Judicialització

Lluita des de la presó contra les traves del Tribunal Constitucional

Òmnium Cultural distribueix la primera imatge dels set presos polítics que hi ha a la presó de Lledoners abans d’un anunci de mesures des de la presó per denunciar el Tribunal Constitucional pels seus entrebancs perquè els casos no arriben a Europa. Jordi Turull i Jordi Sànchez comencen una vaga de fam per protestar contra la situació que pateixen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una vaga de fam a les portes del judici de l’1 d’octubre. És l'anunci de Jordi Sànchez i Jordi Turull, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, diputat per Junts per Catalunya i un dels impulsors de la Crida Nacional des de la presó de Lledoners; i exconseller de presidència i diputat, respectivament. Una mesura que podria anar acompanyada d'altres per part de la resta de presos. Cal recordar que Sànchez i Turull van aspirar a ser investits presidents de la Generalitat de Catalunya, cosa que va impedir el jutge Pablo Llarena contra el criteri de l'ONU. I contra tots dos la Fiscalia demana 17 anys de presó.

L’objectiu, com el de tota aquesta mena d’accions, és denunciar la situació que estan patint. Tal com explicava l'advocat Jordi Pina en roda de premsa, especialment s’assenyala el Tribunal Constitucional, responsable que el cas dels presos polítics catalans no arribe al Tribunal Europeu de Drets Humans, ubicat a Estrasburg, acceptant tots els recursos d’empara de les defenses dels presos sense resoldre cap i retardar així que aquestes peticions arriben a Europa, on els presos polítics tenen dipositades les seues esperances. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, alertava en una entrevista en aquest setmanari que el TC no accepta gaires recursos habitualment i en aquest cas els està acceptant tots. Un canvi de d’actuació que deixaria en evidència la intencionalitat d’aquest ens. Els serveis penitenciaris han estat informats de la decisió i els presos mantindran, de moment, el seguit d'activitats habitual a dins del centre, amb obligació inclosa d'acudir al menjador. Rebran, això sí, un seguiment mèdic més intens. La vaga, segons ha informat el metge Jaume Padrós en roda de premsa amb Jordi Pina, serà de fam, però no de set, i és de durada indefinida.

 

 

 

En un comunicat emès, a més, els presos denuncien la sensació que estan patint i la invisibilitat de les preses, Carme Forcadell i Dolors Bassa, empresonades al Catllar i a Figueres, respectivament.

La fotografia, segons el mateix comunicat, s’ha pres a través del Sistema d’Avaluació Motivacional, un programa de seguiment dels reclusos i d’estudi pel que fa a la seua adaptació dins de la presó. La imatge va adreçada a traslladar un imatge de “serenitat” i “convicció”.

Més d’un any de presó i 17 de petició

Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras acumulen ja 13 mesos i mig empresonats. Amb ells, a Lledoners hi ha Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, que estigueren en llibertat condicional entre el 4 de desembre i el 23 de març, quan tornaren a ser empresonats després que Pablo Llarena els citara per declarar, de manera sobtada, dos dies abans, coincidint amb la investidura programada de Jordi Turull al Parlament de Catalunya. Dolors Bassa també ha estat encarcerada durant el mateix període que els últims presos esmentats, mentre que Carme Forcadell es troba privada de lliberat des del 23 de març. Abans havia dormit una nit en la presó, que va poder abandonar després d’abonar una fiança, tot i que posteriorment seria acusada de rebel·lió, el que va justificar el seu empresonament previ a judici i sense condicions.

Davant d’aquesta situació, són moltes les veus que han clamat per la llibertat dels presos polítics. La majoria expressen que almenys han de ser lliures fins la sentència judicial, si bé els casos de Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són els que més perplexitat han generat entre la comunitat internacional, atès que cap dels tres formava part de l’executiu de Carles Puigdemont, responsable de l’organització del referèndum de l’1 d’octubre des de les institucions i de la declaració d’independència del 27 d’octubre. De fet, Amnistia Internacional ja ha anunciat que actuarà al judici com a entitat supervisora, i distintes comunitats de juristes, politòlegs i activistes per la llibertat han denunciat la situació que estan vivint.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.