Esquerra valenciana

Compromís-Podem: un pacte improbable

Podem, amb unes perspectives magres al País Valencià, ha remarcat la seua predisposició a concórrer del bracet de Compromís i Esquerra Unida a les pròximes eleccions valencianes del 2019. Els morats enviaran una carta a les dues forces per contrastar la seua predisposició a una aliança. Amb Esquerra Unida favorable a l'entesa, Compromís no en vol ni sentir parlar de l'acord. Si el Bloc ha insistit en el seu no rotund, l'opinió d'Iniciativa sembla capgirar-se. Hi ha molts recels al pacte.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En aquell estiu del 2015, tot eren carícies, besos i mirades enamorades. Podem i Compromís festejaven amb l'objectiu de tenir una relació més seriosa de cara a les eleccions espanyoles del 20 de desembre d'aquell any. Tot i que una part de la família de la coalició valencianista s'oposava a compartir papereta amb els morats, el matrimoni electoral va firmar-se. I els resultats van acompanyar a una coalició que va fer el cim. L'enamorament, de fet, va prolongar-se el 26 de juny de 2016, data de la següent cita electoral a l'Estat espanyol. Això sí, amb la parella Podem-Compromís practicant el poliamor en acceptar Esquerra Unida com a tercer consort.

Aquella relació electoral de juny, però, no va complir les expectatives. A Compromís, una coalició conformada pel Bloc, Iniciativa i Verds-Equo, hi havia una sensació de desànim. Qualificaven els resultats de bons, però criticaven que la candidatura havia perdut pedigrí valencià, és a dir, que els debats i els discursos s'havien fet massa en clau estatal i no de País Valencià. Un missatge que no solament traslladava la direcció del Bloc. També Iniciativa, el partit de la líder de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, amb una filosofia menys nacionalista i de més complicitat amb Podem.

Els acords estatals amb els morats, tanmateix, van provocar una ferida interna al Bloc que pareixia no tenir cura. Hi havia un sector, encapçalat aleshores per Rafael Carbonell, que mostrava la seua negativa a pactar amb un partit de matriu espanyola. Però la consolidació d'Àgueda Micó i del seu nucli dur -el conseller d'Educació, Vicent Marzà, per exemple- va soterrar el debat. Amb l'actual direcció del Bloc planejant un full de ruta per augmentar el pes dels nacionalistes a Compromís, Micó va afirmar en gener del 2017 que no concorrerien del bracet de Podem. «No hi ha res més coherent que anar en solitari a les eleccions nacionals i locals de 2019, si el que volem és reforçar Compromís. Compartim coses amb Podem, Esquerra Unida, i també amb el PSPV-PSOE. Però tenim trets diferenciadors importants», expressava a EL TEMPS la coordinadora nacional del Bloc aleshores.

Amb Iniciativa ajornant la qüestió fins a 2019, des de Podem rebutjaven el pacte. «Molta gent que ens vota no s'identifica amb Compromís, i al revés passa igual. No sols pel discurs territorial, sinó també des del punt de vista social», assenyalava un dels principals mandataris actuals dels morats. A la negativa de la formació que encapçala Antonio Estañ, s'hi sumava una direcció d'Esquerra Unida que no volia ni sentir parlar de cap acord. «Si rebaixem la tanca electoral al 3%, podem obtenir representació en solitari, i tots quatre, per separat, sumaríem més diputats», va expressar el mateix Estañ a EL TEMPS.

Un any i sis mesos després, però, els posicionaments s'han capgirat. Els morats i la formació d'Alberto Garzón van firmar un pacte estatal per concórrer conjuntament a les pròximes eleccions autonòmiques i locals; s'ha escollit una nova direcció d'Esquerra Unida favorable a l'entesa, i Podem País Valencià ha modificat la seua opinió fins al punt de voler impulsar la confluència d'esquerres.

Els dirigents de Podem Ferran Martínez i Ángela Ballester| Podem

Aquest dilluns, de fet, el secretari d'anàlisi polític i senador de Podem, Ferran Martínez, de l'òrbita d'Estañ, ha indicat que el partit enviarà una carta a Compromís i Esquerra Unida per «conèixer la predisposició d'ambdues formacions de cara a bastir una confluència per a les eleccions valencianes de 2019». «Els oferim començar a fer els primers passos per organitzar aquesta confluència, una plataforma política conjunta de cara a les eleccions municipals i autonòmiques. Immediatament després de fer-los arribar la carta, farem una ronda de contactes amb ells i reunions bilaterals a partir de la pròxima setmana per conèixer quina és la seua predisposició per començar aquest camí amb nosaltres», ha anunciat Martínez, que ha reconegut «contactes informals» entre les diferents forces de l'esquerra.

Una confluència que aniria més enllà dels partits. «Pensem que un espai ampli és la forma de millorar la Comunitat i sabem que hi ha una majoria àmplia de la ciutadania valenciana que espera això de nosaltres. No és només una qüestió electoral, es tracta de construir una proposta col·lectiva», ha manifestat Àngela Ballester, diputada al Congrés per Podem. Amb tot, ambdós dirigents morats han posat deures a Compromís per presentar-se del bracet als comicis del 2019. Podem, que manté les exigències sobre el presumpte cas de finançament irregular del Bloc, ha demanat per aliar-se electoralment amb els valencianistes que els nacionalistes «empren tots els seus mitjans» per esclarir els fets.

La condició de Podem, però, dificulta encara més la possible entesa electoral amb Compromís. L'erosió electoral de la marca dels morats al País Valencià complica qualsevol pressió d'Iniciativa al Bloc per repetir el matrimoni per tercera vegada a les urnes. I amb els valencianistes i, especialment, la seua líder, Mónica Oltra, buscant la fórmula per erigir-se en presidenta de la Generalitat Valenciana, l'elaboració d'una candidatura unitària de l'esquerra no sembla la millor opció per aconseguir aquestes aspiracions. El risc de restar en lloc de sumar crea molts dubtes a la sala de màquines dels valencianistes.

«No descartem ni confirmem cap entesa amb Podem. No estem encara amb aquest debat. De tota manera, cada procés electoral és diferent i les polítiques d'aliances poden variar en funció de cada convocatòria», apunten fonts d'Iniciativa. «En cada procés, farem el que siga millor en benefici de la majoria, però és un debat que encara no hem obert», rematen des de la formació ecosocialistes. Altres fonts del partit d'Oltra assenyalen que «a les converses informals del partit s'han comentat els recels, fins i tot, per part dels més ferms defensors del pacte amb Podem».

A les reticències que, de moment, té Iniciativa sobre l'entesa electoral, s'afegeix el posicionament contundent i innegociable del Bloc. Una posició que, en cas d'una defensa de l'acord per part d'Iniciativa, podria desencadenar, fins i tot, una escissió als nacionalistes. El perill de provocar una ferida interna pocs mesos abans de les eleccions -en Iniciativa no volen començar a debatre la qüestió, com a mínim, fins a principis de 2019- pot desgastar la marca de Compromís, ben posicionada actualment com a defensora dels interessos dels valencians a causa de les decisions dels successius governs del PP i del PSOE respecte de la reforma del model de finançament. De fet, aquesta percepció per part dels votants podria desaparèixer en cas d'aliar-se la coalició valencianista amb Podem per ser un partit de matriu madrilenya. Tot un conjunt d'elements que albiren força complicat el pacte entre morats i valencianistes. L'amor mutu s'ha ressentit. I sense enamorament passional, els matrimonis que no compten amb el beneplàcit d'una part de la família solen quedar-se en un simple flirteig d'estiu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.