Embat Judicial

Fiscalia demana 25 anys per Junqueras, 17 per Forcadell i els 'Jordis i 16 pels consellers

El Ministeri Fiscal ha fet públiques, el dia que fa un any dels empresonaments dels membres del Govern, les peticions de presó per als presos polítics. També demana 11 anys per a la cúpula dels Mossos i 7 per Mundó, Borràs i Vila. Com a reacció, Quim Torra anuncia que no donaran suport als pressupostos de Pedro Sánchez, que necessiten dels vots de l'independentisme català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tal com estava previst, el Ministeri Fiscal ha mantingut l'acusació de rebel·lió en la petició de penes cap als líders independentistes acusats per organitzar el referèndum d'autodeterminació. Així, reclama entre 25 i 16 anys, en funció del grau de responsabilitat, per als nou presos polítics catalans, però també onze anys per a Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos i set per als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Amb aquestes peticions de penes s'hauran d'enfrontar al judici que es preveu que comenci a finals de gener i que, des de l'independentisme, es pretén capgirar, retòricament, com una acusació política contra l'Estat. El redactat s'ha fet públic el dia que fa un any que van ser empresonats Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que des de llavors no n'han sortit. El 2 de novembre de l'any passat també van ser empresonats la resta de membres del Govern que es van presentar per comparèixer a l'Audiència Nacional, tot i que els períodes d'estada en presó han estat distints segons cada cas.

L'escrit considera que Oriol Junqueras seria el responsable màxim de l'organització del referèndum del passat octubre - cal tenir en compte que els exiliats poden ser jutjats després del rebuig de les euroordres per part de diferents tribunals europeus-. Per aquest motiu, la Fiscalia de l'Estat demana 25 anys de presó, i 25 d'inhabilitació, per al líder d'Esquerra Republicana. En concret, l'imputen un delicte de rebel·lió de tipus A com a promotor o cap principal i per distracció il·lícita de fons públics.

També com a caps o promotors de la rebel·lió figuren l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el líder d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC, ara al capdavant de la Crida Nacional, Jordi Sànchez. Per a tots tres, el Ministeri Fiscal demana 17 anys de presó i inhabilitació. L'escrit recull que els Jordis, el 20 de setembre, haurien "representat i acceptat la deriva violenta que pogués produir-se a les mobilitzacions en incitar als partidaris de la secessió a mobilitzar-se als carrers i oposar-se als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat" i que ho van fer sabedors que "les mobilitzacions desembocarien de nou en actes violents". A més, diu que el dia 1 d'octubre, coneixedors dels antecedents, "van aprofitar el seu lideratge, impulsant a tots els catalans a que acudissin als diferents centres de votació i impedissin que les forces policials complissin la seva tasca".

Per als consellers presos polítics (Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva) la petició és de 16 anys, en entendre que participen de la rebel·lió en un segon terme, i, en tant que membres del govern, de la "distracció il·lícita de fons públics". Al seu torn, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila veuen com la fiscalia els acusa de malversació i desobediència i els demana 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació. Finalment, per a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya i els membres independentistes de l'anterior Mesa del Parlament (Lluís Guinó, Lluís Coromines, Anna Simó, Simona Barrufet) la fiscalia els demana 10 mesos de multa i un any i vuit mesos d'inhabilitació per desobediència. Pel mateix delicte, demana 8 mesos de multa i un any i quatre mesos d'inhabilitació pel també exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet (Catalunya en Comú).

Rebel·lió per als Mossos

També la cúpula policial catalana ha vist com des de la Fiscalia s'endurien les penes que en origen plantejava l'Audiència espanyola. Així, el Major dels Mossos d'Esquadra en el moment del referèndum, Josep Lluís Trapero, passa de ser acusat per sedició a ser-ho per rebel·lió. Com ell, també l'ex-secretari general d'Interior César Puig i l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler. Per a tots tres, el Ministeri fiscal demana 11 anys de presó. En canvi, la ex-intendent dels Mossos Teresa Laplana és acusada de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre de 2017 i li demanen quatre anys de presó. L'escrit de la Fiscalia considera que el dia del referèndum d'autodeterminació "els comandaments dels Mossos d'Esquadra van anteposar les directrius polítiques rebudes del govern de la Generalitat al compliment de la llei i el mandat judicial que prohibia la seva realització".

Gestos?

Els escrits de la Fiscalia arriben l'endemà que es fes públic que l'Advocacia de l'Estat suavitzaria la seva petició de rebel·lió per als principals líders independentistes canviant-la per la de sedició. Una acció que des de Madrid s'interpreta com un gest d'acostament cap a l'independentisme. No ha estat, però, rebut d'aquesta manera pels dirigents catalans. Per exemple, el vicepresident de la Mesa, Josep Costa (JxCat), en una piulada expressava que "entre acusar per rebel·lió amb malversació (15 a 25 anys) o acusar per sedició (10 a 15 anys) i malversació (8 a 12 anys), no hi ha diferència significativa. Al final la pena pot acabar sent la mateixa. Que no ens enredin: això no és cap “gest”, és un engany". El gest de l'Advocacia, a més, entra en contradicció amb els motius pels quals la causa independentista va ser derivada amb Tribunal Suprem i no és jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, competent per jutjar sedició, però no la rebel·lió.

El relat

L'escrit de la Fiscalia permet, també, veure de quina manera es construeix el marc segons el qual es considera responsables de rebel·lió els dirigents polítics que van fer possible la votació del primer d'octubre. El text, recull, per exemple que "sota la capa de termes aparentment menys conflictius al llenguatge polític, com 'unilateralitat' i 'desconexió', en realitat s'estava cristal·litzant de forma oberta i ostensible una insurrecció patent, manifesta i exterioritzada contra l'ordre jurídic establert, perfectament organitzada des del poder constituït de la comunitat autònoma".  Així, per exemple, el dia 20 de setembre, Jordi Cuixart s'hauria adreçat als congregats reivindicant el pacifisme, tanmateix, la Fiscalia destaca com a contradictori que fes menció també "a la determinació mostrada a la Guerra Civil (fent servir l'expressió 'No passaran!')".

El Ministeri Fiscal nega també l'existència de bona part dels independentistes ferits l'1 d'octubre. Exposa, doncs, que del miler de casos que va reportar la Generalitat "s'ha pogut comprovar que en un percentatge elevat de casos l'atenció mèdica rebuda va ser per marejos i crisis d'ansietat i no lesions provocades pels funcionaris policials. Només quatre persones van quedar ingressades a centres hospitalaris". Un d'aquests quatre seria Roger Espanyol que va rebre l'impacte d'una pilota de goma que li va fer perdre la visió d'un ull i al que la Fiscalia diu que se li va disparar "després d'agredir a un funcionari policial mitjançant el llançament d'una tanca metàl·lica".

Desqualifica també a la Generalitat dient que les dades de participació de l'1 d'octubre "manquen de qualsevol fiabilitat, tenint en compte les greus irregularitats detectades en el desenvolupament de la votació".

Finalment, en referència a la vaga general del 3 d'octubre, definida com un "aixecament generalitzat esquitxat per actes de força, agressió i violència", diu que es va fer amb la voluntat d'aconseguir "la secessió d'aquest territori autonòmic".

Reaccions

Uns dels primers en respondre en roda de premsa han estat els membres de la direcció d'Òmnium Cultural.  El seu vicepresident, Marcel Mauri, ha recalcat que "si algú es pensa que ens faran renunciar als nostres objectius, no coneixen a Òmnium Cultural. Apel·lem a una resposta del conjunt de la societat en el moment més greu de la democràcia". A més, ha posat de manifest que "hi ha fragments entre l'escrit de l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del Govern de l'Estat, i el de la Fiscalia que són idèntics". Així, Mauri ha acusat a Sánchez d'agreujar el conflicte i no posar "solucions polítiques". L'altre gran entitat de l'independentisme cívic ha emès també un comunicat on es denuncia que "l'escrit d'acusació és una mostra que l'Estat espanyol segueix enrocat en la repressió política basada en fets inventats". Recorden, també, que "el Tribunal de Schleswig-Holstein va desestimar els delictes de rebel·lió i sedició per a Carles Puigdemont, ja que va considerar que no es pot provar violència en els fets pels quals se'l volia extradir". En l'àmbit dels partits, la CUP, per mitjà del seu portaveu Vidal Aragonès, ha dit que les peticions de pena eren un "càstig exemplar" i ha demanat respondre amb un judici popular a l'Estat.

La resposta institucional ha arribat en un acte conjunt a l'auditori del Parlament on han intervingut el president Quim Torra i el president del Parlament Roger Torrent. Aquest darrer a qualificat d'injusta la petició de "més de 200 anys de presó cap a persones amb qui pots estar d'acord o no, però que en cap cas són delinqüents" i ha dit que l'Estat no actua "amb un anhel de justícia, sinó de venjança". Ha recordat, també, que les euroordres contra els exiliats van ser rebutjades per ser "un conflicte polític i no judicial". Seguidament, Torra ha manifestat que "no hi ha rebel·lió, no hi ha cap delicte" i s'ha recolzat en el manifest recent de juristes d'arreu de l'Estat espanyol i els dictàmens de la justícia europea. "La fiscalia està criminalitzant els més de 2 milions de persones que van defensar les urnes amb el seu propi cos", ha reblat. El president de la Generalitat també ha tingut paraules per al seu homòleg a l'Estat, Pedro Sánchez, a qui ha anomenat "còmplice" de la repressió i li ha retret que el fet que "l'Advocacia de l'Estat acusi de sedició en comptes de rebel·lió no és un gest, és un menyspreu cap als exiliats i empresonats".

També ha fet una reacció institucional l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau que ha dit que les acusacions eren "infundades i desproporcionades" i que responien a la voluntat "de venjança i no de justícia". Ha instat a la Fiscalia i l'Advocacia a que revisessin els seus criteris i a que s'aposti per solucionar el conflicte per la via política. Finalment, ha exigit al Govern de Sánchez que reverteixi el camí iniciat per l'Executiu Rajoy i ha demanat als governs català i espanyol "redoblar els esforços i mantenir els ponts de diàleg oberts".

La més determinant de totes les reaccions ha estat la de més conseqüències polítiques: en l'acte als afores de Lledoners celebrat divendres, quan es complia un any dels empresonaments dels membres del Govern, Quim Torra ha anunciat que donarien suport als pressupostos de Pedro Sánchez, que necessiten dels vots afirmatius de l'independentisme català per tirar endavant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.