Una riuada de persones havia conquerit el centre de València. Els carrers estaven dominats pels hàbits de monges, cartells a favor de la llibertat d'elecció de centre i proclames d'oposició al bipartit progressista del PSPV i Compromís. Fins i tot, hi havia manifestants amb retrats de Vicent Marzà, aleshores conseller d'Educació, cap per avall. La marea, de color blanc, havia tenyit bona part de la zona noble de la capital valenciana.
L'escola concertada, especialment la seua branca religiosa, s'havia llençat a la protesta. Exhibia múscul de convocatòria per aturar la política educativa del Consell encapçalat pel socialista Ximo Puig. Estaven en contra del canvi del decret d'admissió, del primigeni decret de plurilingüisme i, especialment, de la racionalització de la concertació de batxillerat que havia impulsat el valencianista Marzà. El calendari marcava maig del 2017.
No era la primera vegada que l'escola privada sostinguda amb fons públics es revoltava contra l'executiu valencià. Ja ho havia fet en els anys anteriors, amb l'accés de l'esquerra a la Generalitat Valenciana com a data d'inici de les hostilitats. No debades, van erigir-se per moments en els autèntics cap d'oposició al gabinet botànic envers un PP desorientat per la pèrdua del poder i assetjat per les causes de corrupció, i Ciutadans encara instal·lant-se a la política valenciana.
La convocatòria era organitzada pels anomenats soldats de la concertada, per actors civils com federacions d'associacions de pares i mares, sindicats i plataformes de col·legis que havien estat a l'avantguarda de la protesta. «Volen una escola única», va denunciar Vicente Morro, portaveu de la Federació Catòlica de Pares d'Alumnes de València i representant d'altres lobbies ultraconservadors a la ciutat. «Nosaltres no tenim un projecte ideològic; només defensem els nostres drets», va sostenir.
Aquesta afirmació xoca amb el contingut del «Codi de bona conducta per a les persones que treballen a un col·legi diocesà», una guia distribuïda per la Fundació de Col·legis Diocesans Sant Vicent Màrtir, depenent de l'Arquebisbat de València. El manual de comportament, al qual ha accedit EL TEMPS, es reparteix entre els 66 centres docents que depèn de l'entitat en mans de l'Església catòlica valenciana. És tota una declaració implícita de l'orientació ideològica a les seues aules i de la seua concepció sobre el paper del docent. De fet, aquest codi s'interpreta des de cercles educatius com a un filtre per assegurar-se en un futur l'elecció de professors afins.
La guia sosté, en primer terme, que «una antropologia adequada, harmònicament desenvolupada des de la col·laboració entre la fe i la raó, és fonamental per poder desenvolupar la missió educadora i evangelitzadora que se'ns ha encomanat». «Mai el procés educatiu és neutre, per la qual cosa és important clarificar quin és el nostre concepte de persona: definir quina persona estem educant, quin model de persona estem oferint als educadors, a quin model tendim», afirma per, de manera indirecta, deixar clar que s'ha de caminar cap a una direcció ideològica en uns centres sostinguts amb diners públics.
«Les famílies i l'església confien en els professors, com a persones i com a comunitat que desenvolupa la tasca educativa a l'escola. Ells, amb la seua acció i el seu testimoni, han d'afavorir la vertadera educació integral dels alumnes d'acord amb la nostra antropologia, amb Jesucrist com a model de persona», recull el manual, on expressen de manera nítida: «L'educació no pot proposar mínims, sinó màxims; no pot proposar només el correcte, sinó l'excel·lència, la cosa bona, bella i vertadera, i els nostres docents han de saber això quan entren a treballar a un centre diocesà».
Amb un catàleg d'advertències als professors i els treballadors dels centres com ara «no tocar a l'alumne», «no prologar les festes fora de l'àmbit acadèmic», «no fomentar l'enamorament alumnes-professor» o «no mantenir relacions sentimentals o sexuals entre el personal del centre i els alumnes, independentment de l'edat», la guia incorpora preceptes per evitar desviacions en els valors impartits. «No defensar postures davant dels alumnes que estiguen en contra de l'ideari del centre» o «no qüestionar les decisions de la titularitat i la direcció, ni el treball d'altres docents davant l'alumnat i les famílies» són, precisament, alguns dels manaments que han de complir els docents i els empleats de la xarxa escolar diocesana.
El codi comprèn més obligacions com ara «cuidar la presència a les xarxes socials, preservar la imatge, la reputació i no anar en contra de la línia pedagògica del centre, ni del seu ideari», així com fixa per als professors que «s'han d'abstenir de fer en presència del seu alumnat afirmacions de caràcter crític o jocós de qualsevol mena sobre matèries relacionades amb les religions, en general, i, especialment, sobre l'Església catòlica, la seua fe, les seues institucions i els seus representants». «El professorat s'abstindrà d'emetre judicis de caràcter polític o sindical davant dels seus alumnes o de fer cap mena de propaganda a favor de qualsevol partit», agreguen al manual.
La guia entregada per als centres sota l'aixopluc de l'Arquebisbat de València determina que «tot el material de treball amb els alumnes», siguen llibres, lectures o vídeos, «han de ser respectuosos amb l'ideari del centre». «No és una qüestió en la qual ha d'opinar el professor», avisen. «El personal de centre s'abstindrà de distribuir entre l'alumnat, sense consentiment del titular, qualsevol obra que incloga el seu nom, la firma o un signe que l'identifique», afegeixen.
«Els projectes, programes, programacions, documents, obres i materials curriculars creats pel personal del centre en l'àmbit de la seua relació laboral amb el centre, i per al desenvolupament del seu projecte educatiu, s'entendran creats per la iniciativa i sota la coordinació de l'entitat titular, que els editarà i els divulgarà sota el seu nom», s'afirma en un manual de comportament per als treballadors dels col·legis diocesans que inclou obligacions de vestimenta: «Tot el personal ha de vestir de manera adequada a la seua funció, amb roba neta i decorosa».