Congrés-Parlament

Sánchez escenifica una estratègia de més confrontació

Pedro Sánchez alça el to davant la convocatòria massiva del 21 de desembre per respondre al Consell de Ministres que se celebrarà a Barcelona. Tampoc no s’oblida de la «via eslovena» esmentada per Torra. Tot el mateix dia en què el Tribunal Constitucional rebutja els primers recursos d’empara dels encausats per l’1 d’octubre. Són els de Carme Forcadell, Anna Gabriel, Anna Simó i Mireia Boya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com calia esperar, els resultats del 2 de desembre a Andalusia han condicionat l’actitud del Govern espanyol. No s’entenen, si no, les darreres declaracions dels seus representats que, si bé no han fet cap tomb, atès que mai no han descartat una nova aplicació del 155, sí que han apujat la intensitat de l’advertència. Una mostra més n’ha estat la intervenció de Pedro Sánchez al Congrés per parlar de Catalunya i del Brexit. Dues qüestions que ha fet per encaixar i comparar-les amb tota la intenció i així afegir a la coctelera un tercer element imprescindible els darrers dies: la via eslovena esmentada per Quim Torra. Així, no han estat inesperades les referències a «projectes sense escrúpols construïts sobre mentides», en referència a Catalunya i al Brexit; o les al·lusions simbòliques a la plaça d’Espanya de Mostar, a Bòsnia, amb les parets «crivellades per les bales de l’odi nacionalista».

Com calia esperar, tots aquests retrets no han entendrit una oposició amb la moral pels núvols després del 2 de desembre. Pablo Casado es referia a la «balcanització» d’Espanya provocada, segons ell, per Quim Torra. També hi havia solidaritat amb les famílies «trencades» i amb els veïns que, explicava, fan per no coincidir a l’ascensor per no barallar-se per política. Tot amb l’exigència reiterada d’una aplicació perpètua del 155.

El dibuix d’un escenari caòtic amb un to apujat que no evitarà -potser fins i tot afavorirà- l’entrada de Vox al Congrés dels diputats en les pròximes eleccions generals. Un clima al qual, com és habitual, contribuïa Inés Arrimadas des del Parlament, definint Torra com un «perill públic», mentre demanava el Govern espanyol de «protegir» els catalans del seu president. «A què espera el senyor Sánchez? A que hi haja morts?», s’escandalitzava Albert Rivera des del Congrés. Per a PP i C’s, a pesar de tot, el màxim responsable era Pedro Sánchez, que es veia obligat a defensar-se, tot i que amb no massa capacitat de convicció.

També en sessió parlamentària a Catalunya, paral·lela a la que se celebrava a Madrid, Torra responia a les acusacions de Sánchez. El culpava, entre més coses, «d’inventar-se un relat» per preparar una nova intervenció, comparant-lo amb Mariano Rajoy i demanant, novament, diàleg. El mateix diàleg que demanava Sánchez al Congrés, elogiant la tasca del PNB a Euskadi, on aplaudia el fet que els nacionalistes governaren conjuntament amb els socialistes. Tothom demana diàleg, però ningú no arriba a escoltar.

Al rerefons, les tres qüestions fonamentals que han anat alterant l’ambient al llarg de la setmana. Primer, l’actuació -per al Govern espanyol ‘no-actuació’- dels Mossos d’Esquadra durant el cap de setmana, quan els CDR van tallar l’AP7 a l’alçada de l’Ampolla de Mar durant més d’un dia. A l’endemà, els mateixos CDR aixecaven barreres de peatge en plena operació retorn. Sánchez no perdia l’oportunitat a l’inici de la sessió matinal per assegurar que el seu Govern «no permetrà cap deixadesa de funcions en la seguretat pública». I amenaçava: «si persisteixen en l’actitud, un nombre d’efectius de seguretat es desplaçaran a Catalunya», deia, malgrat que ja se n’ha anunciat el desplaçament de quatre centenars. Torra també s’havia de sotmetre als retrets de l’altre bàndol, segurament més incòmodes per a ell. Maria Sirvent, de la CUP, ferida pels Mossos d’Esquadra el passat 6 de desembre a Terrassa, denunciava l’actuació policial. Carles Riera fins i tot comparava aquells fets protagonitzats pels Mossos amb els de la policia espanyola l’1 d’octubre.

Altre tema que no deixava passar per alt Sánchez era el d’Eslovènia. Tot recordant la guerra dels Balcans i el paper de l’exèrcit espanyol, a més de lloar Pasqual Maragall, «qui va ajudar a reconstruir la Biblioteca de Sarajevo», Sánchez s’unia a la comparativa que tantes vegades s’ha establert els darrers dies. Els comuns també s’han sumat a la petició que el president rectifique les seues paraules de la via eslovena. Torra es defensava limitant-se a dir que la via independentista catalana sempre ha estat «i serà pacífica i democràtica».

Per últim, al rerefons dels retrets hi havia la mobilització del 21 de desembre a Catalunya, coincidint amb el Consell de Ministres, que se celebrarà a la Llotja de Mar, a tocar de la Barceloneta. Una consell que si no es desconvoca serà l’enèsim capítol de confrontació entre dos Governs que estaven cridats a una entesa quan es van aliar per fer fora Rajoy i que avui estan lluny del tot d’establir cap proximitat. Per moments sí que semblava que Sánchez emulava el seu antecessor. Especialment, quan deia que «tot el que es done fora de l’Estatut comptarà amb resposta ferma, serena i contundent de l’Estat democràtic i de dret. No cal dir res més, ni gesticular ni parlar més alt perquè se m’entenga».

També hi havia moments per la diferenciació amb el PP i Ciutadans. Especialment a través de la seua crida contra el centralisme. Aquest anhel «és un error històric de les dretes que, per oportunisme, avui tornen a caure en el mateix». Si bé, alertava al mateix temps que un referèndum d’autodeterminació «parteix en dos la societat». «El referèndum serà inevitable», replicava Joan Tardà. «És cert que no hi ha una majoria per la independència, però sí pel referèndum», deia el republicà, que havia sentit com Pedro Sánchez li demanava una proposta secundada pel 75% dels catalans perquè l’executiu espanyol l’estudie. Pel que fa al PDeCAT, Carles Campuzano recordava la situació de vaga de fam de quatre presos polítics.

Les sessions parlamentàries de dimecres no mostraven més que una tensió que creix i unes escenificacions que apugen el to. El més cridaner, el d’Inés Arrimadas, somrient mentre mostrava un cartell amb la xifra del 155 a Quim Torra. Sánchez no té fàcil continuar com a president. Part dels seus socis ja se n’han desvinculat del tot. I ell, tot i ser conscient, no ha canviat d’argumentari, malgrat que no convenç cap dels qui haurien donar-li suport perquè sume majories i esgote la legislatura amb certa normalitat. La seua presidència s’aguanta amb fils i Catalunya, a l’ombra del 155, espera amb tensió el 21 de desembre i la resposta policial d’aquest dia, que estarà sota la mirada d’uns i d’altres. Perquè el consell de ministres «se celebrarà, malgrat les amenaces».

Arrimadas mostra un cartell amb la xifra del 155 a Quim Torra al Parlament / Parlament de Catalunya

 

El Tribunal Constitucional es pronuncia per primera vegada

El mateix dimecres Tribunal Constitucional s’ha pronunciat, per primera vegada, sobre un dels recursos presentats per alguns dels encausats per l’1 d’octubre. El TC és acusat per les defenses dels presos de congelar els recursos sense pronunciar-s’hi per evitar que arriben al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, on els encausats dipositen les seues esperances. Per aquest motiu, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn mantenen una vaga de fam des de l’1 de desembre els dos primers i des del 3 els altres dos. Ells, però, no han estat els primers a rebre resposta.

Sí que l’han rebuda l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, empresonada; l’exiliada a Suïssa i exdiputada cupaire Anna Gabriel; la també exdiputada de la CUP Mireia Boya; i Anna Simó, membre de la Mesa del Parlament durant l’anterior legislatura. Totes elles presentaren un recurs d’empara per denunciar la incompetència del Tribunal Suprem per jutjar els fets de l’1 d’octubre. Una incompetència que denuncien tots els advocats, atès que consideren que el judici per part del Suprem i no del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desposseeix els encausats d’un jutge i òrgan predeterminat per la llei, atès que els fets es van donar a Catalunya, cosa que en cap moment ha negat la Fiscalia, partidària que el judici se celebre al Suprem, en les seues interlocutòries d’acusació.

Edifici del Tribunal Constitucional / Arxiu EL TEMPS

El TC ha rebutjat per unanimitat aquests recursos perquè considera que les defenses no han esgotat la via judicial per arribar a aquest tribunal, atès que, segons el TC, haurien d’haver presentat recurs abans al Suprem perquè es pronunciara, tot i que aquest la sala Penal d’aquest òrgan no va admetre a tràmit el recurs. El Suprem decidirà dimarts dia 18 si finalment és aquest tribunal qui acull el judici de l’1 d’octubre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.