Ençà o enllà

Exili discret, presó de vidre

La presència de Carles Puigdemont a Waterloo no sembla que genere grans debats en aquesta ciutat belga de 30.000 habitants, que l’acull sense cap incomoditat i amb una indiferència que contrasta amb els ànims encesos de bona part de l’opinió pública espanyola. Descobrim Waterloo, una ciutat de veïns discrets, de cel gris, de verdor intensa i d’història viva.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan va marxar a l’exili, Carles Puigdemont no volia desaparèixer. Més aviat al contrari. La seua estada al cor d’Europa ha servit perquè tothom conega la situació del seu país i perquè la figura del president exiliat siga reconeguda arreu del continent. Més encara, fins i tot, que la de molts primers ministres de distints estats. Un fet que, paradoxalment, va acompanyat de la discreció amb què Puigdemont viu a Waterloo. Els seus veïns, indiferents, no sembla que discutisquen massa sobre l’estada del president.

Butte du Lion, monument a Waterloo que commemora la victòria del ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi