Unió Europea

La reforma electoral europea que amenaça Més, Compromís i l'independentisme català

Les pròximes eleccions al Parlament Europeu del 2019 seran les últimes en les quals els diferents partits estaran alliberats de superar cap tanca electoral per accedir a la cambra europea. Segons va aprovar l'europarlament el juliol passat, l'Estat espanyol haurà de fixar un topall de vots d'entre el 2% i el 5%. La norma, impulsada teòricament per populars i socialistes europeus per frenar l'ascens de formacions ultres, amenaça la pluralitat de l'òrgan més democràtic de la Unió Europea. A l'Estat espanyol, aquesta tanca de sufragis podria afectar Més per Mallorca, Compromís, ERC, el PDeCAT i la resta de forces nacionalistes com ara el BNG, EH Bildu o el PNB.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la plaça del Pilar de València, on es troba la seu de Compromís, la maquinària electoral comença a rodar. El nomenament de l'excap de gabinet de la conselleria d'Educació, Vicent Martínez, com a director de campanya del Bloc mostra que els diferents partits valencians comencen a entrenar els seus músculs electorals de cara a la cursa del 2019. A la planta noble de la coalició valencianista, però, també es realitzen els preparatius per a una altra competició electoral que tindrà lloc el pròxim any: les eleccions europees. I com a mostra, les reunions amb altres formacions per constituir una candidatura que continue l'esperit de l'anterior llista, anomenada Primavera Europea.

Per a reforçar aquesta coalició electoral al Parlament Europeu, Compromís ha copsat la predisposició de Més per Mallorca per concórrer conjuntament. «Hem mantingut contactes, encara que de manera informal, per intentar presentar-nos plegats a les eleccions europees», declarava a aquest setmanari la vicepresidenta balear i portaveu dels ecosocialistes, Bel Busquets. Ara bé, la líder dels sobiranistes a les Illes advertia que la reforma electoral europea per al 2024 podia canviar aquestes aliances. «Amb aquesta tanca electoral, caldrà buscar acords amb partits com ERC. En cas contrari, serà molt complicat per a tots obtenir representació al Parlament Europeu», assenyalava.

Les paraules de Busquets es referien al canvi de la llei electoral que va impulsar-se al Parlament Europeu el juliol passat per part dels dos grups majoritaris de la cambra, els populars i els socialistes. La modificació aprovada amb el suport d'aquestes dues coalicions polítiques comunitàries estableix que en els estats amb una circumscripció única de més de 35 escons s'introduïsca un topall de sufragis d'entre el 2% i el 5%. Amb la resta de països europeus adaptats a aquesta normativa, el canvi només afecta Alemanya i l'Estat espanyol. «El topall és important per disminuir les desigualtats entre els ciutadans europeus», va afirmar a l'Agència Catalana de Notícies la polonesa conservadora Danuta Hüber que junt amb el socialista alemany Jo Leinen van promoure la modificació electoral.

Tot i que pensada per obstaculitzar l'accés d'organitzacions ultres al Parlament Europeu, la reforma de la llei electoral europea pot tenir efectes negatius per a formacions com ara ERC, el PDeCAT, PNB, Compromís, Més per Mallorca, el BNG o EH Bildu. En cas d'establir-se una barrera electoral del 5%, la més elevada, només els jetzales i els postconvergents haurien ocupat un seient a l'europarlament, si s'extrapolen els resultats dels comicis comunitaris del 2014.

En aquella convocatòria electoral, la Coalició per Europa, integrada per ambdós partits, va traure el 5,44% dels sufragis. La resta, però, van quedar-se amb uns resultats més magres. Primavera Europea, la candidatura en la qual s'integraven els valencianistes, va aconseguir l'1,9% dels vots; l'Esquerra pel dret a decidir, encapçalada per ERC, va obtenir el 4,02% dels sufragis; i els Pobles Decideixen, llista conformada pels independentistes bascos i els nacionalistes gallecs, va fer-se amb el 2,07% de les paperetes. Fins i tot, Ciutadans, amb 3,16% dels vots, no hauria pogut accedir a l'europarlament. Tanmateix, els taronja van aplaudir la reforma electoral.

Compromís, PNB, ERC, PDeCAT, BNG i EH Bildu, però, no va quedar-se amb els braços plegats. Van firmar una declaració conjunta contra la modificació electoral validada pel Parlament Europeu. «És contrària als valors europeus i empobreix la democràcia», afirmaven totes aquestes forces polítiques. «Si als milions d'europeus que voten se'ls posa un llindar, siga petit o gran, s'està evitant que molts, centenars de milers d'europeus, tinguen representació parlamentària al Parlament Europeu», criticaven. «És una reforma inacceptable. Forces polítiques com ara el PNB i tantes altres que han estat des del principi en la construcció del model europeu, podrien quedar-se fóra si no organitzem coalicions electorals molt diverses», advertia Izaskun Bilbao, eurodiputada jetzale, a la qual se sumava el diputat comunitari d'ERC Josep Maria Terricabras: «Ens obliguen a desdibuixar el nostre projecte polític».

Malgrat que els socialistes espanyols van assegurar que el llindar electoral se situaria al 2%, la coalició valencianista ha intentat mostrar el seu rebuig contra la reforma, ja que podrien ser una de les forces més damnificades per aquesta modificació de la llei electoral europea. La portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, va apostar perquè la Generalitat Valenciana traslladara la seua oposició al canvi electoral en aquelles institucions comunitàries en les quals puga dir la seua, com ara el Comitè de les Regions. «Es tracta d'una proposta antidemocràtica que atempta contra els drets de les minories, contra la pluralitat i la diversitat que se suposa que la Unió Europa hauria de defensar», va censurar.

Els valencianistes, amb tot, han insistit en el rebuig a la normativa des del Senat. «La reforma que els partits majoritaris alemanys han proposat i que el Parlament Europeu ha aprovat amb 397 vots a favor, 201 en contra i 62 abstencions, estableix noves clàusules com impulsar el vot anticipat -per correu ordinari o electrònic-, dotar de major visibilitat als partits polítics en les paperetes electorals o la imposició d'una barrera electoral extremadament antidemocràtica en aquells Estats de la Unió Europea amb més de 35 escons a repartir i circumscripció única», va afirmar el senador Jordi Navarrete aquest dilluns.

«Es passa d'un sistema electoral sense barrera electoral a l'establiment d'una tanca d'entre el 2% i el 5%, un fet que castiga a les formacions minoritàries i beneficia a les majoritàries», va censurar Navarrete, abans d'instar al Congrés dels Diputats a instaurar un topall electoral mínim del 2%. Amb el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, necessitat del suport dels seus socis a la moció de censura per tirar endavant les seues iniciatives polítiques, el més probable és que la reforma electoral deixe de ser una amenaça per a ERC i PDeCAT, i en menor mesura per a Compromís i Més per Mallorca si participen plegats als comicis europeus. De moment, però, les forces polítiques d'obediència catalana, balear i valenciana hauran d'esperar a la decisió de la cambra espanyola per respirar o no en les pròximes eleccions comunitàries del 2024.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.