El dia que va prendre possessió del càrrec com a conseller de Cultura, Vicente Barrera va deixar clar que arribava amb la voluntat de transformar les polítiques culturals de la Generalitat. Els bous (la "ventafocs de la cultura" en temps del Botànic, segons les seues paraules) i els actes tradicionals i religiosos havien de ser, a partir d'aquell moment, els eixos al voltant dels quals havia de girar l'estratègia de la seua conselleria.
Han passat quatre mesos d'aquella posada de llarg i, de moment, el gir copernicà que havia de donar la programació cultural de la Generalitat encara no és visible. Al desembre, per exemple, al Principal de València hi ha programats els concerts de Borja Penalba o la Maria; al Principal de Castelló, els catalans Els Amics de les Arts. Mentrestant, el Centre del Carme continua amb un programa expositiu que barreja l'experimentació artística i el compromís social.
La 'primavera' cultural valenciana, tanmateix, té els dies comptats. Com també els tenen els gestors nomenats en temps del Botànic. El darrer a sumar-se a la llista de defenestrats és José Luis Pérez Pont, el director gerent del Consorci de Museus de la Generalitat, a més de director del Carme Centre de Carme de Cultura Contemporània (CCCC). El cap de setmana va transcendir que aquest dimarts, a les 12 hores, hi ha convocada una reunió del Consorci de Museus de la Generalitat on hi ha previst que es vote la seua destitució, a instàncies de Vox. Els d'ultradreta volen girar full i posar punt final a la gestió de Pérez Pont, qui va accedir al càrrec el 2016 a través d'un concurs públic.
El sector protesta avui pel cessament de Pérez Pont: "Tornem a una voluntat de control des de la prepotència".
L'anunci ha caigut com una bomba en el sector de la cultura. De fet, aquest dimarts hi ha convocada una concentració a les 17 hores davant el CCCC per protestar contra la decisió. L'Associació d'Artistes Visuals, l'Associació Valenciana de Crítics d'Art, l'Associació d'Investigadors d'Arts Visuals, la Unió d'Artistes Contemporanis, les Dones en Arts Visuals i l'Associació de Galeries d'Art Contemporani s'han adherit a la convocatòria.
"Sembla que estem tornant a una voluntat de control per part d'aquells que denuncien la 'ideologització" de l'educació i la cultura pels antics governants, a un control des de la prepotència", lamenten en un comunicat.
Renovat en el càrrec l'any 2021, a Pérez Pont li quedaven dos anys de contracte. Des de la seua entrada al Consorci de Museus de la Generalitat, s'han organitzat 558 exposicions i 6.039 activitats i, a més, s'ha iniciat un ambiciós programa d'apropament de les expressions artístiques als centres educatius. Fet i fet, ha convertit el Centre de Carme en un espai de referència a la ciutat de València, a més d'haver aconseguit l'apropament del públic més jove.
Els 'zombies' de l'IVC
El cessament de Pérez Pont és el darrer dels moviments de Vox destinat a desmuntar l'estructura cultural bastida en temps del Botànic. A l'octubre, el director general de cultura, Sergio Arlandis, va anunciar la pròxima destitució dels directors adjunts de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), el vaixell insígnia de la política cultural del Botànic. L'eixida dels gestors es donava per descomptada d'ençà que PP i Vox arribaren a un acord per governar el País Valencià fins a 2027. La forma de fer-ho públic, tanmateix, fou peculiar: en una roda de premsa per presentar la programació trimestral del Teatre Principal de València i tenint asseguts a la mateixa taula als directors adjunts de l'IVC. Abans, Arlandis, qui s'ha reunit amb els diferents sectors culturals des del seu nomenament, no havia tingut cap reunió amb els directors adjunts.
Els tres afectats són Marga Landete, directora adjunta de música i cultura popular des de 2018; Roberto García, director adjunt d'arts escèniques; i Francesc Felipe, director adjunt d'audiovisuals i cinema des de 2022. Tots tres tenen contracte en vigor i van ser triats després d'un procés de selecció que seguia el codi de bones pràctiques aprovat per la Conselleria de Cultura en els primers anys del Botànic. D'acord amb aquest codi, l'òrgan de selecció tenia un 33% de representants de l'administració, de la societat civil i de representants del sector en qüestió.
La candidata a delegada de l'ICV a Castelló, del PP, ha renunciat al càrrec per les pressions de Vox.
De moment, el seu cessament els ha estat comunicat, però sense data específica, circumstància per la qual, Landete, García i Felipe continuen treballant i programant activitat per al primer trimestre de 2024. La incògnita sobrevola la figura d'Abel Guarinós, director de l'IVC, a qui, de moment, la nova administració pretén mantenir en el càrrec, a falta de decidir si aquest organisme, a través del qual s'han articulat programes tan diferents com el circuit Sonora, les ajudes a arts escèniques o les beques d'internacionalització, a més de la programació dels principals contenidors culturals, manté les competències actuals o se'l sotmet a una dieta severa.
"La destitució del director del CCCC i de la resta de directors adjunts de l'Institut Valencià de Cultura, amb contracte de treball en vigor, és capritxosa i no respon a cap estratègia de millora en la cultura de la Comunitat", lamenten des de l'Associació Valenciana de Professionals de la Cultura-Gestió Cultural, entitat que lamenta que els cessaments passen per alt el codi de bones pràctiques i s'hagen decidit d'esquenes al sector.
Siga com siga, Vox ja ha manifestat la seua voluntat de tenir la paella pel mànec. La setmana passada va transcendir a l'opinió pública que les pressions del partit d'ultradreta havien provocat que la candidata a ser la delegada de l'IVC a les comarques de Castelló, Núria Felip, renunciava a ocupar a aquest càrrec. Felip, qui a més de regidora a Almassora és cap de servei de cultura i esports de la Diputació de Castelló, era una persona apreciada dins els cercles culturals a més d'una professional solvent i amb sensibilitat cap a les necessitats del sector. L'oposició de Vox a Castelló, tanmateix, ha fet descarrilar una candidatura que tothom donava per feta.
----------------------------
UN RELLEU MAGNÀNIM
La Generalitat no és l'única institució que mudà de pell després del 28M. L'ascens del Partit Popular al capdavant de la Diputació de València, amb els vots favorables de Vox i l'aquiescència de La Vall ens Uneix, també provoca els corresponents canvis en la branca cultural de la institució provincial. Així doncs, qui té les setmanes comptades al capdavant de la Institució Alfons el Magnànim és el sociòleg Vicent Flor. Director d'aquest organisme des de 2015, a finals d'octubre el diputat provincial de cultural, Francisco Teruel, va comunicar-li que el seu contracte, que expira al febrer, no serà renovat. D'aquesta manera es tanca una etapa de vuit anys en què Flor havia aconseguit situar el Magnànim com un motor editorial al País Valencià, amb la publicació de més de 380 obres.