El vestit de la immersió lingüística està esfilagarsat. La judicatura, siga a través de sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o del Tribunal Suprem, ha erosionat en els últims anys el model fins a escapçar un sistema que atresorava consens social i s'havia erigit en un autèntic referent d'aprenentatge lingüístic. La campanya d'associacions d'esperit monolingüe, a pesar de denominar-se Assemblea per a una Escola Bilingüe, ha trobat en els tribunals una finestra oberta per esmicolar la condició del català com a llengua vehicular a l'escola.
Les entitats i les organitzacions preocupades per les constants vitals del català, però, no s'han quedat de braços plegats. Si Òmnium Cultural encapçala la defensa jurídica de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme), on es lliura una batalla crucial per a la immersió lingüística, Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i Intersindical-CSC van unir forces per informar a les Nacions Unides sobre els cops judicials contra els drets lingüístics a l'escola.
L'aleshores relator especial de l'ONU per als afers de les minories, Fernand de Varennes, va elaborar una resposta a les diferents associacions i sindicats per la llengua que instava l'Estat espanyol a pronunciar-se sobre la compatibilitat de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra de la immersió lingüística amb la legislació internacional, els instruments de drets humans que l'Estat espanyol ha ratificat i les limitacions imposades al model lingüístic present a l'escola catalana, segons ha informat aquest dimecres Plataforma per la Llengua.
El responsable de Nacions Unides per aquesta matèria assenyala al seu informe que «malgrat no voler prejutjar la veracitat d'aquestes al·legacions», és a dir, en referència a les diferents interlocutòries judicials que han limitat el sistema de llengua a les aules catalanes, «expresse la meua seriosa preocupació per les decisions esmentades i el seu abast, que poden suposar una greu tendència per al grup lingüístic minoritari català en limitar l'educació en llengua catalana». «La qüestió de la llengua d'ensenyament i els pronunciaments judicials relacionats ja ha sigut plantejada pel mandat del Relator Especial de l'ONU per a Assumptes de les Minories, en el seu informe sobre la seua visita oficial a Espanya en 2019», recorda.
«Expresse, a més, la meua preocupació pel fet que les decisions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del model d'immersió en català, que ha sigut considerat molt exitós per la UNESCO i per altres comentaristes internacionals, impliquen una menor exposició a la llengua catalana», indica Varennes, qui agrega per avalar el model d'immersió lingüístic: «Les dades aportades indiquen que els xiquets del programa d'immersió en català tenen la mateixa competència en castellà, matemàtiques i altres matèries acadèmiques que els xiquets escolaritzats en castellà, a més d'aconseguir la competència en la llengua minoritària catalana».
Aquest relator de l'ONU, de fet, sosté a la seua anàlisi que «reduir l'ús de la llengua catalana en l'exitós programa d'immersió a Catalunya», ateses les al·legacions presentades pel conjunt d'entitats i associacions per la normalització i promoció del català, implicaria «un risc que els xiquets i alumnes d'entorns castellanoparlants no aprengueren bé el català, per ser una llengua minoritària». «Arran que el castellà és la llengua majoritària al país, el seu ús quotidià i la seua exposició ja estan garantits i són privilegiats», recorda.
«Sembla que, en els últims anys, la interpretació judicial i altres esdeveniments han provocat, en general, un augment dels obstacles a l'ús de les llengües minoritàries en una sèrie de serveis públics», lamenta, per instar al Govern espanyol encapçalat pel socialista Pedro Sánchez que «aclarisca de quina manera els esdeveniments comunicats en relació amb la minoria lingüística catalana, si es confirmen, són compatibles amb les obligacions del govern en virtut de les disposicions citades anteriorment i les mesures que el govern té previst adoptar per a esmenar les incoherències amb les normes internacionals de drets humans».
El representant de Nacions Unides per als afers de les minories, a més, demana a la coalició governamental del PSOE i Sumar que «indique si, i en quina mesura, els xiquets i estudiants de la minoria lingüística catalana a Catalunya en els diferents nivells educatius continuarien rebent ensenyament en català i estarien exposats a la llengua de manera quotidiana per a utilitzar la seua pròpia llengua en la vida pública». «Aclarisca quina és la base jurídica i la lògica aplicada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a dictaminar en contra del model català d'immersió, que ha sigut aprovat amb èxit per la UNESCO i altres comentaristes internacionals», agrega en la seua llarga llista de sol·licituds.
La contestació de l'executiu espanyol, segons l'informe del relator, ha de servir per a «aclarir com les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són compatibles amb la legislació nacional i els instruments internacionals de drets humans ratificats pel Govern espanyol». «Agrairia rebre una reposada en un termini de seixanta dies. A l'espera de la seua contestació, voldria instar el Govern espanyol que adopte totes les mesures necessàries per a protegir els drets i les llibertats de les persones esmentades», prega al gabinet comandat per Sánchez.
Al seu informe, fins i tot, «recomana revisar i reconsiderar les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les quals estableixen que l'ensenyament de llengua castellana han de ser almenys el 25% en tots els centres d'educació primària i secundària de Catalunya, amb la finalitat de garantir la seua adequació a les obligacions internacionals de l'Estat en matèria de drets humans». Ho fa després d'exposar el conjunt de tractats i normatives internacionals que protegeixen els drets lingüístics.
En aquesta senda argumental, apunta que «pel que fa a la legislació nacional, l'article 14 de la Constitució [espanyola] sobre la igualtat davant la llei, no esmente la llengua entre els motius prohibits de discriminació que solen trobar-se en els tractats de drets humans de les Nacions Unides». «Això podria ser motiu de preocupació en relació amb el marge que deixa per a possibles pràctiques discriminatòries contra les minories lingüístiques», subratlla.
«Aquest fet ja va ser apuntat en l'Informe del Relator Especial sobre qüestions de les minories que va publicar després de la seua visita a Espanya el gener del 2019. En el mateix informe, el relator ja mostrava la seua preocupació per les sentències que imposaven l'ús del castellà en el sistema educatiu català», ha contextualitzat l'ONG del català en la seua valoració d'aquest informe, qui cita «diferents instruments i referències jurídiques internacionals que donen suport al sistema d'immersió lingüística i a la llengua catalana com a eina de cohesió».
Entre les ferramentes mencionades, hi ha la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948; la Convenció sobre els Drets de l'Infant del 1990; la Declaració sobre els Drets de les Persones Pertanyents a Minories Nacionals o Ètniques, Religioses i Lingüístiques, adoptada per consens el 18 de desembre de 1992; l'informe temàtic de 2020 al Consell de Drets Humans de l'ONU sobre "Educació, llengua i drets humans de les minories"; la guia pràctica per a l'aplicació dels drets lingüístics de les minories, un manual elaborat pel relator especial de l'ONU sobre qüestions de les minories el 2017, o l'Observació General número 21 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
«Vull expressar públicament les meues preocupacions en un futur pròxim, ja que considere que les informacions rebudes són prou fiables per a indicar que existeix un problema que justifica una atenció immediata. A més, considere que l'opinió pública ha de ser informada sobre les implicacions potencials relacionades amb les al·legacions a dalt esmentades», reitera en la seua exposició el relator, qui s'ha trobat, segons ha criticat Plataforma per la Llengua, amb el silenci del Govern espanyol de caràcter progressista. Aquesta circumstància provocarà que l'assumpte passe a mans de Nicolas Levrat, qui va substituir Varennes el passat octubre.