Podem, l'últim fil per cosir Compromís

A l'espera de resoldre la situació dels adherits a la coalició, el Bloc ha encetat l'altre gran debat intern dels valencianistes: anar en solitari o del bracet de Podem i de la resta de l'esquerra a les eleccions valencianes de 2019. El 'no' dels nacionalistes als d'Iglesias expressat al Consell Nacional d'aquest dissabte no pot deslligar-se, segons la secretària general del Bloc, Àgueda Micó, «de la reformulació interna de la coalició, amb les qüestions dels adherits i d'enfortir les estructures de Compromís pendents». Iniciativa i els VerdsEquo miren els passos del Bloc «amb prudència i respecte».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot i els bons resultats electorals, l'inacabable cicle electoral havia deixat Compromís amb massa descosits interns. Les costures van eixamplar-se en excés durant les negociacions de les primàries per a les eleccions autonòmiques de 2015 i després durant l'estira-i-arronsa entre diverses faccions per anar o no del bracet de Podem en els comicis estatals. Però els històrics registres de la coalició a cada convocatòria electoral van actuar com si d'un pegat dolç, que feia oblidar els esfilagarsaments passats, es tractara. Les ferides van tancar-se. Això sí, sense cicatritzar.

Una vegada superat el període d'adaptació a les noves responsabilitats del govern i sense descuidar la gestió, el Bloc -el partit més gran que integra la coalició Compromís- fa tots els possibles per tal d'agafar el didal i cosir el vestit valencianista. Si els nacionalistes ja van donar suport a les reivindicacions dels adherits -és a dir, aquells que estan afiliats a Compromís, però no a cap dels tres partits que integren la cooperativa electoral-, en el Consell Nacional del Bloc d'aquest dissabte s'ha posicionat en contra d'anar amb Podem (i els altres partits de l'esquerra) a les eleccions valencianes de 2019. Tot i que no s'ha aprovat cap resolució oficial, els líders de les dues faccions del Bloc (la secretària general, Àgueda Micó, i el portaveu Rafa Carbonell) s'han expressat en aquest sentit.

«No estava previst a l'ordre del dia, però va sorgir en el debat. Crec que és una posició de sentit comú i d'aposta pel treball. No hi ha res més coherent que anar en solitari a les eleccions nacionals i locals de 2019 si el que volem és reforçar Compromís. Compartim moltes coses amb Podem, Esquerra Unida, i també amb el PSPV-PSOE. Però tenim trets diferenciadors importants», explica a EL TEMPS Micó. «Defensem que els pactes siguen postelectorals. Ara bé, fins a l'any 2019 encara queda molt. I cal cercar el consens de la resta de socis de la coalició, tot i que crec que comparteixen la nostra postura», remata.

Si fins al moment la facció encapçalada per Carbonell s'havia mostrat com la més reticent a cercar pactes amb els morats i el sector de Micó més proper als matrimonis electorals de conveniència, sembla que les dues sensibilitats del Bloc han confluït en la mateixa visió. La piulada a Twitter del portaveu dels nacionalistes donant suport a la postura de Micó, quan la rivalitat interna entre ambdós no s'ha refredat ni amb el pacte al passat VIIè Congrés del Bloc, ho indica. «És un posicionament unànime en tot el partit», assenyala Micó.

No debades, aquesta unió entre ambdós corrents dels nacionalistes cerca afegir al debat intern l'altra gran qüestió que divideix el valencianisme polític: la relació amb la resta de l'esquerra, i, especialment, amb Podem. «No es pot deslligar la qüestió dels adherits de com anar a les eleccions nacionals i locals del 2019. Ambdós assumptes formen part del debat de com ha de ser Compromís en un futur, i determinaran el full de ruta per enfortir la coalició», afirma Micó.

Què ser de major

Amb aquest moviment, el Bloc situa al tauler del debat totes les peces desencaixades del puzle de Compromís. D'una banda, planteja transformar la coalició en una mena de federació per donar cabuda al col·lectiu dels adherits, i d'altra aposta per enfortir el projecte de Compromís atorgant més poders al Consell General de la coalició en detriment de l'executiva i concorrent en solitari a l'espai territorial de la cooperativa electoral: el País Valencià. Una doble jugada, però, que xoca amb la visió dels altres socis: Iniciativa i VerdsEquo. Ambdós partits defensen que transformar la coalició en una federació restaria pluralitat a Compromís.

Alts dirigents Compromís Bona part dels alts càrrecs públics de Compromís.

Al rerefons del debat, es troben els equilibris de poder de la coalició. Una aliança interna entre els 3.000 afiliats del Bloc i els quasi 1.000 adherits deixaria en minoria a Iniciativa i VerdsEquo, i suposaria, de retruc, minvar la pluralitat de Compromís. Tot i que mantenir la mateixa solució resta drets als adherits. Del redisseny intern de la coalició depèn l'aposta per unes o unes altres opcions. I més quan la militància del Bloc i els adherits van dir 'no' a concórrer amb Podem en la primera volta de les estatals i els afiliats d'Iniciativa i VerdsEquo sí que eren partidaris d'anar-hi amb els morats.

Tot i que a la passada conferència política Iniciativa va apostar per «formar un bloc històric» amb les forces tradicionals de l'esquerra i la presència de dirigents de Podem va ser més destacada que d'alts càrrecs del Bloc, els ecosocialistes miren amb molta prudència i respecte dels moviments dels nacionalistes. «Cada partit es lliure per debatre allò que considera oportú. Nosaltres, de moment, estem centrats en la gestió», afirma a aquest setmanari Miquel Real, dirigent de la formació i cap de gabinet de Mónica Oltra. «Aquesta qüestió no està en la nostra agenda. Quan arribe el 2019 ja es debatrà», afegeix.

Pasqual Mollà, històric referent d'Iniciativa, s'expressa en la mateixa línia: «Sense voler criticar i des del respecte, crec que no és el moment de debatre aquestes qüestions. Queden dos anys i mig per a les eleccions autonòmiques. I en l'actualitat, això és molt de temps en política». «És cert que hi ha coses a millorar internament a Compromís. De fet, estem en procés de millorar-les, tot i que Compromís funciona molt bé. Ara bé, no crec que hi haja cap relació entre la qüestió dels adherits i les aliances electorals», apunta, per concloure: «Des d'Iniciativa, com a la resta de Compromís, hem de centrar els nostres esforços a fer créixer el valencianisme de majoria. Quan arribe el 2019, ja debatrem quina opció electoral pot canalitzar millor aquest valencianisme de majoria, i com podem teixir una candidatura guanyadora».

«Hem de ser molt prudents. I no entrar en debats de qüestions que poden canviar d'un dia per l'altre. Dos anys i mig és molt de temps en política», opina Josep Ruiz, de VerdsEquo. «És cert que Compromís ha de trobar fórmules per a repensar-se, però tampoc hem d'oblidar que l'objectiu és millorar la vida dels valencians i, per tant, evitar que la dreta governe. Amb tot, caben totes les opcions, per exemple, per resoldre la situació dels adherits. Ara, s'ha de negociar i arribar a un consens», argumenta.

Amb la coalició encara pendent de com cosir els quasi mil filets dels adherits al vestit de Compromís, el Bloc ha posat damunt la taula el debat de si cal teixir els fils dels dits dels valencianistes i Podem. I davant el risc que això provoque massa esfilagarsaments innecessaris, els nacionalistes han dit la seua. «Cal cosir Compromís», va afirmar Vicent Marzà, conseller d'Educació i referent del Bloc en la presentació del nou òrgan que marcara les línies polítiques dels alts càrrecs de la coalició. Els nacionalistes han deixat clar com volen el futur vestit de Compromís. La pilota resta en el camp dels altres dos sastres de la coalició.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.