Migracions

La cara fosca de les polítiques migratòries espanyoles

La possibilitat que part dels migrants del vaixell Aquarius acaben a les presons racistes dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) -una vegada s'haja esgotat el seu permís especial de 45 dies de residència- ha mostrat la cara més fosca de les polítiques migratòries espanyoles. La derogació de la llei d'estrangeria, la fi de les devolucions en calent, la millora de l'asil als refugiats o la supressió dels mateixos CIE són els deures pendents del govern de Pedro Sánchez per capgirar una política securitària en matèria d'immigració.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el darrer vaixell, l'Orion, atracava al Port passades les tres de la vesprada del diumenge, València havia capgirat la seua imatge. De ser en una icona del malbaratament dels diners públics i de la corrupció, passava a convertir-se en la ciutat referència de la solidaritat internacional. L'acollida dels 639 migrants, que havien estat rebutjats pel govern xenòfob d'Itàlia, contrastava amb l'actitud securitària que havia tingut Europa fins al moment. No debades, la reacció de la Generalitat Valenciana amb el suport de l'executiu socialista de Pedro Sánchez trencava amb la dinàmica de la Unió Europea.

Aquest gest de salvar les persones migrants de la intolerància italiana, però, amaga un possible final contradictori. Tot i que el Govern espanyol ha atorgat als immigrants de l'Aquarius un permís especial de residència de 45 dies, una vegada aquest període acabe bona part de les persones de l'embarcació podien acabar a un Centre d'Internament d'Estrangers, unes instal·lacions qualificades de presons racistes per part de les ONG. Una paradoxa que mostra la cara més fosca de les polítiques migratòries espanyoles. Amb el ministre d'Interior, el magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska, apostant per retirar les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla, repassem els deures del gabinet de Sánchez en matèria d'immigració si es vol capgirar l'actual tendència.

-Llei d'estrangeria. Es tracta de la normativa que regula l'arribada de migrants a l'Estat espanyol. Amb diverses versions al llarg de la democràcia espanyola -la norma impulsada per l'expresident José María Aznar fou especialment dura-, l'actual legislació ha estat fortament criticada per les ONG i pels col·lectius socials, ja que han censurat que «empara el racisme institucional». La condició de residir de dos o tres anys a l'Estat per obtenir els papers és un dels seus punts negres, segons les plataformes a favor dels drets humans. Aquestes organitzacions critiquen que el requisit de permanència condemna al treball irregular als migrants.

Amb Units Podem exigint la derogació d'aquesta llei, Sánchez va nomenar la psicòloga Consuelo Rumí com a secretaria d'Estat d'Immigració. Rumí havia ocupat aquest càrrec entre 2004 i 2010, durant el manat de l'expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero. Tot i regularitzar prop de 500.000 migrants que s'havien quedat sense papers per la normativa restrictiva d'Aznar, va pilotar la reforma de la Llei d'Estrangeria per establir la permanència de tres anys per atorgar la documentació. Aquella modificació va comptar amb l'oposició de les forces a l'esquerra de la formació del puny i la rosa.

-Devolucions en calent. A través d'una disposició addicional de la Llei de Seguretat Ciutadana, el PP va aprovar les anomenades devolucions en calent a Melilla i Ceuta. Es tracta d'una pràctica que vulnera els drets humans, segons diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, i que consisteix a expulsar qualsevol migrant que intente creuar les tanques en aquestes dues colònies. La persona és retornada a les forces de seguretat del Marroc sense cap identificació ni possibilitat de demanar protecció a les autoritats espanyoles. La mesura, tot i generalitzar-se durant el mandat de Rajoy, va iniciar-se durant l'executiu de Zapatero.

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, té el repte de canviar les polítiques en migracions. Les seues paraules negant la vulneració de drets humans als CIE ofereixen poques esperances de canvis. De moment, però, ha anunciat la retirada de les concertines de la tanca de Ceuta i Melilla| EL TEMPS

La polèmica sobre la manera d'actuar de les forces de seguretat sota el govern popular va obligar els socialistes a posicionar-se en contra de les devolucions en calent. Fins i tot, parlamentaris del PSOE va donar suport a un recurs d'inconstitucionalitat i el mateix Sánchez va incloure l'eliminació al seu programa electoral. L'any 2017 van comptabilitzar-se, tot i l'opacitat de les dades, 20.672 ordres de devolució. El quadre de la política frontera espanyola el completen les 18.794 detencions de persones migrants sense papers i els 21.834 expedients d'expulsió.

-Presons racistes per immigrants. De les 9.326 persones que van repatriar-se l'any 2017, 4.107 van provenir dels CIE. Es tracta d'uns centres en els quals pot acabar qualsevol persona immigrant que no compte amb la seua documentació al damunt o que haja comés el simple pecat de no tenir papers. Tot i haver-hi diverses vies per accedir-hi a un CIE, les més habituals són les «batudes racistes», segons qüestiona Amnistia Internacional.

Les vulneracions dels drets humans d'aquests centres comencen des de la seua mateixa existència. «Castigar amb la privació de la llibertat una falta administrativa no casa amb el respecte per la llibertat deambulatòria i els drets fonamentals», apuntava a EL TEMPS en un reportatge sobre aquestes instal·lacions el catedràtic de filosofia del dret i filosofia política i director de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, Javier de Lucas.

Als CIE, hi ha internats col·lectius vulnerables, un fet que viola els drets humans. Al seu torn, les condcions amb les quals viuen en els centres són inhumanes. L'assistència sanitària no està assegurada les 24 hores del dia, la falta d'higiene és constant, els migrants no tenen coneixement de la seua situació diverses vegades, no compten amb cap traductor i l'assistència legal, de vegades, brilla per la seua absència. A més, els casos de tortures han estat freqüents. Al CIE de Zona Franca, a Barcelona, s'han produït diversos morts.

Els Centres d'Estança Temporal d'Immigrants (CETI), situats a Melilla i Ceuta, també són un altre punt negre per als migrants a l'Estat espanyol. Les ONG han denunciat les expulsions arbitràries i les situacions d'amuntegament. Tants als CIE com als CETI s'han internat, diverses vegades, menors. A l'Estat espanyol, el tractament als menors no acompanyants per un adult ha provocat els retrets d'organitzacions humanitàries com ara Save the Children. En cas que siguen internats a centres de menors, són víctimes de la violència i l'amuntegament de les instal·lacions, segons l'ONG. Si no entren en aquests centres, les xiques solen ser captades per les xarxes de prostitució i els xics viuen al carrer com a captaires i són explotats laboralment. «El sistema d'acollida, protecció i integració dels xavals està farcit de problemes», van denunciar el maig d'enguany, després de presentar un informe que radiografiava la situació.

Agressió patida per l'intern algerià al CIE de Sapadors, Mohamed R. Zohuir//València Acull.

-Els vols de la «vergonya». Siga després d'identificar una persona migrant sense papers a una batuda policial o siga una vegada s'ha internat l'immigrant sense documentació al CIE, l'Estat espanyol deporta les persones que no compten amb la nacionalitat a través dels denominats «vols de la vergonya». Es tracta de deportacions realitzades mitjançant un avió, en menys de 72 hores i en les quals els deportats són sedats i emmanillats. Dutes a terme per la policia espanyola o amb l'ajuda de l'Agència Europa de Control de la Frontera Exterior, les forces de seguretat de l'Estat tenen mànega ampla per usar mecanismes coercitius durant els vols. El col·lectiu Stop Deportacions, en canvi, va enregistrar una agressió d'un agent a un migrant durant la deportació. L'any 2007 va produir-se una mort.

L'opacitat del Ministeri d'Interior sobre aquests procediments impedeix saber la xifra actualitzada de deportats, tot i que l'any 2014 va noliejar 134 vols amb els quals van expulsar-se 3.373 migrants, segons la darrera informació disponible. Sense control judicial ni cobertura jurídica, les empreses que s'encarreguen de realitzar aquestes expulsions firmen un pacte de silenci amb el Govern espanyol. Actualment, una UTE conformada per Swiftair, Air Europa -amb participació de la família Matutes- i Aeronova controla el negoi. Per aquests treballs durant 2018 i 2019, rebran 9,9 milions d'euros.

-Concertines. La instal·lació de les fulles a les tanques de Ceuta i Melilla va produir-se l'any 2005, durant el govern del socialista Zapatero. Tot i que va anunciar-se la seua retirada l'any 2007, una persona morira a causa de les concertines dos anys després. Amb Sánchez prometent la seua retirada, Grande-Marlaska va anunciar-ho la setmana passada en una entrevista en Onda Cero. «Tenim testimonis de persones com Muhamed, de 20 anys, procedent de Guinea-Conakri, que va romandre encimbellat en la segona tanca de Ceuta des de les sis del matí fins a la una de la vesprada, amb una ferida en la mà provocada per la concertina per la qual va ser operat», va denunciar va uns dies el director d'Amnistia Internacional a l'Estat espanyol, Esteban Beltrán. Hi ha 12 kilòmetres d'una autèntica muralla que mostra l'Europa fortalesa amb concertines, fabricades per l'empresa malaguenya European Security Fencing.

-Un sistema d'asil fet aigües. Amb la crisi dels refugiats i el fenomen migratori que no s'atura, el govern de Rajoy no va fer cap moviment per posar fi al col·lapse del sistema d'asil. Si se sumen les sol·licituds dels darrers tres anys, hi ha 70.000 peticions sense resoldre. Al seu torn, l'Estat espanyol manca d'un reglament que concreta com demanar asil a través de les ambaixades i els consolats espanyols. La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) va denunciar les traves dels migrants a l'hora de demanar asil.

-Targeta roja amb els refugiats. L'Estat espanyol, amb Rajoy impedint que la Generalitat Valenciana acollira 1.100 refugiats siris, va incomplir amb les seues promeses. De les 17.337 persones que li corresponien l'any 2017, només va fer-ho amb 1.980. Les ONG, a més, han exigit que les ambaixades i els consolats espanyols puguen atorgar visats humanitaris als refugiats, una decisió que ara mateixa depèn de l'arbitrarietat de cada diplomàtic. És un dels deures de la llarga llista de reptes que té Sánchez si vol canviar la cara més fosca de les polítiques migratòries espanyoles.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.