Publicitat

Mobilització

El 21D també genera incomoditats

No són poques les veus de l’independentisme que, indirectament o directa, es mostren preocupades amb els esdeveniments que es puguen donar el 21 de desembre a Barcelona, amb la recepció que bona part de la ciutadania està preparant al Govern espanyol, que celebrarà a la capital principatina el seu consell de Ministres.

Per El Temps

Manifestació el 6 de desembre. Efe
Manifestació el 6 de desembre | Efe

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 21D torna a ser un dia marcat al calendari català. Si bé el Govern espanyol ja havia suggerit fa un temps que tenia intenció de celebrar un consell de Ministres a Barcelona com a símbol de proximitat, ara l’escenari se li ha girat en contra. L’executiu de Pedro Sánchez, malgrat haver arribat a Moncloa gràcies al suport de l’independentisme català, no ha fet cap gest de contrapartida. Almenys, així ho considera bona part de l’independentisme, que esperava un canvi de criteri de la Fiscalia amb els presos polítics o mesures similars per acurtar distàncies i posar fi a la repressió.

En aquest sentit, el que havia de servir com un gest de proximitat, esdevindrà una jornada calenta. Així es va fer saber a inicis de desembre, quan les xarxes socials bullien amb missatges anònims que convidaven a preparar una rebuda hostil al Govern espanyol. Una hostilitat que ha augmentat darrerament. El resultat de les eleccions andaluses van alterar el to de l’executiu Pedro Sánchez. L’aplicació de l’article 155 no és contemplada per alguns dels ministres, si bé d’altres no ho descarten en absolut. Tot va acabar de bullir després dels fets del darrer cap de setmana, quan els CDR van tallar l’AP7 a l’alçada de l’Ampolla de Mar, a les Terres de l’Ebre, i la «inacció», segons el mateix executiu, dels Mossos d’Esquadra. Una «inacció» que s’hauria repetit a l’endemà, quan diversos CDR van aixecar barreres de peatge en distintes autopistes. Fets que van motivar la queixa pública d’alguns ministres, sobretot de Fernando Grande-Marlaska, qui parlava d’enviar forces policials a Catalunya si hi havia «deixadesa de funcions» en els Mossos d’Esquadra.

Davant aquest escenari calfat, la convocatòria del 21D contra la celebració del consell de Ministres guanya participants. L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat a eixir «de bon matí arreu amb cotxe» i anar «tranquil·lament cap a Barcelona a fer una concentració massiva de vehicles». També «de forma pacífica», Òmnium Cultural ha convocat per al mateix dia a les 11 del matí del mateix dia una concentració per protestar contra el consell de Ministres. Els Comitès de Defensa de la República fan una crida a «prendre els carrers» i a «organitzar la resposta i preparar-nos per resistir». Crides que en principi no haurien de despertar preocupació, però que atesa la tensió i els esdeveniments immediats, donen generen certa inquietud.

 

 

 

Bona part de l’independentisme que, de manera directa o indirecta, es mostra poc amiga d’una rebuda hostil. Temen, especialment, regalar una imatge que pot interessar a l’Estat espanyol: la d’enfrontaments entre policia i manifestants o la que puga alimentar el relat de violència que manté l’Estat des del 20 de setembre de 2017.

Una de les principals víctimes d’aquella data, Jordi Sànchez, ha expressat des de la presó de Lledoners, en un article a Vilaweb, cert sentiment d’incomoditat. «A Girona i Terrassa, el dia 6 de desembre, no ens vàrem agradar», comença l’article, referint-se als enfrontaments amb la policia en el context de contramanifestacions antifeixistes. «És del tot imprescindible evitar i aïllar qualsevol acció que ens aproximi a la violència. Cada brot d’enfrontament amb la policia, cada contenidor cremat, cada tanca tombada, cada cara tapada, cada vidre trencat és una alenada d’aire fresc al Regne d’Espanya». L’expresident de l’ANC no s’ha referit, en tot cas, al 21D.

 

Un dels seus companys a Lledoners, Joaquim Forn, també ha expressat a través de Twitter, quan anuncia el seu desè dia en vaga de fam, que agreix «totes les mostres de suport, però no entenc que se’ns reivindiqui amb la cara tapada».

 

El dia 10 de desembre, Josep Rull, també a Lledoners i en vaga de fam, va demanar als participants en actes que els donen suport, que preserven «l’esperit pacífic que sempre ha caracteritzat el nostre moviment».

 

I des d’una cel·la propera, Jordi Cuixart, en una carta als socis d’Òmnium, sí que s’ha referit concretament al 21 D. «El 21 de desembre hi haurà un consell de ministres a Barcelona, una nova decisió unilateral emmarcada en l’espiral provocadora de l’estat per augmentar l’aplicació d’un nou 155. Fins i tot s’alcen veus que demanen il·legalitzacions de partits polítics sobiranistes. Aquesta situació, però, demana que mantinguem, tant la determinació com la serenor, tant el coratge com la intel·ligència. No caiguem en cap parany i sapiguem respondre amb l’ambició insubornable dels qui ens sentim deslliurats de cap por».

 

Fora de les presons i de la política, la periodista Beatriz Talegón ha demanat «fer un Tortosa» a la convocatòria de l’Executiu. L’expressió es refereix a la indiferència amb què Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, líders de Ciutadans a Catalunya, van ser rebuts a la capital del Baix Ebre per la seua ciutadania, després de diverses rebudes hostils en vàries poblacions que els havien servit per justificar la «violència» que segons ells es viu a Catalunya.

 

La demanda de «fer un Tortosa» va acompanyada de la sospita que molts tenen en què la del 21D podria ser una trampa de l’Estat per justificar una nova aplicació del 155. Més encara quan alguns ministres com ara José Luís Ábalos van demanar no celebrar el consell de Ministres a Barcelona per evitar problemes i Sánchez, per contra, va decidir convocar-lo a la capital catalana «malgrat les amenaces».

 

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.