DRETS HUMANS

«Els drets humans no són un regal, hem de lluitar per ells»

En una època en què alguns drets bàsics no semblen del tot garantits, l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, digirit per Javier de Lucas, publica ‘Per què els drets humans?’, un manual ben útil. Conversem amb ell sobre la conjuntura present... Catalunya inclosa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En matèria de drets humans, Javier de Lucas constitueix una referència acadèmica de primer nivell. Nascut a Múrcia el 1952 i arrelat al País Valencià des de la dècada dels 70, és catedràtic de filosofia del dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDHUV). Ha publicat prop d’una trentena de llibres i ha estat mereixedor de vuit guardons, l’últim dels quals la Distinció de la Generalitat Valenciana per la defensa dels drets i de les llibertats constitucionals, rebuda el 2016. Expert en immigració, racisme i xenofòbia, des de 1990 també dirigeix el Grup d’Estudis sobre Ciutadania, Immigració, Multiculturalitat i Minories (GECIMm) de la UV.

Premis a banda, De Lucas se sent especialment satisfet d’haver suspès María Elósegui com a integrant del tribunal opositor que va avaluar-la abans que accedira a la seua plaça de professora titular de filosofia del dret de la Universitat de Saragossa. Anys més tard, i a proposta del Govern espanyol, Elósegui acaba d’estrenar-se com a magistrada del Tribunal Superior de Drets Humans. Malgrat que, en el passat recent, la candidata ha associat l’homosexualitat al “desenvolupament de diverses patologies” i s’ha negat a denominar “matrimoni” la unió de dues persones del mateix sexe, a Estrasburg l’han considerada apta.

Per contribuir a l’erradicació d’estigmes com aquests, De Lucas acaba d’impulsar el manualPer què els drets humans?, adreçat al professorat i l’alumnat d’enseyament secundari. N’és el director i un dels coautors, conjuntament amb diversos investigadors de l’IDHUV. El volum, editat per Tirant lo Blanch, es completa amb una compilació de lleis internacionals i de caràcter estrictament valencià.

Javier de Lucas ha dirigit el manual 'Per què els drets humans?', impulsat per l'Institut de Drets Humans de la UV, que també dirigeix. / Miguel Lorenzo

La imatge que presideix la coberta del llibre és força explícita: The Fearless Girl, la xiqueta sense por, l’estàtua que repta de fit a fit el famós bou del districte financer de Manhattan. Fou inaugurada el 7 de març de 2017, la vespra del dia internacional de la dona treballadora. Amb la seua presència, els autors del llibre volen transmetre la idea que la defensa dels drets essencials no se circumscriu als adults, sinó que també afecta els més joves.

“En vista de la desaparició de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, hem volgut elaborar un manual que reculla la cultura dels drets humans, tal com la reconeixen l’ONU i la Unesco”, explica Javier De Lucas. “Els destinataris principals són els professors de secundària que aspiren a tenir una formació transversal i que vulguen crear escenaris pedagògics interactius a l’entorn de la violació de tots aquests drets”, comenta.

Lluitar pels drets

I és que els drets humans no sols es violen al Tercer Món o als països en vies de desenvolupament, com observem cada dia a través dels mitjans de comunicació. Al nostre entorn més pròxim també se’n produeixen vulneracions reiterades. En aquest sentit, el llibre para una atenció especial al dret a l’habitatge i el dret a la sanitat. “Els drets humans no són un regal: hem de lluitar per ells, perquè si no, retrocedeixen”, assenyala De Lucas, qui també recorda que “els drets dels altres no existeixen, perquè també són els nostres; si no lluites pels drets dels altres, no estàs lluitant pels teus propis drets”.

Al filòsof li sembla “molt greu” que el Tribunal Constitucional espanyol s’haja posicionat contra drets bàsics en validar el decret 16/2012, que vetava les prestacions sanitàries als immigrants irregulars, o més recentment, quan va declarar inconstitucional el decret del Govern valencià que reconeixia l’accés universal a la sanitat. “La ideologia liberal de mercat no els considera drets fonamentals, sinó una mercaderia més: per això ens recomanen de contractar assegurances mèdiques i plans de pensions privats”, lamenta.

Amb perspectiva històrica, De Lucas considera que els grans avenços han tingut a veure, sobretot, amb la igualtat entre homes i dones. “És clar que no està plenament garantida, però és on més s’ha avançat”, afirma. Segons ell, l’any 2018 passarà a la història com “un punt d’inflexió”. “Després del 8 de Març d’enguany, la deixadesa de presidents com [Mariano] Rajoy encara queda més en evidència; ha d’aportar els 200 milions d’euros a què es va comprometre en signar el pacte d’Estat contra la violència de gènere, no pot refugiar-se en l’excusa de la no aprovació dels Pressupostos al mateix temps que rescata autopistes”, sentencia.

En paral·lel s’obren pas drets més moderns, dels quals també parla el manual. Per exemple, els dels animals. A parer seu, el reconeixement d’aquests drets exigeix “un canvi civilitzatori”. “No només es tracta de raons culturals, n’hi ha d’econòmiques i de polítiques: la indústria alimentària és un sector econòmic capdavanter i està basada en un sistema d’explotació molt cruel, malgrat les directives europees que tracten d’evitar els maltractaments, de la mateixa manera que costa de persuadir els regidors dels pobles sobre la necessitat de posar fi a determinades tradicions”, subratlla. Tal com afegeix de seguida, “en la ment de la majoria de ciutadans, els animals són propietat seua, una herència del pensament romà segons la qual en fan ús (ius utendi), en tenen l’usufructe (ius fruendi) i se n’aprofiten (ius abutendi)”.

El principi és la llibertat

En un moment com l’actual, en què assistim a la persecució judicial de rapers, tuitaires i persones que cremen fotografies del rei Felip VI, on es troben, segons De Lucas, els límits de la llibertat d’expressió? “El principi és la llibertat”, respon, i remet a l’anglès John Stuart Mill, qui parlava de la “presumpció de llibertat”. Una presumpció que no pot ser destruïda a priori i que sempre caldrà comparar al dany causat: només s’ha de coartar en cas que atempte contra un bé jurídic superior.

"La presó no pot ser la resposta" a les calúmnies provinents de part d'alguns rapers i tuitaires, sosté De Lucas. / Miguel Lorenzo

Des d’aquest punt de vista, a De Lucas, l’onada de condemnes per lletres de cançons o comentaris a les xarxes socials li semblen una “aberració”. En la seua opinió, la reacció als insults o els atacs personals ha de ser proporcionada: “La presó no pot ser la resposta, el dret penal sempre ha de ser la darrera ràtio. En canvi, alguns tribunals pensen que, precisament, el dret penal és la primera ràtio”. Un panorama convuls que s’agreuja per “la pervivència de delictes que ja no tenen sentit, com el de la blasfèmia, més propis d’èpoques passades o d’Estats teocràtics”.

Amb relació al dret d’asil de les persones refugiades, De Lucas no és gaire benèvol amb la postura adoptada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, a qui li retreu el seu canvi de posicionament, ni que siga motivat pels equilibris interns: “Com a filla d’un pastor protestant molt implicat en les xarxes d’evasió d’alemanys orientals que fugien cap a l’Alemanya occidental, en un primer moment Merkel va reaccionar de manera molt coherent, en la línia de la Llei Fonamental de Bonn. Però els seus socis bavaresos, la CSU, són una cosa diferent, entre altres motius, per raons geogràfiques”. De fet, és molt crític amb la grosse Koalition, “identificada com un pacte amb sentit d’Estat però que situa Alternativa per a Alemanya, els nazis, com a principal partit d’oposició”.   

Catalunya i els drets humans

L’actuació dels tribunals espanyols amb relació al procés sobiranista català vulnera els drets més elementals d’alguns polítics? Hi ha presos polítics catalans?

"S'està utilitzant la presó preventiva per raons estrictament polítiques"

En primera instància, Javier de Lucas va sostenir que Oriol Junqueras i la resta d’integrants del Govern català destituït no eren presos polítics. Al·legava que no havien estat empresonats per les seues idees, sinó a causa de la comissió d’infraccions greus de l’ordenament jurídic vigent. “De fa tres mesos, però, ja no puc dir el mateix. S’està utilitzant una mesura absolutament extraordinària, com ara la presó preventiva, per raons estrictament polítiques, cosa que no em sembla admissible. S’han superat amb escreix els límits de la presó preventiva”, opina. “Els tribunals han instat a renunciar a una determinada estratègia política, cosa que, en un sistema democràtic, no resulta coherent”.

Als exmembres del Govern català i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, De Lucas els atribueix un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional, “un comportament que en cap cas no justifica cinc mesos de presó preventiva; la continuïtat de Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis en aquesta situació em fa pensar que, en efecte, es tracta de presos polítics, perquè les raons són ideològiques, de caire polític, cosa del tot inacceptable”.

"Segons el Tribunal Europeu de Drets Humans, Espanya no es troba, ni de lluny, entre els principals països infractors", assenyala De Lucas. / Miguel Lorenzo

A ulls de la resta d’Europa, Espanya està violant els drets humans? De Lucas afirma que “en realitat, tots i cadascun dels Estats de la Unió Europea tenen una llarga llista de violacions greus, encara que no generalitzada, dels drets humans”. Posa com a exemple la tanca de Melilla que separa Espanya i el Marroc; el comportament del Govern italià envers el vaixell de Proactiva Open Arms i la seua col·laboració amb les forces de seguretat de Líbia; la conversió dels camps de refugiats en camps d’internament promoguda pel primer ministre grec, Alexis Tsipras, o la llei danesa de fa dos anys que obliga els refugiats al copagament —en cash o en joies— de les seues prestacions, cosa que viola de ple els Convenis de Ginebra.

“L’estratègia seguida per Carles Puigdemont, Anna Gabriel i companyia té un abast limitat, ja que, segons el Tribunal de Drets Humans, Espanya no es troba, ni de lluny, entre els principals països infractors, sinó que el superen amb claredat el Regne Unit, França, Itàlia o Grècia”, raona De Lucas. “En el cas francès, el retrocés és total: en drets laborals, en el dret d’asil... França ha generalitzat el dret d’excepció decretat per [François] Hollande, un estat de guerra que abans tan sols havia pres George W. Bush i que es tradueix en la capacitat de violar qualsevol domicili i abatre qualsevol presumpte terrorista”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.