de les que ha combatut més efusivament i amb més agressivitat l'independentisme, protagonitzant atacs i agressions. D'aquesta manera, en diferents imatges recollides a les xarxes socials se'ls pot observar prenent alguna cosa, sopant o fotografiant-se. Així, en imatges del juliol de 2017 es veu algunes persones de l'organització fent-se fotos amb Fernando Quintilla Manresa, antic membre de la División Azul. Quintilla va morir el gener de 2018. Abans, però, era habitual als actes i processons dels ex legionaris.

L'ex divisionari Fernando Quintilla amb Castellón i altres membres de Democracia Nacional al local dels exlegionaris.



EL TEMPS té també constància de la presència d'aquesta organització el maig de 2018. Tot i la dificultat de concretar la data exacta, un dels motius podria haver estat l'acte del 24 de maig de suport al periodista ultradretà Josele Sánchez. Amb ell, entre d'altres s'hi va fotografiar l'aleshores líder de DN a Catalunya Albert Bruguera, que a finals d'any va deixar el partit. En aquell acte també hi va assistir el militant de Vox Raúl Macià, actualment pres per una condemna per tràfic de drogues i robatori.

Josele Sánchez i Raúl Macià.


També el maig de 2018, el militant de DN Noel Caravaca Barnes va penjar a les xarxes socials una foto amb una desena de membres del partit. Segons una informació publicada aquesta setmana a la Directa, Caravaca va ser detingut el passat 12 d'octubre, conjuntament amb el coordinador estatal de les joventuts del partit Juan de Haro, per un assalt amb arma blanca en un bar de Ripollet del Vallès. A més d'ell, a la imatge (a la capçalera) hi apareixen membres destacats del partit com Bruguera, l'actual responsable a Barcelona del partit Ramón Corpas o Antonio Castellón, un dels detinguts per l'assalt al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris el juliol de 2018. Més enllà de visites puntuals que militants de la formació ultradretana pengen a les seves xarxes socials, destaca també el sopar que el partit va celebrar el passat agost al pati de l'edifici. Entre els assistents, van repetir algunes de les cares conegudes abans esmentades.

Membres de DN sopant al local dels excombatents



Ara bé, el premi a la constància en visites se l'emporten els Rebels Hispania. Aquest grup de motards d'ultradreta ha tingut una intensa vinculació amb les mobilitzacions d'ultradreta durant el boom del procés independentista, en especial al Bages. Al local dels Legionarios, però s'hi reuneix periòdicament per fer àpats i reunions la Jefatura del Vallès d'aquest grup. Com a mínim, segons ha constatat aquest mitjà entre el mes de març i finals d'agost de 2018.

El líder d'aquest grup i habitual a les trobades al local de Legionarios és Jordi Roca, que abans havia format part del capítol -grup en argot- que No Surrender (NS), un motorclub d'origen holandès considerat banda criminal en diferents països europeus, té a Catalunya. Roca manté excel·lent relació amb alguns membres de Democracia Nacional. Amb alguns ve d'enrere, dels temps a NS, i amb d'altres és més recent, com és el cas de Bruguera o Castellón.

Jordi Roca i els Rebels Hispania MC al local dels exlegionaris

Expulsió?

Vist aquest currículum, no és d'estranyar que des de fa més d'una desena d'anys des de diferents agrupacions veïnals de Barcelona s'hagi pressionat per tal que l'ajuntament faci fora l'Hermandad de les casernes de Sant Andreu. La crispació ha crescut especialment des de 2013 quan l'Ajuntament va fer un conveni de cessió als ex legionaris de la parcel·la continua a l'edifici de casernes on, des de llavors, a vegades s'hi fan exhibicions de parafernàlia militar. Des de la seva entrada el 2015, el Govern de Colau ha manifestat la seva voluntat de fer-los fora, no obstant això, la qüestió no és tan senzilla, doncs l'edifici és propietat de l'Hermandad i la parcel·la sobre la qual s'aixeca del Consorci de la Zona Franca (CZF).

Ara, però, tal com va publicar en exclusiva l'Exprés de Sant Andreu i ha pogut contrastar aquest mitjà, l'Ajuntament assegura que hauria aconseguit començar a tirar endavant un pla per tal que els ex legionaris no pugui fer ús de la parcel·la contigua, també propietat del CZF, que fa prop de cinc mil metres quadrats. La proposta es presentarà el dia 22 de gener a les entitats veïnals i es basa en un projecte esportiu per a refugiats conjunt entre l'Ajuntament de Barcelona i el Comitè Olímpic Internacional. El projecte s'hauria desencallat a partir de l'arribada del PSOE al Govern de l'Estat espanyol i l'entrada de Pere Navarro (PSC) a dirigir el Consorci. Segons la regidora del districte, Laia Ortíz, d'aquesta manera s'acompliria la petició del CZF que els havia fet arribar que "si no hi havia un projecte concret per a l'espai, era difícil plantejar que els legionaris no hi fossin". Ara, sembla que tirarà endavant, tot i falta que el "CZF iniciï el procés administratiu".

Tal vegada, des de l'ajuntament es recorda que tota aquella zona està pendent d'una reparcel·lació perquè és part de la peça Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Així, el projecte del COI seria una instal·lació esportiva temporal a l'espera de la reformulació definitiva.

Amb tot plegat, però, de moment els ex legionaris mantindrien el local que tenen a la parcel·la. "Segons la previsió de desenvolupament futur, el CZF l'hauria de tirar a terra. Estem parlant que, com que seria una expropiació en precari, el cost seria baix. El CZF té poques excuses per no abordar-ho", declara Ortíz. El cost estimat seria de 30 mil euros. Tanmateix, el CZF encara no ha manifestat la voluntat de fer-ho.

Així doncs, tot i que avança el procés per fer que l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios desaparegui de Sant Andreu de Palomar, falta que Pere Navarro, el PSC i el Consorci de la Zona Franca es decideixin a donar-los l'estocada definitiva.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.