El 'ciudadano' Pedro Sánchez

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest dilluns, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va visitar València. L’executiva federal permanent va reunir-se amb l'homòloga del PSPV a fi de visualitzar la comunió existent entre elles amb vista a la reforma del sistema de finançament que hi ha en marxa. En realitat, una posada en escena amb fum de botja a la sala. Una foto protocolària i ben poca cosa més. La posició dels socialistes en aquesta matèria ja està fixada, igual com passa en la qüestió territorial.

En termes de finançament, Sánchez convé que el nou sistema ha de garantir els serveis bàsics que ofereixen totes les autonomies, incrementant els ingressos per la via d’una reforma fiscal d’àmbit estatal i, sobre el model territorial, sempre remet a la Declaració de Granada, que para tan lluny que ja no recorda ni l’any. Ahir, en la seua compareixença davant la premsa, va tractar de concretar-lo i no va encertar a fer-ho. I és que es remunta a juliol de 2013, quan Alfredo Pérez Rubalcaba encara dirigia el partit i ell era un diputat bastant desconegut del Congrés.

Més enllà dels gestos, però, hi ha els fets. I Sánchez, a València, no va limitar-se a fer el gest de reunir-se amb Ximo Puig, un dels dimissionaris que van forçar-ne la defenestració en la seua primera vida. En l’apartat factual, el número 1 del PSOE va atacar repetidament Ciutadans, un partit que va qualificar com “l’altra dreta” i a què va retreure la “hipocresia” d'oposar-se al cupo basc. Les crítiques al Govern de Mariano Rajoy sempre anaven acompanyades d’un retret idèntic envers la formació d’Albert Rivera pels “acords d’investidura” que van possibilitar la continuïtat del PP en el poder. Sánchez també acusa Ciutadans de patrocinar una "recentralització" que situa als antípodes de la “deriva independentista” capitanejada per ERC i el PDeCat. El líder socialista refusa expressament la “dinàmica de blocs” en què es troben instal·lats els uns i els altres.

"Pedro Sánchez va convertir la visita a València en un acte encobert de la campanya catalana, les primeres eleccions que acara com a líder renascut del PSOE i on es copsarà l'impacte del suport dels socialistes a l’aplicació de l’article 155"

Pedro Sánchez va convertir la visita a València en un acte encobert de la campanya catalana, les primeres eleccions que acara com a líder renascut del PSOE i on es copsarà l'impacte que ha tingut el suport dels socialistes a l’aplicació de l’article 155. En aquest sentit, l’ofensiva contra Ciutadans era lògica: algunes enquestes –massa benevolents amb els socialistes catalans­– indiquen que el PSC estaria igualat amb Ciutadans, una lluita frec a frec per aconseguir la pole position del bloc constitucionalista a la cursa de la governabilitat que s'iniciarà el 22 de desembre. N’hi ha que, no se sap ben bé com, fins i tot somien un Miquel Iceta president.

Alhora que Sánchez culpabilitza Rivera d’haver permès que Rajoy continuara a La Moncloa i emfasitza la seua ubicació tan dretana, cova l’esperança de propulsar Iceta a la presidència de la Generalitat amb el suport –per activa o per passiva– de PP i de Ciutadans. De moment, ja ha abjurat del mot "plurinacionalitat" i s'ha obert a perfils pretesament moderats procedents de l'antiga Unió Democràtica i Societat Civil Catalana. No sembla gaire factible que PSC, Ciutadans i PP sumen majoria absoluta a Catalunya el 21D, però així i tot, resultaria paradoxal que Sánchez i Iceta aspiraren a lligar un pacte amb formacions que consideren tan sumament reaccionàries.

Tot plegat s’emmarca en un intent desesperat dels socialistes per tal de recuperar votants que al seu dia van emigrar a Ciutadans. Una massa ingent d’electors situada, sobretot, a l’àrea metropolitana de Barcelona, on milers i milers de persones que votaven el PSC han estat seduïdes per Inés Arrimadas i els seus. Recuperar-ne una part és clau per fer el sorpasso a Ciutadans. Això explicaria l'ofensiva total de Pedro Sánchez, una actitud amb què tracta de fer oblidar, a més, la seua encaixada de mans amb Rivera del març de 2016, quan tots dos van tancar un pacte d’investidura que només va rebre l'adhesió insuficient de Coalició Canària.

Si ell va ser capaç de lligar un acord amb “l’altra dreta” de Ciutadans, aquest partit que destaca per la seua “hipocresia”, per què no hauria d'aconseguir-ho Iceta? Si els números ho fan possible, els reaccionaris d’avui seran els estadistes de demà, i la "dinàmica de blocs", una simple errada de comunicació. Sánchez estaria tot cofoi de fotografiar-se novament amb Ciutadans. Com ara fa un any i mig, quan van solemnitzar el seu acord a la sala constitucional del Congrés.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Cap de redacció del setmanari El Temps.