Les festes de Nadal són temps de celebració en família i, de vegades, d'excessos. Els àpats solen ser més aviat grandiloqüents, amb les millors carns i el marisc erigint-se en els plats i les racions predilectes per coronar aquests dinars i sopars. Tanmateix, hi ha famílies que amb prou feines es poden permetre arribar a final de mes. I no és només per la inflació. Existeix una bretxa social, uns escenaris de pobresa que venen de lluny.
Save the Children, com si es tractara d'aquella veu de la consciència que apel·la a la solidaritat nadalenca, a dirigir la mirada cap a les classes més empobrides i necessitades, ha difós aquesta setmana l'informe Ser pobre a Espanya. Retrat de mil famílies, basat en una enquesta a 1.770 famílies vulnerables de diversos territoris, com ara el País Valencià o Catalunya. La conclusió és clara: «Ser pobre a Espanya és no tindre aliments saludables per a un desenvolupament adequat; és no poder anar a activitats extraescolars, fins i tot sabent que no fer-ho té conseqüències en el seu nivell educatiu i en la seua salut; és no poder viure en una casa amb la temperatura adequada; és no tindre els dispositius necessaris per a seguir les classes i continguts en línia».
L'anàlisi de l'organització de referència sobre les condicions de vida dels més menuts inicia la seua radiografia amb un retrat general d'aquestes famílies. «En aquestes famílies hi ha, de mitjana, 2 xiquets i xiquetes i estan majoritàriament a compte del seu pare i de la seua mare, encara que tres de cada deu només estan cuidats per la seua mare. En general, els seus progenitors tenen baixos nivells d'estudi. Malgrat que molts pares sí que tenen treball remunerat, experimenten diferents formes de subocupació, com la temporalitat o el treball a temps parcial. Això fa que quasi la meitat d'aquests xiquets visquen en llars que ingressen menys de 1.000 euros al mes», desgranen.
La meitat d'aquests xiquets i xiquetes, segons assenyala aquesta cartografia de la pobresa infantil, «no poden menjar la suficient quantitat de proteïna, fruita o verdura a la setmana». «Han de menjar a casa de familiars o amics perquè no sempre poden permetre's un menjar complet en les seues mateixes llars», assenyalen, per advertir que «la meitat d'ells tenen problemes de sobrepès» perquè «consumeixen dolços i pantalles en excés, desdejunen brioixeria industrial i no dormen prou».
«Són xiquets i xiquetes que no poden accedir a activitats extraescolars, la qual cosa els posa en una situació de desavantatge enfront dels companys que sí que poden i, a més, els obliga a tindre alternatives d'oci molt menys saludables», avisen, així com situen en l'accés en les condicions precàries dels seus habitatges: «Viuen en cases amb una temperatura inadequada, amb fred a l'hivern i calor a l'estiu, i males condicions, com ara goteres o humitats».
Amb la criança dels fills fixada en un cost de 627 euros al mes, aquestes famílies amb prou feines poden cobrir totes les necessitats de la seua mainada amb uns ingressos que ronden els 1.000 euros mensuals. «Encara que els seus pares vulguen, és impossible que aquests xiquets tinguen els mateixos recursos i béns que tenen els altres xiquets i xiquetes de les seues classes, dels seus barris. Sense les polítiques adequades, la situació de pobresa dels pares i les mares determina l'accés a drets dels seus fills i filles», critiquen des de Save the Children.
Aquestes famílies, d'acord amb aquesta dissecció en profunditat de l'organització social, són majoritàriament biparentals, a pesar que un 40% són monomarentals, i atresoren uns nivells d'estudis relativament baixos. De fet, un terç d'aquests pares i mares posseeixen solament els títols acreditatius d'ensenyament primari o, fins i tot, menys. «Existeixen, a més, diferències per territoris: els progenitors sense estudis o amb estudis primaris són superiors a Andalusia, d'un 40%, i menor al País Basc, d'un 23%. La proporció és inversa en progenitors amb estudis universitaris: més nombrosa al País Basc, d'un 16%, i menys a Catalunya, amb un 7%», comparen.
«Moltes d'aquestes famílies tenen algun membre en situació de subocupació o desocupació. Això té un efecte en la seua capacitat de generar ingressos, la qual cosa provoca que quasi tots els xiquets i xiquetes es troben en pobresa monetària, tenint algunes famílies que sobreviure amb 500 euros al mes», incorporen a l'informe, per recordar que «aquestes situacions no sempre es veuen pal·liades per l'Ingrés Mínim Vital, ja que encara hi ha moltes famílies que no accedeixen».
Les dades mostren les misèries econòmiques que sofreixen aquestes famílies: el 35% dels pares estan en situació de desocupació, la qual cosa triplica la mitjana espanyola i solament el 5% d'aquests xiquets i xiquetes viuen en llars en els quals tots dos progenitors treballen a temps complet. La precària situació d'ingressos condueix a què més del 95% d'aquests nens estiguen en famílies marcades per la pobresa monetària, un 79,8% per la pobresa seriosa i un preocupant 21,3% per la denominada com a pobresa extrema.
L'ascensor avariat
L'educació sempre ha estat l'instrument que assegurava pujar d'escaló social en cas d'haver-hi esforç. Ara bé, per als xiquets i les xiquetes d'aquestes famílies l'ascensor està avariat, o sols està operatiu en comptadíssimes ocasions. «Les condicions d'origen socioeconòmic marquen el gaudi complet del seu dret a l'educació. Quasi la meitat no té els mitjans adequats per fer seguiment de la seua educació en línia, i un de cada deu no pot menjar en l'escola per motius econòmics», indiquen a l'informe. I agreguen: «A pesar de l'impacte positiu de les activitats extraescolars en el desenvolupament personal i educatiu, dos de cada deu no hi poden accedir per motius econòmics».
«El menjador escolar té beneficis tant nutricionals com educatius, i l'alimentació és un element clau en el rendiment acadèmic. L'accés gratuït per a l'alumnat en situació de vulnerabilitat és un element fonamental en l'equitat educativa», recorda el document de Save the Children, per cartografiar: «El 55% dels xiquets, xiquetes i adolescents utilitza els serveis de menjador escolar, i el 45% ho fa de manera gratuïta. Entre els quals no accedeixen al menjador escolar, un 12% no ho fa perquè no hi ha disponibilitat, un 23% perquè no ho necessita i un 10% per motius econòmics».
La sanitat, especialment en aquells serveis que el sistema públic no ofereix una gran cobertura, és altre dels camps en els quals estan enceses les alarmes. Les xifres aportades per l'organització en defensa dels més menuts ho il·lustren: per motius econòmics un de cada tres xiquets no pot anar al dentista, el 16% de la xicalla no pot accedir al material sanitari i el 8% dels nens no tenen capacitat per disposar d'atenció per a la seua salut mental.
Alimentació deficient
La carestia econòmica de les seues llars afecta, i molt, a la seua dieta. «Una alimentació saludable i completa és essencial perquè els xiquets i les xiquetes es desenvolupen, i, a més, perquè puguen tindre uns nivells adequats de salut durant tota la seua vida. Les dades de diversos estudis conclouen que els xiquets i les xiquetes amb menys ingressos tenen majors taxes d'obesitat i sobrepès, la qual cosa té un efecte directe sobre la seua salut i benestar», reflexionen a la radiografia.
«L'augment dels preus de diferents aliments ha posat en dificultats a gran part del país per a tindre una cistella de la compra saludable. Això ha afectat també aquests més de 2000 xiquets i xiquetes: una insuficient ingesta de proteïnes, fruita i verdura; una renúncia a determinats productes per l'augment dels preus o un excés de productes ensucrats», deixen palès, per incidir: «Com més elevada és l'obesitat, més intensa és la pobresa».
Els guarismes, de nou, són esfereïdors: el 44% de la xicalla de les famílies vulnerables enquestades no pot consumir fruita fresca o verdura almenys una vegada al dia, i el 23% no té accés a carn, pollastre o peix almenys durant tres vegades a la setmana. «Les famílies amb una alimentació recomanada tenen uns ingressos un 17% superiors a aquelles que no la tenen. El consum de proteïnes, a més, disminueix significativament d'acord amb el grau de pobresa», afegeixen.
«L'excés de consum de productes ensucrats no sols té impactes en la salut de xiquets i xiquetes, sinó també en el seu desenvolupament general», apunten, per recordar que aquesta ingesta fora de les recomanacions està fixada en tres vegades o més a la setmana. De les famílies vulnerables enquestades, un 28% dels xiquets i xiquetes té un consum de dolços i llepolies d'almenys tres vegades a la setmana, i un 30% consumeix amb la mateixa freqüència begudes ensucrades.
Un descans insuficient
La pobresa d'aquests nuclis familiars també té un impacte en el descans i en els hàbits de la mainada. Com remarquen des de Save the Children, «tindre hàbits saludables en relació amb l'activitat física, el descans o el consum de pantalles és bàsic per al desenvolupament físic i psicològic de xiquets i xiquetes, així com per a establir les bases de bons hàbits en la vida adulta. A més, són una expressió del dret a la salut, a l'educació i a l'oci».
«Tindre o no aquest tipus d'hàbits està íntimament lligat amb qüestions com els recursos econòmics de les famílies, el temps que disposen per a estar amb els seus fills i filles, o la capacitat per a oferir alternatives saludables», argumenten. I ho mesuren amb xifres: «La meitat dels xiquets i xiquetes d'aquestes 1.170 famílies té un excessiu consum de pantalles, i dos de cada deu no fan cap activitat física». «La falta de descans i somni en la infància té conseqüències negatives en la seua salut física i mental», incorporen.
La quantitat d'hores de somni que requereixen els xiquets i els adolescents per a estar sans varia amb l'edat: des de les 16 i 18 hores al dia del nounat, les 13 hores fins als dos anys, les 10-12 hores fins als cinc anys, i les 10 hores entre els sis i els deu anys de vida. Una vegada has bufat les espelmes del teu desè aniversari la necessitat d'hores de descans se situa entre les 8 i les 10. Malgrat aquestes recomanacions, un 11% dels xiquets i de les xiquetes no arriba a les 8 hores de descans. «Aquest percentatge és més alt entre els adolescents: afecta quasi un de cada cinc. El consum excessiu de pantalles o begudes ensucrades diàriament fan que aquest percentatge s'eleve al 22%», completen.
L'amenaça del desnonament
Les expulsions de l'habitatge per part de les famílies, siga per l'impagament de la hipoteca o per no assumir uns lloguers cada vegada més disparats, fins a situar-se en quotes insostenibles per a moltes capes de la població, fan que s'incremente considerablement el percentatge de xiquetes que no descansen correctament. No debades, l'habitatge «és l'espai principal de la criança, i juga un paper clau en el creixement i desenvolupament físic, intel·lectual i emocional de la infància i l'adolescència».
Atesa la importància de disposar d'un habitatge digne, Save the Children censura que un de cada tres xiquetes i xiquets de famílies vulnerables visquen en cases amb unes condicions inadequades, i sis de cada deu no puguen mantenir la seua llar a una temperatura adequada. «La qualitat de l'habitatge influeix en el benestar físic i emocional de xiquets i xiquetes. El 34% d'ells resideix en habitatges afectats per humitats o goteres, excés de sorolls o escassetat de llum natural», mostren.
«El desnonament és l'expressió màxima dels problemes relacionats amb l'habitatge. El risc i l'execució de desnonament tenen efectes directes en la salut mental i emocional de xiquets, xiquetes i adolescents. L'11,5% dels xiquets i xiquetes de les famílies enquestades per Save the Children ha sigut desnonat almenys una vegada», encenen les bombetes roges, per destacar com a dada cridanera: «El 23% de la infància resident a Catalunya [de l'enquesta] viu en famílies que han sigut desnonades en algun moment de les seues vides». És la pobresa infantil silenciosa de l'Estat espanyol, una realitat dramàtica sovint invisible.