Política

L'horitzó encara irresolt de les eleccions europees

Aquest és, a hores d’ara, l’escenari de l’independentisme de cara a les eleccions europees del proper diumenge 26 de maig. La CUP no hi concorrerà i ERC s’alia amb BNG i Bildu. Cal que es faça oficial la candidatura conjunta de Compromís i Més per Mallorca. La candidatura més incerta és la que haurà d’ultimar l’espai postconvergent. Així s’encaren les eleccions europees als Països Catalans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El darrer 7 de novembre, Diada de la Catalunya Nord, la CUP es reunia a Perpinyà per celebrar el seu consell polític. Entre més coses, s’havia de decidir si la formació anticapitalista concorria o no a les eleccions europees. La decisió es va ajornar i el dissabte dia 15, en una carta a la militància, després del consell polític celebrat a Artés (Bages), la formació anunciava la decisió de no presentar-s’hi. El digital Vilaweb ho avançava, publicant la carta del partit a la seua militància.

L’escrit ha posat l’accent en el debat que ha generat aquesta qüestió, atès el “context excepcional marcat per la repressió, el conflicte nacional i social latent i les amenaces d’il·legalització”. Una vegada celebrat el consell polític, la CUP entén que el seu projecte “no té cabuda dins de les institucions europees, màximes representants del capitalisme, l’imperialisme, el racisme institucional i la militarització de les societats”. I entre més coses, fan esment a les reaccions de la Unió Europea davant els exiliats i els represaliats, alhora que, entenen, “hem d’intensificar la nostra tasca internacional en teixir aliances amb les diferents societats civils i forces d’esquerres europees amb voluntat de canvi i no de reforma”, pel que no renuncien a construir relacions amb forces polítiques presents al Parlament Europeu.

D’aquesta manera, l’esquerra independentista manté la tradició de no presentar-se als comicis europeus, unes eleccions que sempre les han trobades fora del seu marge de maniobra.

Esquerra, amb Junqueras, BNG i Bildu

La llista unitària a les europees oferta per Carles Puigdemont des dels micròfons de Catalunya Ràdio no va funcionar. Tot i oferir el primer lloc de la llista a Oriol Junqueras, Esquerra Republicana, decidida a marxar pel seu compte, ja va anunciar fa temps que el seu president de partit encapçalaria la llista als comicis continentals de la formació republicana. D’arrere d’ell hi anirà Diana Riba, parella de Raül Romeva, exconseller d’Exteriors empresonat a Lledoners. Riba, pedagoga de formació i llibretera d’ofici, és també una de les representants més habituals de l’Associació Catalana pels Drets Civils, integrada pels familiars dels represaliats polítics catalans. L’esdevenir de l’espai postconvergent és tota una incògnita de cara a les europees després de l’oferta fallida de Carles Puigdemont des de Waterloo.

Esquerra Republicana de Catalunya concorrerà també amb els gallecs del BNG i amb EH Bildu en la mateixa llista. Les formacions basca i gallega ja van anar plegats en les darreres europees de 2014, obtenint un diputat, el d'EH Bildu -Josu Juarisiti. Enguany s'especulava amb una possible suma de Més per Menorca a aquesta llista, si bé no s’ha materialitzat. A hores d’ara, falta que es faça oficial la concurrència de Compromís i Més per Mallorca a les europees. L’estudi de la coalició i la voluntat de fer-la efectiva són fets sabuts i no seria estrany que es materialitzara aviat. També és pública la voluntat de confluir amb la Chunta Aragonesista, tal com ja va fer Compromís el 2014, quan va aconseguir un diputat, Jordi Sebastià. Esquerra i Convergència -abans d'esdevenir PDeCAT- van obtenir dos representants cada formació, per separat, el 2014.

D’aquesta manera, les formacions del país ja van perfilant-se per enfrontar-se a unes eleccions europees que seran més complexes que mai pel context de repressió que es viu a Catalunya i del tomb polític experimentat a nivell estatal des de la irrupció de Vox a Andalusia. I també seran les últimes sense tanca electoral, atès que arran la normativa aprovada pel Parlament Europeu perquè només hi obtinguen representants les formacions que superen la tanca d’entre un 2 i un 5% s’imposarà en els següents comicis de 2024. Unes eleccions en què costarà més defugir d’establir candidatures conjuntes. Abans, però, queda per superar una pantalla, la de 2019, que no és menys incerta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.