El president de la Generalitat de Catalunya, el republicà Pere Aragonès, rebia al cap del Govern espanyol, el socialdemòcrata Pedro Sánchez, aquest dijous amb ERC situada com a un actor clau al Congrés dels Diputats. La força independentista va prestar el seu suport per investir el líder socialista a canvi d'acordar una llei d'amnistia per als represaliats pel procés, la condonació d'una part del deute principatí i el traspàs integral -amb els recursos financers per dotar al servei ferroviari- de rodalia.
Els republicans i, en conseqüència, Aragonès eren conscients que la trobada al palau de la Generalitat de Catalunya amb Sánchez havia de comportar anuncis simbòlics i materials, i més amb la competència que ERC manté amb Junts per Catalunya pel vot independentista i amb el PSC pels electors progressistes. Els comicis catalans són a la cantonada, a tot estirar a febrer del 2025, i tothom té la mirada fixada en aquesta batalla a les urnes.
Amb la força independentista encapçalant la via del diàleg i la negociació, el primer acord comunicat pel cap de l'executiu espanyol i el president català ha estat la reactivació de la taula de diàleg. Criticada habitualment per Junts per Catalunya, ambdós governs han pactat el seu reimpuls per al primer trimestre del 2024. Paral·lelament, la negociació partidista entre ERC i el PSOE comptarà, com estava rubricat al pacte entre republicans i socialistes, amb un mediador que tindrà dimensió internacional, segons han confirmat els mandataris. Tanmateix, no han volgut desvelar la seua identitat.
La qüestió simbòlica, de mostrar que l'estratègia independentista del diàleg ofereix fruits, ha estat acompanyada dels compromisos tangibles. La reunió ha servit per a pactar que durant el primer trimestre de 2024 s'engegue una comissió perquè el servei de rodalia canvie de titularitat, el qual estarà acompanyat, segons ha precisat Aragonès, d'una transferència present als comptes estatals del 2024 per assumir la gestió integral de la infraestructura ferroviària. L'executiu principatí calcula que la quantitat necessària podria apropar-se als 600 milions d'euros.
L'altre assoliment competencial de la cimera ha estat la gestió de l'ingrés mínim vital, una ajuda de xoc per combatre les situacions més complicades d'exclusió social que va dissenyar-se de manera centralista durant la pandèmia de la Covid-19 per part de l'anterior executiu estatal del PSOE i Unides Podem. Amb un cost de 2,8 milions d'euros, aquesta mesura es materialitzarà en el pròxim Consell de Ministres, previst per al 27 de desembre.
Als acords per a la transferència de competències, s'hi ha sumat el compromís del Govern espanyol d'invertir 300 milions d'euros per a finançar un centre tecnològic de producció de xips, per al qual el Govern català també aportarà una part del finançament. "Catalunya serà protagonista i se situarà al capdavant dels esforços europeus per desenvolupar la indústria de semiconductors", ha destacat Aragonès.
L'hora d'un nou finançament
La cimera entre ambdós presidents ha estat la primera pedra cap a la configuració d'un nou acord per millorar el finançament de Catalunya. Sánchez, de fet, ha assegurat que l'Estat espanyol assumirà el 20% del deute -en mans del fons autonòmic de liquiditat- que té l'administració catalana. "Es tractarà d'un debat multilateral, però hi haurà anàlisis individuals", ha expressat el cap de l'executiu espanyol sobre les futures negociacions per millorar el tracte fiscal a Catalunya i a altres territoris, seguint el full de ruta segellat entre el PSOE i ERC.
Sánchez, no debades, ha llençat missatges de predisposició a establir una negociació per singularitzar el finançament del Principat, tot i que sovint lligat a una renúncia a l'objectiu de l'autodeterminació. A pesar que aparcar la meta del referèndum no és possible perquè és una línia roja per a l'executiu que encapçala Aragonès, el Govern català ja treballa, segons ha publicat Nació Digital, en una proposta per individualitzar el model de finançament de Catalunya.
"Es van complint els acords i s'avança", ha ressaltat Aragonès sobre l'assoliment dels punts marcats al pacte que van firmar els republicans i la formació del puny i la rosa. "L'amnistia està fent possible l'obertura d'una nova etapa", ha subratllat el president català sobre un moment d'una sensibilitat més gran dels socialistes a les demandes històriques de Catalunya per la seua necessitat dels vots republicans, entre altres partits. De fet, i com a exemple de tot plegat, ambdós caps de govern han arribat al compromís d'impulsar una llei perquè el català siga una realitat a les institucions estatals.
Aquesta legislació, la qual hauria d'estar llesta i amb el perceptiu llum verd abans de l'arribada de la temporada estiuenca, seria una eina per, segons el president català, "preservar el sistema educatiu" d'immersió lingüística de Catalunya. L'actual model està amenaçat pels cops de la judicatura i resta pendent d'una sentència del Tribunal Constitucional que ha de decidir sobre el sistema acordat pel PSC, Junts per Catalunya, els Comuns i ERC.
La justícia, com a terreny fèrtil per a les discriminacions lingüístiques, seria un altre dels camps d'actuació d'aquesta futura normativa. "A la justícia, hi trobem dificultats per usar el català", ha recordat Aragonès per avalar una llei que també tindrà la missió d'ampliar la presència de la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Es tracta d'un objectiu prioritari per preservar l'idioma i promoure'n l'ús social entre els joves, segons han incidit sociolingüistes i entitats per la normalització lingüística.
Pacte fiscal, sí; referèndum, no
Les picadetes d'ull socialistes sobre la possibilitat de pactar una proposta de singularització del model de finançament han rescatat de la memòria l'anomenat pacte fiscal defensat per les forces independentistes. "El que puc manifestar és que la voluntat del govern d'Espanya és total i absoluta", ha afirmat Sánchez, malgrat que els socialistes no han estat proclius a un concert econòmic a Catalunya similar a l'existent al País Basc.
Si Sánchez ha obert aquesta finestra, ha tancat ràpidament la del referèndum. "El que hem de fer és avançar en un acord que, a parer meu, implica reforçar l'autogovern de Catalunya. En aquest marc, dins la Constitució, podrem parlar de moltes coses", ha esgrimit Sánchez, qui ha sostingut: "Si la negociació es queda en defensar o no un referèndum, no haurem fet els deures".
"La negativa de la Moncloa és un posicionament de màxims", ha replicat Aragonès, qui amb la bandera de la proposta d'un acord de claredat i la voluntat d'aconseguir un pacte ampli de les forces sobiranistes ha traslladat que durà el referèndum a la taula de diàleg. "Hi ha elements que permeten que les diferents posicions troben punts d'entesa. L'acord de claredat potser un dels punts d'intersecció", ha expressat, posant d'exemple l'amnistia per mostrar que és possible un hipotètic canvi d'opinió dels socialistes.
Siga com siga, amb la discrepància viva del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, s'ha obert una nova etapa de diàleg entre l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, una època de converses més fluides envers l'anterior legislatura estatal, i especialment de compromisos més tangibles per part del govern estatal del PSOE i Sumar. Els primers compassos d'una permanent negociació entre l'independentisme i Sánchez.