Refugiats

L'Europa de la «vergonya» humanitària

L'arribada del vaixell Aquarius a València després de la negativa xenòfoba d'Itàlia, mostra la pervivència del drama humanitari i migratori a la Mediterrània. Una tragèdia que ha estat contestada per part de la Unió Europea amb tanques, polítiques de defensa contra les persones migrants i pactes «indecents» amb Turquia per evitar l'arribada de més refugiats. És l'Europa fortalesa contra la crisi migratòria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Són camins cap a l'infortuni, cap a una esperança convertida en malson en arribar a la riba del Mediterrani. O quan travesses la frontera de Turquia. No importa si ets un refugiat que escapa dels conflictes de l'Orient Mitjà. O si ets un migrant que vol deixar enrere la misèria i la manca de futur. La gran majoria es trobaran amb una Europa que no és la terra d'acollida que pensaven. Al contrari. S'ha convertit en una fortalesa farcida de tanques, concertines i policies fronterers que considera els fenòmens migratoris com a una amenaça per a la seguretat del vell continent.

El rebuig contra aquelles persones que creuen el mar per gaudir d'una vida millor, que només han comés el pecat de no comptar amb papers, s'ha mostrat de la manera més forassenyada a Itàlia. El ministre d'Interior italià, el xenòfob Matteo Salvini, va negar-se a acollir el vaixell Aquarius durant aquesta setmana. A l'embarcació, hi havia 629 migrants que van trobar-se amb la intolerància de l'executiu bipartit, conformat entre la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles.

La Generalitat Valenciana, però, va mostrar la seua predisposició per acollir les persones migrades que viatgen al vaixell. L'any 2016 el Consell va firmar un acord amb Baleària per transportar 1.100 refugiats siris cap al País Valencià. El president espanyol d'aleshores, Mariano Rajoy, va impedir el pla traçat per la vicepresidenta del Govern valencià, Mónica Oltra. De fet, el mateix Rajoy va incomplir el compromís d'atorgar asil a 40.000 persones. Les quotes fixades per acollir refugiats a Europa no foren respectades pels diferents estats de la zona euro.

Una situació que amb la crisi del vaixell a Itàlia s'ha capgirat. Gràcies al canvi en La Moncloa, el nou executiu socialista de Pedro Sánchez ha donat suport a la iniciativa del Consell. Encara més, ha buscat mostrar-se de cara a Europa com el dirigent que trenca amb la tendència de considerar els refugiats i la migració com un problema de seguretat i no com a un drama humanitari. «Estem molt contents d'aquesta resposta per part de les autoritats espanyoles i valencianes, però no hem d'oblidar perquè hi ha refugiats i les obligacions del Govern italià, que hauria d'haver acollit el vaixell. Per proximitat, era lògic que l'embarcació atracara a les costes italianes, a 30 milles, que no a València, situada a 700 milles», expressa Mila Font, responsable de Metges Sense Fronteres a València, l'organització que junt amb Sos Mediterrani gestiona el vaixell Aquarius.

La reacció del Consell i del Govern espanyol ha provocat que diferents autonomies en mans del PSOE s'oferiren per rebre els migrants que hi havia al vaixell. Fins i tot, el president francès, el socio-liberal Emmanuel Macron, ha criticat Itàlia. El PP, amb tot, no ha donat suport a la iniciativa compartida entre el Govern del Botànic i l'executiu espanyol. Diversos dirigents populars han advertit de l'efecte crida, un missatge que alimenta els arguments dels grupuscles xenòfobs.

El ministre d'Interior italià, Matteo Salvini, durant la seua estada al Parlament Europeu

Les paraules de Macron i el gest de l'Estat espanyol, tanmateix, ha generat recels a Europa. El canceller austríac, el conservador Sebastià Kurz, que ocuparà a partir del pròxim mes la presidència europea, s'ha aliat amb Salvini. També el ministre d'Interior alemany, Horst Seehofer, s'ha sumat a aquesta entesa xenòfoba que va en la línia d'altres estats amb governs ultraconservadors com ara Polònia o Hongria. Amb tot, a l'executiu alemany hi ha divisió. D'una banda, la cancellera Àngela Merkel, per l'experiència personal del seu pare, és procliu a una actitud d'acollida per part de la Unió Europea. D'altra, però, els seus socis de la regió de Baviera, CSU, no en volen ni sentir-ne parlar. «És aquesta última posició que manté la CSU, la de rebutjar als refugiats i les persones migrants, la que ha triomfat, de moment, a Europa. El pacte de la vergonya entre Turquia i la Unió Europea per externalitzar la gestió d'aquesta crisi humanitària fou la confirmació», assenyala Javier de Lucas, catedràtic de filosofia del dret i filosofia política de la Universitat de València i director de l'Institut de Drets Humans.

L'acord entre Turquia i les autoritats comunitàries, no debades, era una mena de privatització de les polítiques de migració europees. La Unió Europea abonava 3.000 milions d'euros a Turquia perquè aquest estat autoritari aturara l'arribada d'aquestes persones a la frontera europea. Segons Mediapart, l'executiu turc va emprar 83 milions d'euros d'aquests fons per finançar equipaments militars amb els quals vigilar l'arribada dels refugiats. «Europa ha considerat, amb diverses operacions batejades amb noms civils, però que amaguen maniobres militars, els migrants com una amenaça a la seguretat i a la defensa del vell continent», censura De Lucas. «Encara més, s'han externalitzat les fronteres instal·lant els camps de refugiats, que són camps de detenció, a Albània o Macedònia», complementa Font.

Aquesta política securitària davant els refugiats i el drama migratori ha generat un negoci milionari. Entre 2014 i 2016, els estats europeus van gastar-se 17.000 milions d'euros en controlar les seues fronteres, segons un informe del think tank britànic Overseas Development Institute (ODI). Abans, però, l'any 2013 la Unió Europea va instal·lar un sistema de vigilància a través de drons, sensors i satèl·lits que va tenir un cost de 244 milions d'euros. «El mercat de la seguretat fronterera està en plena expansió. S'estima que van gastar-se 15.000 milions d'euros l'any 2015. I està previst que aquesta despesa augmente fins a superar els 29.000 milions d'euros l'any 2022», van analitzar des del Centre Delàs.

«La situació, però, és encara més greu. La Unió Europea condiciona els fons de cooperació a l'aturada dels fluxos migratoris», denuncia Font. L'estat espanyol, de fet, va injectar 168 milions d'euros a el Senegal i Mauritània l'any 2006 amb l'objectiu que frenaren l'arribada d'immigrants a la riba de les illes Canàries. Una pràctica s'ha ampliat durant els darrers anys. En febrer de 2017, les autoritats comunitàries van invertir 130 milions d'euros en Líbia amb aquests objectius. «Aquesta actitud condemna a les persones migrants a sofrir l'infern que es pateix a Líbia. Nosaltres tenim abundants testimonis de dones que han estat violades o que han sigut testimonis de violacions. Els xics, d'altra banda, també pateixen tortures i violència física. A Líbia, s'està traficant amb persones», adverteix la representant de Metges Sense Fronteres.

Aquesta ONG, de fet, ha intentat aturar un drama migratori que no s'atura. Segons els càlculs de l'entitat, l'any 2015 moria una persona per cada 269 que intentaven creuar el Mediterrani. L'any 2017 la xifra de morts havia abaixat considerablement. Hi havia una persona que perdia la vida per cada 55 que buscaven un futur millor a Europa. «Amb la Unió Europea apostant per una actitud de control de fronteres i no d'atenció al drama humanitari, la presència militar dificulta la nostra tasca al mar. Intenten impedir el nostre treball, que també serveix per narrar com a testimonis aquesta tragèdia», afirma Font.

La Generalitat Valenciana ha habilitat un telèfon i una adreça electrònica per canalitzar les mostres de solidaritat dels valencians amb les persones del vaixell Aquarius. A la imatge, la primera reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada, organisme que encapçalarà l'operació d'atracament de l'embarcació| EL TEMPS

«La presència dels militars al control de fronteres es producte d'una política securitària d'Europa contra els fenòmens migratoris. Tenen el propòsit de crear un clima d'inseguretat que beneficia certs negocis i també alimenta el temor de la classe mitjana i treballadora del continent europeu. Les concertines, la llei d'estrangeria o els mateixos Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) són fills d'aquesta concepció», explica De Lucas. Uns CIE, convertits en autèntiques presons racistes, en les quals podrien acabar bona part de les persones migrades que viatgen al Vaixell Aquarius. «Seria la contradicció perfecta», opina De Lucas, sobre traslladar els migrants a uns centres denunciats per part de les ONG per vulnerar drets humans.

Tot i que la vicepresidenta del Govern espanyol, la socialista Carmen Calvo, i el ministre d'Interior, el magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska, van afirmar que part de les persones a bord del vaixell acabarien en els CIE, 483 persones optaran a l'estatus de refugiats. Una consideració que obtindrien 22 mesos després d'arribar a València, segons els terminis habituals de la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi. Precisament, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa van aprovar fa uns dies de manera informal una millora de les condicions de recepció de les persones que demanen asil. «Els ministres Calvo i Grande-Marlaska obvien aquestes recomanacions. Hi ha alternatives perquè els migrants del vaixell Aquarius no siguen traslladats a un CIE», indica De Lucas.

Segons els documents jurídics als quals ha accedit aquest setmanari, totes les persones migrants del vaixell Aquaris podrien gaudir d'algun tipus de protecció que evitaria el seu internament en un CIE. Tot el grup de potencials refugiats integraria categories com ara menors no acompanyats; dones embarassades; famílies integrades per majors d'edat i els seus fills; persones que necessiten atenció hospitalària immediata; persones que requeresquen d'una protecció internacional en la seua modalitat de protecció subsidiària; apàtrides; indocumentats; víctimes de trata; persones desplaçades susceptibles de protecció temporal, i migrants en situació irregular susceptibles de ser documentats per raons humanitàries, interès públic o compliment de compromisos adquirits per l'Estat espanyol. D'aquesta manera, i sempre segons la informació jurídica consultada, aquests migrants tindrien dret a assistència legal. A l'estar sota la tutela del Govern espanyol, no se'ls podria aplicar la llei d'estrangeria. Aquesta normativa podria provocar, en determinats casos, el retorn dels migrants al seu país d'origen. «Hi ha persones del vaixell que ens deien: si ens fan tornar a Líbia, ens llevem la vida al Mediterrani», adverteix Font.

Els migrants, una vegada hagueren evitat la seua expulsió, podrien ser regularitzats d'acord amb l'article 25.4 de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers en Espanya i la seua Integració Social. Aquesta normativa contempla «l'autorització individual de residència temporal en cas que existisquen circumstàncies excepcionals no previstes en el mateix reglament». La decisió d'aplicar aquest supòsit o no dependria del Ministeri d'Interior. Amb tot, la llei 12/2009 i la directiva 2001/55 també evitarien l'entrada en un CIE, segons la informació jurídica consultada.

Una aplicació d'aquestes normes suposaria anar més enllà d'un gest de solidaritat que pot tenir la cara més dramàtica per a les persones del vaixell Aquarius a causa de la legislació espanyola en matèria d'immigració. Sánchez té a les seues mans trencar amb la dinàmica europea de considerar els fenòmens migratoris com una amenaça a la seguretat del continent. Una possible esquerda a l'actual Europa de la «vergonya» que fa negoci amb una tragèdia humanitària.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.