Parlar de Carme Miquel és parlar de la història recent del País Valencià. O almenys de la història vinculada a la recuperació de l'idioma a les aules. Perquè Miquel va ser una militant de la llengua insubornable. Participà, a principis dels setanta, en la posada en marxa de la secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, quan aquest esdevingué un reducte per al valencianisme cultural. I pocs anys després en el Moviment Cooperatiu d'Escola Popular del País Valencià.
Quan la dictadura tocava a la seua fi, i amb la perspectiva de recuperar l'autogovern, Miquel, junt amb altres companys de generació, creà, amb l'espenta de Manuel Sanchis Guarner, els primers materials per estudiar en català a les aules en l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València. D'allà sorgiren els manuals amb què s'educaren la primera generació de plançons criats en democràcia. L'any 1984 fou una de les fundadores de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'ensenyament Públic en Valencià (CAPEEV), el germen d'allò que després esdevindria Escola Valenciana. Mai, fins a la seua mort, l'any 2019, deixà de militar a favor de l'idioma i el territori. I ho feu, sempre, amb una actitud alegre, lluitadora i compromesa.
I així és com la vol recordar l'exposició que aquest dijous s'inaugura al Muvim de València. 'Carme Miquel: homenatge a una mestra compromesa' és el títol de la mostra, que recorre la trajectòria d'aquesta docent a través dels objectes que van significar alguna cosa al llarg de la seua trajectòria. «Hem volgut recordar Carme tal com era: alegre, lluitadora i compromesa», explica la investigadora Carme Agulló, una de les comissàries de l'exposició. Perquè al darrere de la mostra hi ha moltes persones que han fet pinya, perquè està és la manera natural de fer les coses: la directiva d'Escola Valenciana, el Col·lectiu de Mestres Freinet -de què Miquel formava part- i qui en fora parella, Jaume Muñoz. Cèsar Amiguet i Anna Roig Llabata han estat els responsables del disseny gràfic.
Hi ha, clar, el llibre de Vola, Topi!, un dels primers materials que es posà a disposició de professorat i alumnat quan l'autogovern i la recuperació de l'idioma estava a les beceroles; o el franel·lògraf que tant utilitzaren aquella colla de mestres que, en realitat -i paradoxalment-, abominaven de l'ús dels llibres a les aules.
També hi ha un volum de la primera edició d'Un estiu a la Marina (1970), on Miquel va retratar la vida tradicional de la seua estimada comarca de naixement. I, per descomptat, unes rèpliques de 'mariscalets', és a dir, les peces amb una rudimentària forma humana que, pintades pels xiquets i xiquetes, van confegir, l'any 1995, un enorme mural amb què Escola Valenciana va celebrar deu anys de trobades. I hi ha titelles i també la Tortuga Catalina, aquell personatge d'un dels seus contes infantils amb què Miquel delectava la canalla.
I hi ha, a més, una gran joia: la impremta manual d'Enric Soler i Godes, aquell mestre republicà que, anys a venir, va inspirar tota una generació de nous docents amb ganes de canviar els mètodes pedagògics imperants durant el franquisme. Tot plegat, un recorregut per la Carme mestra, escriptora, ecofeminista i compromesa. «És una exposició com a ella li hauria agradat: senzilla i alegre», explica Carme Agulló. Una exposició, en definitiva, com la vida mateixa.