Urnes valencianes

El mur electoral valencià que no vol enderrocar Ciutadans

Com si fóra una mena de glasnost versió valenciana, el mur electoral del 5% al País Valencià tenia les hores comptades. Ara bé, el canvi de postura de Ciutadans, que demana instaurar una circumscripció única que implicaria una reforma de l'Estatut d'Autonomia, ha evitat l'enderrocament de la tanca. Aquest dimecres les tres forces que integren el Botànic han presentat la seua proposta per modificar la llei electoral valenciana. Amb el PP no volent saber-se'n res, la formació taronja exigeix canvis de més profunditat. L'acord és molt lluny.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La barrera electoral del 5% al País Valencià va convertir-se durant dècades en un autèntic mur infranquejable per al valencianisme polític que encarnava el Bloc. A cada convocatòria electoral, els nacionalistes es topaven amb aquell llindar de vots que els deixava fregant l'escó de les Corts Valencianes. Només amb les diferents coalicions posteriors i, especialment, de la mà de Compromís van aconseguir botar folgadament la tanca l'any 2015. En aquells comicis, per contra, fou Esquerra Unida la víctima del llistó electoral.

Les tres forces que integren l'Acord del Botànic -PSPV, Compromís i Podem- van decidir fer miquetes aquell mur i reformar el sistema electoral valencià per atorgar-li una major participació i proporcionalitat. Amb el PP negant-se a qualsevol modificació, les formacions progressistes i Ciutadans foren els encarregats de negociar la futura llei electoral valenciana. Fins i tot, amb la marxa de quatre diputats del grup parlamentari taronja l'aprovació de la nova normativa semblava assegurada. El partit que encapçala Mari Carmen Sánchez a la cambra valenciana i els no-adscrits, tot i que encara quedaven detalls per pactar, estaven dispostos a dir «sí que vull» al compromís que havia adoptat el Botànic.

Amb el rellotge i el calendari exigint presa als diferents grups parlamentaris, només calia posar d'acord als partits sobre si la rebaixa de la tanca electoral era provincial, autonòmica o per ambdues; si es realitzava una modificació de la proporcionalitat dels escons restant-li quatre diputats a Castelló, sempre garantint els 20 parlamentaris que fixa l'Estatut d'Autonomia; si s'incloïa i com el vot preferencial, en el qual els electors podrien marcar la creueta de tres candidats per intentar que ascendiren escalafons a la llista; i si s'havia d'instaurar algun mecanisme per garantir que les candidatures siguen paritàries. La discussió era a taula, però les diferències semblaven no impedir l'acord.

El creixement demoscòpic de Ciutadans i la presentació d'una llei electoral al Congrés que buscava limitar la sobrerepresentació de les demarcacions més rurals, van aturar les negociacions. Valencia Plaza va publicar que la formació taronja retirava el seu suport a una rebaixa del llindar electoral al 3%. De manera sobtada, exigia una circumscripció única que posara fi a les demarcacions electorals de caràcter provincial. Una idea que podien haver acceptat les forces del Botànic, en cas que no implicaria una reforma de l'Estat d'Autonomia. No debades, la necessitat de modificar la carta magna valenciana feia inviable aplicar el nou sistema electoral per als comicis del 2019, tal com aspira el Botànic. De buscar data per enderrocar-lo, el mur electoral valencià sobrevivia.

Tot i el canvi de parer de la formació d'Albert Rivera, els tres partits progressistes de l'arc parlamentari valencià han presentat aquest dimecres la seua proposta de llei electoral valenciana. La barrera electoral es rebaixa al 3% dels vots vàlids (sense comptar els nuls) per a cada circumscripció i per al conjunt del País Valencià i inclou el vot preferencial, un mecanisme que augmenta la participació dels electorals. Gràcies a aquesta fórmula, el votant podrà escollir de cada llista (a excepció dels caps de candidatura i dels suplents) tres candidats. Si els aspirants aconsegueixen que un 10% dels electors marquen la seua creueta, ascendiran de posició a la llista. «És una llei més justa, igualitària i moderna», ha reivindicat el portaveu adjunt dels socialistes, Alfred Boix.

A banda de facilitar el vot dels residents absents mitjançant la xarxa, les tres formacions progressistes proposen augmentar la participació també dintre dels mateixos partits. No debades, ajudaran econòmicament a totes les forces polítiques que realitzen primàries per escollir els seus candidats. Així, les organitzacions polítiques que complisquen amb aquest requisit gaudiran d'un 5% més de subvenció electoral.

Antonio Montiel (Podem), Fran Ferri (Compromís) i Alfred Boix (PSPV) presenten la llei de reforma electoral a les Corts Valencianes. 

La iniciativa, fins i tot, busca atorgar visibilitats als partits valencians més xicotets, com podria ser actualment Pacma o la mateixa Esquerra Unida. Als debats electorals a la televisió pública valenciana en horari de màxim audiència -que la llei fixa com obligatoris-, no només participarien les candidatures que van obtenir representació a les Corts Valencians. També tots aquells partits que hagen aconseguit almenys el 3% dels vots vàlids en altres eleccions celebrades des d'aleshores en el mateix àmbit territorial, siguen espanyoles o europees.

Aquestes formacions petites, al seu torn, estarien incloses en l'enviament de correus que PSPV, Compromís i Podem plantegen unificar-lo. La centralització i unificació del mailing de les diferents candidatures es defensa per raons «d'estalvi de recursos econòmics i d'aconseguir un menor impacte amb el medi ambient».

Ara bé, una de les grans modificacions que fixa la proposta dels partits del Botànic és la introducció de llistes cremallera, és a dir, que s'assegure una igualtat estricta d'homes i dones a cada una de les candidatures a la Generalitat Valenciana. Amb la llei tenint en compte les diferents identitats de gènere que reconeix la llei LGTBI impulsada per la conselleria que encapçala la vicepresidenta Mónica Oltra, «les dones i els homes apareixeran ordenats alternativament, corresponent els llocs imparells a un sexe i els parells a l'altre fins a complementar el nombre total de persones candidates».

La proporció 50% dones i 50% homes es blinda, fins i tot, amb les llistes desbloquejades. Per a garantir que el vot preferencial no altera l'equilibri de gènere, «els candidats d'un determinat sexe només podran optar a ocupar un lloc que ocupe el candidat o candidata del seu mateix sexe». La paritat totalment assegurada.

No és no (quasi) irreversible

Com si es tractara d'una adaptació del popular lema que va erigir Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE, Ciutadans aplica una mena de «no és no» a la reforma electoral impulsada pel Botànic després de canviat de postura de manera sobtada. «És decebedora perquè no compleix amb el principi d'una persona, un vot. I, a més, no assegura la participació real de la ciutadania», ha criticat el diputat taronja, Toni Subiela.

La síndica de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez, i el també diputat de la formació Toni Subiela.

El parlamentari del partit d'Albert Rivera, de fet, ha repetit els mateixos arguments que va assenyalar aquest dimarts la síndica taronja, Mari Carmen Sánchez. Amb els requisits de desbloquejar les llistes, reduir la despesa electoral, instaurar una circumscripció electoral única i rebaixa de la barrera electoral, Sánchez va rebutjar «qualsevol modificació que fóra un nyap, que no fóra amb la suficient profunditat».

«La reforma que planteja el tripartit no és suficientment profunda i enganya els ciutadans en qüestions com el vot preferencial i el desbloqueig de les llistes. És molt complicat que algun candidat aconseguisca un 10% dels vots de la llista del partit», assenyala a aquest setmanari Subiela. «S'hauria de rebaixar aquest llistó dels vots necessaris per escalar posicions, a banda d'incloure un mètode electrònic de recompte eficient i que siga immediat», remata.

Amb tot, la clau de volta de la negativa de Ciutadans és la implementació d'una circumscripció única, tot i la necessària reforma estatutària per dur-la a terme i que requereix el vistiplau del Congrés. Un canvi que afavorira electoralment els taronja perquè la modificació beneficiaria les demarcacions en les quals són més forts els d'Albert Rivera. «La comissió que va crear-se per a la reforma de la llei electoral era, realment, per realitzar una modificació més àmplia de l'Estatut d'Autonomia», ha replicat el parlamentari taronja. Això sí, ha obert la porta a canviar aquesta exigència per una major proporcionalitat en la redistribució dels escons, és a dir, per restar-li quatre diputats a Castelló, mantenint els 20 que ha de tenir com a mínim la demarcació, segons fixa la carta magna valenciana.

Tot i que PSPV i Podem eren reticents a modificar aquest punt -Compromís n'ha estat a favor-, des dels socialistes i la formació morada es mostren oberts a parlar-ne sobre la qüestió per tal d'arribar a un acord amb Ciutadans, ja que el Botànic necessita comptar amb el suport de dos terços de la cambra. Tanmateix, Antonio Montiel, de Podem, observa una «actitud poc col·laborativa des de Ciutadans». «Pot reformar-se ara, aconseguint la rebaixa del 3%, que estava al programa de la formació taronja, i a la següent legislatura realitzar una reforma estatutària més àmplia», insta als d'Albert Rivera en declaracions a aquest setmanari.

El síndic de Compromís, Fran Ferri, durant la presentació de la llei, ha ressaltat que estan disposats a introduir modificacions de la llei mentre estiga tramitant-se per captar el vot dels taronja. «Nosaltres no tanquem portes mai i menys abans de negociar, però és molt, molt complicat que puguem arribar a un acord. I més buscant aprovar una llei de mínims, que és un nyap, a última hora de la legislatura», censura a EL TEMPS Subiela. La caiguda del mur de les lamentacions electorals sembla que haurà d'esperar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.