A casa de Patricia Teruel, les celebracions nadalenques mai no es van celebrar amb grans escarafalls. Hi havia trobades familiars, sí, però, a casa, ni betlem, ni naixement. Si de cas, un arbre de Nadal amb algun penjoll, però res de galindaines repartides per cada racó de la casa. Tampoc no els inculcaren allò de deixar-los un assortiment als camells: ni un recipient amb aigua, ni un manoll de safanòries, ni molt menys tres gotets amb mistela per Melcior, Gaspar i Baltasar. El dia 5 de gener, sí, hi havia regals, però sense la parafernàlia que organitzaven a altres llars. Simplement, se'ls entregaven els uns als altres, sense més misteri.
Per això, ara que és mare d'una criatura que acaba de complir el seu primer any de vida es nega rotundament a entrar en el joc. "No he pres la comunió ni, per descomptat, he fet la confirmació. Soc atea. Quin sentit té contar-li al meu fill que hi ha uns senyors que eren uns reis, que li van dur regals a un suposat xiquet Jesús i que ara tornen cada any a dur-nos regals i que els hi hem d'estar agraïts?", es pregunta aquests dies en què l'empastifada nadalenca ho impregna tot. "El que vull inculcar-li al meu fill és que, si de cas, els reis ens furten!", afirma, taxativa. "Sé que el meu plantejament és molt residual, però em sembla el més coherent", afegeix Patricia, qui abomina, a més, d'aquesta "obligació social" de viure els dies de Nadal fent exaltacions de felicitat i companyonia.
El cas de Patricia, docent de 42 anys, pot semblar radical, però ens posa al davant de les nostres incoherències: la contradicció de ser una societat cada volta més secularitzada però en la qual, alhora, el Nadal -que té com a eix vertebrador la litúrgia al voltant del naixement de Jesús- es celebra d'una forma cada volta més grandiloqüent.
Les xifres certifiquen, de fet, com el catolicisme va a la baixa i ha deixat d'impregnar les nostres vides diàries. Recentment, la Fundació Ferrer i Guàrdia va publicar un informe segons el qual des de 1980 fins ara, les persones que es declaren no religioses a l'Estat Espanyol han passat del 8,5% al 39,9%. Fa dues dècades, set de cada deu matrimonis es celebraven en l'església; ara és un de cada deu. Entre 2021 i 2007 el nombre de batejos ha disminuït d'un 54%. Encara més, els qui es declaren obertament ateus han pujat més de vuit punts en només una dècada, en passar del 7,2% l'any 2012 al 15,3% el 2022.
Quin sentit té tot l'embalum de l'arribada dels Reis si no xafem una església durant tot l'any? Té sentit muntar el betlem si som incapaços de diferenciar el Vell del Nou Testament? No hi ha una mica d'hipocresia, en tot plegat? "Quan va arribar l'edat de fer la comunió, jo vaig ser l'única de classe que va renunciar-hi. Ara, en canvi, són minoria els qui la prenen. Algun dia, amb això dels reis i el Nadal, espero que passe una cosa semblant", augura Patricia Teruel.
De fet, la seua dissidència no és un cas excepcional. Com ella, cada volta són més les persones que han intentat canviar la litúrgia nadalenca per altres alternatives. No es tracta de renunciar a uns dies de festa i germanor, sinó de fer una relectura de la tradició estrictament catòlica cap a opcions més coherents amb el que es podria entendre com una espiritualitat cívica.
"És perfectament compatible ser ateu o no creient i celebrar Nadal, perquè es tracta d'una festa global, transversal, que celebra la comunitat humana i en la qual es posen en relleu, entre més, valors com ara la
Gil-Manuel Hernàndez: "És perfectament compatible ser ateu o no creient i celebrar Nadal"
solidaritat, la companyia, la importància dels amics i de la família...-explica Gil-Manuel Hernández, sociòleg de la Universitat de València i director de la revista Rituals-. El fet que Nadal puga ser interpretat polisèmicament permet que l'ateu, que no creu en el dogma catòlic, accepte una festa els valors de la qual sí pot apreciar".
Per a Manuel Delgado, catedràtic de la Universitat de Barcelona i un dels màxims experts a l'Estat sobre antropologia i religió, Nadal té importància en la societat en la mesura que esdevé un ritual. "Els rituals -allò que anomenem costums i tradicions- tenen una funció essencialment social, al marge de quina sigui la seva temàtica. És a dir, per exemple, no fem regals perquè és Nadal; fem Nadal per fer regals, és a dir, per conrear un tipus de vincle social". I afegeix Delgado: "El que importa és celebrar -proclamar- una forma o altra de vincle social l'existència i robustesa del qual ha de renovar-se cíclicament. Es pot sentir indiferència vers la veritat de la sagrada hipòstasi eucarística en què creuen els catòlics i no faltar al sopar d'empresa per Nadal. Això valdria per totes les festes majors a qualsevol poble o ciutat, que solen ser amb motiu del martiri d'un sant o santa".
Una història d'apropiacions
Al capdavall, Nadal, tal com es viu en les societats cristianes, és una tradició inventada, els elements cardinals de la qual s'han anat afegint amb el pas dels segles. De fet, els evangelis de Mateu i Lluc, que ubiquen en Betlem el naixement de Jesús de Natzaret no diuen ni una paraula sobre la data exacta. Passava, però, que el 25 de desembre ja era una data de celebració per als romans: festejaven el Sol invictus, un culte a la divinitat solar associat al naixement d'Apol·lo, déu del Sol.
Del 17 al 23 de desembre, a més, tenien lloc les saturnals, unes festivitats que coincidien amb el solstici
El cristianisme es va apropiar de les dates de les celebracions romanes per expandir-se i assegurar-se l'acceptació.
d'hivern, és a dir, el període més obscur de l'any, quan el sol surt més tard i s'amaga més prompte. Eren dates, doncs, en què es donaven per finalitzades les tasques agrícoles, circumstància que s'aprofitava per visitar familiars i amics, intercanviar regals i celebrar grans banquets públics. Els esclaus podien, durant aquells dies, com si es tractès d'un parèntesi carnestoltenc, vestir amb la roba dels seus amos i ser servits per aquests.
El cristianisme, tanmateix, es va apropiar d'aquelles dates per facilitar la seua expansió. "A mitjan segle IV els papes Juli, Liberi i Lleó fomentaren el desplaçament del naixement de Crist al 25 de desembre, de forma que feien coincidir Nadal amb la festa del Sol Invicte, data de naixement del déu Apol·lo -explica Gil-Manuel Hernández-. El propòsit era afavorir la conversió de la població al cristianisme sense excessius trencaments cronomètrics o astronòmics".
Durant els segles subsegüents es van anar afegint tota la resta d'elements que avui conformen la litúrgia nadalenca. Fins al segle XVI, per exemple, Baltasar va ser blanc i no se'l va ennegrir fins aleshores, per necessitats estratègiques de l'església catòlica. La primera escenificació del betlem no va tindre lloc a Espanya fins que al segle XVIII, l'arxiduc Carles va fer dur aquesta tradició des de Nàpols. L'arbre de Nadal, per exemple, es va originar en la tradició ancestral del culte dels esperits a la natura i simbolitza la fecunditat i la immortalitat i va ser cristianitzat en la Germania a mitjan segle VIII.
Entre el consum i el ritual
"No ens enganyem, Nadal és una festa comercial, d'un consum exasperant. La majoria de la gent ni tan sols sap quins són els orígens", aporta Raquel Ortiz, presidenta d'Europa Laica al País Valencià. L'any 1998, el 18,1% dels espanyols afirmaven que Nadal era, principalment, una festa de caràcter religiós, mentre que el 62,2% s'inclinava per un significat prioritàriament familiar. L'any 2017, els qui la consideraven com una festa eminentment religiosa s'havia reduït fins a l'11%, mentre que els qui li atorgaven un caràcter familiar arribaven fins al 57,2%. Un 25,5% dels enquestats la consideraven, sobretot, una festa comercial.
"Cadascú pot viure les festes com vulga i desitge en la intimitat de la seua casa. Respectem la llibertat de consciència. En canvi, nosaltres sí estem en contra que s'utilitze la simbologia religiosa en els espais públics", explica la representant d'Europa Laica al País Valencià. A València, en temps de Joan Ribó, la representació escultòrica del naixement es va desplaçar des de la plaça de l'Ajuntament a la plaça de la Mare de Déu. El nou equip de govern, format per PP i Vox, l'ha tornat a un espai preeminent, just davant de la façana de l'Ajuntament. A Barcelona, l'equip d'Ada Colau, va apostar per reinterpretar el Betlem. Cada any, clar, l'envoltà la polèmica, tot fent evident la tensió latent en aquesta matèria.
"A un betlem, a hores d'ara, li pots posar el que tu vulgues", diu el sociòleg Pedro García Pilán, autor de 'La transformación de los rituales festivos del catolicismo', un text on explica com al llarg del temps s'ha produït una resignificació de moltes manifestacions festives que, originàriament, estaven vinculades a l'església. "Nadal és la festa que més bé serveix per comprendre les formes de religiositat modernes i secularitzades que expressen els rituals festius de la modernitat avançada", explica aquest sociòleg, qui es declara ateu.
García Pilán: "Nadal ha desbordat i desplaçat la religiositat catòlica"
El seu ateisme, tanmateix, no li impedeix celebrar Nadal perquè, a parer seu, "aquest ha desbordat i desplaçat la religiositat catòlica". "Nadal sacralitza el vincle social. En tant que ritual, és sagrat. La gent, quan celebra Nadal no pensem en el naixement de Jesucrist, pensem en els vincles socials. I és Nadal que aquesta sacralització es fa en la seua màxima expressió", opina. I afegeix: "La compra i l'intercanvi de productes s'insereix en una lògica compartida per moltes altres cultures i civilitzacions basada en el que el també sociòleg Antonio Ariño anomena l'"economia ritual de les donacions" que serveix per donar solidesa, perdurabilitat i sacralitat al vincle social".
De fet, l'aparició i consolidació en la litúrgia nadalenca de personatges com el Pare Noel (tot i estar vinculat a la figura de Sant Nicolau) o, més recentment, dels elfs, permet desvincular parcialment aquestes dates de l'element estrictament eclesiàstic. El tradicional Caga Tió català va sorgir com un tribut a la naturalesa i la fertilitat durant el solstici d'hivern. A Euskadi i Navarra tenen l'Olentzero, un carboner que cada hivern baixa de la muntanya als pobles i reparteix regals a tort i dret. D'alternatives, doncs, hi ha.
"Es pot ser insubmís d'una part de Nadal i crec que s'ha de ser-ho de la part més carrinclona d'aquestes festivitats -reflexiona Gil-Manuel Hernández-. Però crec que no té sentit renunciar a Nadal com un ritual col·lectiu de celebració de la comunitat". I afegeix, aquest sociòleg: "Potser sí es pot renunciar a tot això, però s'ha de ser molt anacoreta".