Pau Camps havia optat per la prudència. S'havia compromès a dur a una amiga a l'estació de tren de Gandia (Safor), però el soroll al carrer va espantar-lo. La tranquil·litat habitual de Pego, d'una població de la Marina Alta amb poc més de 10.000 habitants, s'havia vist alterada. Un grupuscle neonazi, d'aquells que empren el futbol com a excusa per escampar les seues idees farcides d'odi, havia trastocat la vida del municipi. S'havien passejat per Pego amb càntics d'adhesió a règims criminals i col·locant enganxalls amb propaganda feixista.
Feia quatre dies que s'havia produït una desfilada amb símbols franquistes i falangistes a València. El calendari marcava octubre del 2020, encara en plena crisi pandèmica, i el jovent va decidir reaccionar enfront d'aquella exhibició d'odi feixista pels carrers de Pego. Un centenar de persones van concentrar-se als annexos del camp de futbol. Volien protestar contra la presència dels ultres del Gandia CF, vinculats amb altres graderies radicals de filiació neonazi.
La Guàrdia Civil va escoltar al grupuscle hooligan, així com als jugadors i a les directives dels dos equips. Durant la sortida dels ultres, la benemèrita va recollir al seu atestat que un caporal i cinc agents havien resultat ferits pels manifestants. També que s'havien llençat pedres i ampolles. La descripció dels agents personats va derivar en un escrit de Fiscalia on demana un total de 104 anys i sis mesos de presó per a 14 joves incriminats per suposats delictes de desordres públics. En el cas de dos d'aquests acusats, s'agregava un presumpte delicte d'amenaces. Les penes per a cada un podien ser de fins a 9 anys entre reixes.
La duresa del Ministeri Públic contrastava amb les peticions dels agents que s'havien personat com acusacions particulars. Les defenses dels 14 joves encausats de Pego van criticar a les pàgines d'aquest setmanari «la petició d'unes condemnes absolutament desproporcionades que no tenen cap relació amb els fets que van ocórrer durant aquella jornada» i van assenyalar que la Fiscalia estava aplicant el dret penal de l'enemic, és a dir, «la màxima interpretació de la llei contra aquells que l'Estat considera que són enemics de la nostra societat». La possible resolució d'aquells fets amb unes multes administratives i les identificacions aleatòries dels encausats alimentaven la indignació de les defenses dels afectats.
La sensació entre els encausats és de pagar els plats trencats de la criminalització de la lluita antifeixista. «Les detencions foren totalment innecessàries i completament injustificades. La intenció era criminalitzar el jovent. Ens van detenir a la universitat, davant dels nostres companys, dels veïns o dels nostres pares», van denunciar en declaracions a aquesta publicació, així com van advertir que hi havia encausats que estaven patint ansietat per les detencions. «Han de medicar-se. Hi ha persones que estan sofrint moltíssim per aquestes penes desproporcionades», van ressaltar.
Música contra la desproporció
Aquest grup heterogeni de joves que ha estat encausat per la justícia, però, no s'ha quedat de braços plegats. Junt amb els seus familiars i els seus amics, han engegat una campanya de visualització de la seua causa que tindrà aquest cap de setmana el seu màxim exponent amb un concert celebrat a Pego. Sota el lema «No passaran» i amb l'objectiu de fer caixa de resistència, seran de la partida a l'acte principal Smoking Souls, La Maria, Mafalda, Xavi Sarrià, Josep Nadal, Àlex Seguí, Feliu Ventura, Jazzwoman, Kela, Ciudad Jara i El Cor de l'Eliana. Als concerts, actuaran Pupil·les, Vaire, Diàspora, Blarse i DJ Cate.
Les jornades de solidaritat, amb diferents actes, trobades i parlaments en el transcurs dels espectacles musicals, van néixer quan els encausats van contactar amb el grup pegolí Smoking Souls. «Al principi, es tractava d'un concert de forma reduïda al teatre del municipi, però ràpidament ens vam adonar que seria inviable perquè hi voldrien assistir milers de persones», explica Pau Camps, guitarra de Smoking Souls i una de les persones que va tenir por durant aquella jornada d'exhibició d'odi de naturalesa neonazi pels carrers de la seua població.
«Tot va mastegar-se, precisament, en un altre concert solidari celebrat a Barcelona en homenatge al jove antifeixista Guillem Agulló. Abans d'actuar, vam estar conversant amb Feliu Ventura, amb el qual coincidíem sobre la desproporcionalitat de les acusacions. Feliu Ventura i tota la gent de la cooperativa cultural Neu al Carrer van posar-se de seguida a treballar amb nosaltres per organitzar el concert», narra el músic d'Smoking Souls, qui agraeix la col·laboració del col·lectiu jurídic contra la repressió Alerta Solidària i de la plataforma de venda d'entrades Tickètic.
Amb un cartell de primer nivell, l'organització de la jornada musical, solidària i reivindicativa «ha rebut un suport incondicional per part de molta gent». «Estem convençuts que farem una gran caixa de resistència per ajudar econòmicament als 14 joves de Pego, així com per poder compartir-la amb altres encausats com els quatre de València i altres causes jurídiques que té pendents l'antifeixisme», afirma. «El concert és molt important perquè ajuda financerament als xavals encausats», remarca Àlex Seguí, excomponent de La Gossa Sorda, una banda d'arrels pegolines.
«Les actuacions musicals serviran perquè els joves de Pego siguen testimonis del caliu i de la solidaritat de la gent, i això els insuflaran ànims de cara a la dura tasca de preparar-se el judici», analitza. I assenyala que mantenir la moral «és rellevant perquè han de coordinar-se molt bé de cara al judici i perquè l'impacte de la visibilització de la seua causa siga positiu». «Estic convençut que el concert serà una gran embranzida per a ells», subratlla.
Alsasua i el suport mutu
La causa contra els 14 joves antifeixistes ha despertat no només la solidaritat del món de la cultura, sinó del conjunt de Pego i de la comarca de la Marina Alta. Fins i tot, més enllà. «El cas ha estat impactant per a una societat xicoteta com ho és Pego», indica Josep Nadal, excantant de La Gossa Sorda. «No és un cas més de successos, sinó que gràcies a la tasca política feta s'ha visualitzat com a un exemple de repressió contra el moviment antifeixista», apunta, per afegir: «Atès que molta gent coneix algun familiar o algun amic dels encausats, la solidaritat i la unitat a Pego és elevada».
«La reacció al poble s'ha produït també perquè la gent de Pego va veure amb els seus ulls l'actuació d'aquell grupuscle neonazi pels seus carrers, com passejaven exaltant el feixisme amb total impunitat i deixant una sensació d'indefensió per als habitants de la població», argumenta. «Pego ha mostrat a través de les manifestacions que rebutja les acusacions desmesurades contra els 14 joves. Personalment, m'ha sobtat la mobilització a Pego i a la comarca, però la realitat és que el sentiment majoritari és de solidaritat amb aquests xavals», reforça Seguí.
La gent de Pego, segons narra l'antic integrant de La Gossa Sorda, «va veure com aquest grupuscle d'ultres van passejar pel poble amb actitud prepotent i col·locant pel mobiliari adhesius amb simbologia xenòfoba». «Haver-ho viscut fa que s'haja propagat amb més força l'empatia de la gent al poble. S'ha de tenir en compte, a més, que moltes persones van acudir a la concentració contra els ultres i que a qualsevol li haguera pogut passar», interpreta. «Els joves van demostrar una capacitat d'organitzar-se i d'efectuar una resposta col·lectiva que va ser molt bonica», incorpora el guitarrista Camps.
«Hi havia una sensació de ràbia perquè t'estaven envaint el poble amb uns discursos i unes idees que fomenten l'odi. I, per tant, la ràbia era generalitzada al municipi. A tots ens haguera pogut tocar. Molts van estar allà. Jo mateix vaig estar-hi. La policia, al final, ha identificat qui ha volgut en una causa judicial que sembla una caça de bruixes. I si no, per què no va identificar-se cap dels ultres? S'ha demostrat, de nou, la impunitat dels feixistes», reflexiona. «Es tracta d'un càstig des del poder a qui va posar el cos i va defensar-se del feixisme arriscant-se amb quedar privat de la seua llibertat», expressa.
Aquella mobilització és d'elogiar a judici de l'escriptora pegolina Elvira Cambrils, una de les veus que mostraran el seu suport als 14 joves encausats durant la jornada reivindicativa i musical d'aquest dissabte 23 de setembre. «Els joves van reaccionar contra el feixisme quan les autoritats no van fer res per frenar un grupuscle que feia apologia del nazisme, d'una ideologia que xoca contra els principis democràtics i la legalitat vigent. Amb la seua resposta a la propagació dels discursos d'odi, els joves de Pego ens van donar una lliçó de dignitat», considera.
«Tots aquells que defensem la llibertat, la diversitat i la democràcia no podem quedar-nos impassibles enfront d'aquestes situacions. La llibertat cal guanyar-la cada dia», ressalta la novel·lista, qui recorda que «en aquest cas, no va haver-hi cap desavinença, ni tampoc cap discussió, ni, fins i tot, una baralla o un enfrontament entre bandes rivals». «Va haver-hi un grupuscle que infringia la legalitat amb la seua apologia del feixisme, embrutaren els nostres carrers i es passejaren pel poble generant una situació d'espantall al conjunt de la població. Només els joves de Pego, amb consciència antifeixista, van donar la cara, quan les autoritats i les forces d'autoritat tenien la responsabilitat d'intervenir», esgrimeix.
Les peticions de penes de la Fiscalia i les detencions posteriors, en alguns casos amb la família davant, són definides per la narradora com a «un abús». «Volien transmetre que eren mereixedors d'aquell càstig amb un arrest com si es tractara d'autèntics delinqüents. Van fer passar aquest oprobi no només als 14 joves de consciència antifeixista, sinó també a les seues famílies», denuncia, per reivindicar: «Les seues famílies no han de sentir vergonya pels seus fills. Al contrari, és un orgull que es mobilitzaren d'aquesta manera contra el feixisme que va fer aquella exhibició per Pego».
«Fa molta ràbia que ens haja tocat viure això al nostre poble», lamenta Nadal, qui emmarca aquestes acusacions contra els 14 joves de Pego «dintre de la dinàmica repressiva que s'ha donat a poblacions com ara Alsasua, amb la utilització d'una determinada manera de les forces de seguretat, els quals encara estan connectades amb elements de l'extrema dreta». «No volem que Pego siga Alsasua. De moment, la campanya política a favor dels joves està visibilitzant el cas per aconseguir ampliar la solidaritat i està evitant la criminalització mediàtica».
L'ombra de l'exemple d'Alsasua, de fet, ha perseguit la causa judicial des del principi. «No volem una repetició d'aquell cas a Pego. Ara bé, les jornades serviran per a posar en comú les experiències d'ambdós casos de repressió. S'ha programat una trobada entre les famílies dels afectats d'Alsasua i les dels encausats antifeixistes de Pego. Era important teixir xarxa entre els entorns afectats i compartir sensacions», exposa Camps. El concert d'aquest dissabte com a motor de suport mutu entre les diferents causes sobre les quals sobrevolen una paraula: repressió.