L’Audiència d’Alacant ha viscut una jornada especial durant aquest matí de dijous. 14 joves de Pego, encausats el 2020 per haver plantat cara a un grup de nazis, havien d’assistir al judici després d’haver sigut acusats per la Fiscalia i per la Guàrdia Civil, que exercia com a acusació particular. Uns i altres els demanaven entre cinc i nou anys de presó per uns fets que han despertat una onada intensa de solidaritat.
A l’octubre del 2020 l’equip de futbol de Pego rebia el club de Gandia a la localitat de la Marina Alta en una jornada de lliga regular. Els ultres de l’equip de la capital de la Safor, els Gandiblues, coneguts per les seues tendències neonazis, no van tindre problema a exhibir aquesta ideologia amb les formes habituals: amenaces, increpant la població local i provocant el personal. Els càntics, els insults i els adhesius feixistes, alguns fins i tot col·locats al monument que Pego ha dedicat als seus veïns que van morir al camp de concentració de Mathausen, evidenciaven l’única voluntat d’ofendre els habitants d’aquesta localitat tranquil·la, interior, rural, que amb prou feines supera els 10.000 habitants.
La reacció, esperable, es va gestar entre un seguit de joves de Pego que prompte passarien a ser coneguts com a tal. Van decidir manifestar-se, plantar cara i fer veure que la localitat no era el lloc perquè els neonazis de Gandiblues exerciren les seues provocacions. La Guàrdia Civil va acabar intercedint per acusar, finalment, no els feixistes que havien acudit a Pego, sinó els pegolins que s’havien defensat.
Dies després agents del cos armat es van presentar a les cases dels joves per notificar-los les denúncies, que es transformarien en acusacions d’anys de presó per aquells fets. El fantasma d’Altsasu sobrevolava la Marina Alta. I la llum de la solidaritat, també.
El judici
Han passat desenes d’actes, concerts, concentracions i manifestacions. Quasi quatre anys després dels fets, els joves de Pego afrontaven aquest dijous el seu judici que decidiria el seu futur. L’Audiència d’Alacant acollia el judici per ser capital de la demarcació en què Pego es troba inserida, tot i que per proximitat geogràfica i mental la capital referent d’aquesta localitat és València.
La jornada judicial no podia deixar de ser especial per diverses raons. En primer lloc, el català no sempre se sent a l’interior dels corredors d’aquests jutjats, situats tot just davant de l’Ajuntament d’Alacant. Tampoc no és del tot habitual veure en aquest immoble l’estètica antifeixista que lluïen molts dels encausats, conscients de quina era la raó que els havia portat fins allà. La funcionària judicial, incapaç de pronunciar correctament alguns cognoms, era corregida pels al·ludits que feien broma a l’interior, transmetent certa confiança que tot acabaria bé. O com a mínim, que no acabaria tan malament com en algun moment van arribar a témer.
Finalment, en una sala abarrotada de periodistes que eren expulsats abans que començara la vista adduint manca d’espai, els joves, ja sense els testimonis de la premsa, acceptaven un acord de conformitat que els impedirà entrar a presó. La rebaixa és significativa: dels entre cinc i vuit anys que en demanaven les acusacions, aquestes han acabat acceptant penes d’un mes de multa a tres euros diari, de sis mesos de presó, de nou mesos de presó i de tres mesos de localització permanents. Les condemnes són per un delicte lleu de falta de respecte a l’autoritat, per desordres públics, per atemptat i per lesions.
Segons explicava una de les advocades de la defensa dels encausats, Maria Josep Martínez, del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària, la les lesions patides pels agents han sigut tractades amb rehabilitació mèdica i analgèsics, amb punts de sutura en un altre cas i res més. “Tots sabem que no es qualifiquen igual les lesions ni les indemnitzacions per a tots”, ha lamentat.
Per això, la mateixa advocada titllava el pacte de conformitat com a “agredolç”. “No podem acceptar una culpabilitat en la qual no creiem”. Clar que la prioritat era evitar l’entrada dels joves a la presó.
La solidaritat
A la plaça de l’Ajuntament d’Alacant hi havia part dels familiars dels encausats, als quals no els han deixat entrar al judici. Els joves han anat passant u a u per la porta de l’Audiència conforme eren cridats per l’agent de la Guàrdia Civil que els anava nomenant, una pràctica que des d’Alerta Solidària han considerat “anormal” i que vulnera el dret a la seua intimitat. Tampoc no han aprovat, des d’aquest col·lectiu, el fort dispositiu desplegat pel cos armat a la plaça de l’Ajuntament, amb furgonetes i agents per a exhibir una fortalesa i un control que no era gens necessari.
Representants de Compromís, d’Esquerra Unida, d’Esquerra Republicana han fet acte de presència en aquesta plaça. També d’entitats com Escola Valenciana, Decidim o Intersindical. Un dels pegolins més populars, el cantant i exdiputat Josep Nadal, actualment en la banda Pep de la Tona, també hi ha acudit en un dia que ha acabat amb emoció, abraçades i celebracions després de quasi quatre anys d’angoixa.
