La presència del català a l'àmbit judicial ha estat generalment minsa. Més aviat un exotisme, tot i la cooficialitat de l'idioma propi al conjunt dels principals territoris catalanoparlants. A Catalunya, per exemple, només el 7,7% de les sentències emeses l'any 2018 es van escriure en la llengua d'Ausiàs March. Una realitat encara més ennuvolada a les Illes Balears, amb un percentatge de resolucions en català en els darrers vint anys del 2,27%, i al País Valencià, on dels 406 òrgans judicials que hi ha, només dos —el de Gandia (Safor) i el de Montcada (Horta)— tramiten habitualment en la llengua de Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner.
Si el català està condemnat a l'anèmia lingüística a la judicatura, les seues constants vitals estan farcides d'una contradictòria disglòssia a l'àmbit estricte de l'advocacia. Segons una enquesta encarrega per Plataforma per la Llengua a l'empresa demoscòpica GESOP, el 75,7% dels advocats del Principat es relacionen habitualment en català entre ells, més concretament un 44% ho fan sempre o de manera majoritària, i un 31,7% empren tant el català com el castellà. A pesar d'aquesta suposada robustesa de la llengua pròpia de Catalunya, solament el 36,6% dels lletrats afirmen que utilitzen el mateix idioma per treballar. Hi ha un elevat percentatge que canvia de llengua per exercir la seua assistència legal.
«Els resultats desmenteixen, per tant, que el català sigui una llengua residual entre els advocats, un dels mites que de vegades es feien servir per a justificar el baix ús del català a la justícia. El català no és residual en la seva vida privada, ni ho és en les comunicacions entre advocats. L'enquesta revela, de fet, que només el 23,4% dels advocats parlen entre ells majoritàriament o sempre en castellà», sostenen des de l'ONG del català, per indicar: «L'enquesta evidència, tanmateix, que, malgrat que el català sigui majoritari en la vida privada dels advocats i en la comunicació entre advocats, aquests professionals no el fan servir a l'hora de treballar».
L'estudi elaborat per GESOP assenyala que només el 29,3% «diuen que parlen amb els clients majoritàriament en català, encara que puntualment el 80% el fan servir, mentre que el 44,3% afirmen que ho fan majoritàriament en castellà». «En relació amb la llengua en què presenten els escrits, un 57,3% no ho fan mai o gairebé mai en català. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 40,9%, però això no vol dir que la resta els presentin en català: un 24% encara ho fa majoritàriament en castellà i menys del 34% tant en català com en castellà, o més en català», desgranen. I apunten: «Preguntats per la llengua en què intervenen als jutjats, el 45,8% diuen que ho fan sempre o gairebé sempre en castellà. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 29%, encara que s'hi podria sumar un altre 36,9% que intervé en castellà de manera majoritària i en català de forma minoritària».
L'enquesta, al seu torn, pregunta als advocats pels frens amb què es troben per desenvolupar la seua activitat en català, així com els demanen propostes que, a parer seu, podrien incentivar-ne l'ús. «En aquest sentit, el 57,1% proposen mesures per augmentar el coneixement de català entre els jutges i fiscals, i el 63,4% defensen, fins i tot, que conèixer el català sigui un requisit per als jutges i fiscals que vulguin treballar a Catalunya», ressalten. I agreguen des de Plataforma per la Llengua: «A més, dos terços dels advocats creuen que a la pràctica el català està en inferioritat de condicions a la justícia i que fer-lo servir no facilita la feina als jutjats i tribunals. Aquestes opinions són majoritàries a pràcticament tots els perfils d'advocats analitzats».
«Una altra dada rellevant de l'enquesta és que el 76,4% dels advocats diuen haver estudiat la carrera de dret bàsicament en castellà. En el cas concret dels advocats joves, els que van estudiar sobretot en castellà, baixen al 65,4%, però són igualment pocs els que van estudiar majoritàriament en català: només el 20,4%. En el cas dels que tenen entre 41 i 55 anys, aquest percentatge baixa al 16% i en els més grans de 55 anys, al 5,7%. Això contribueix a explicar que gran part dels advocats s'acostumin a fer servir únicament el castellà en l'àmbit professional», radiografien, per indicar que «el 63,8% dels advocats són catalanoparlants i que, en el cas dels menors de 41 anys, el percentatge puja al 64,2%». «Tot i ser més catalanoparlants, els advocats més joves també són els que menys consideren el català com la seva llengua de treball: només la consideren així el 27,9%», avisen.
Els resultats d'aquesta enquesta, segons la plataforma que treballa per la normalització del català al conjunt de l'àmbit lingüístic, «serveixen per a tenir una fotografia més exacta de la situació del català en l'àmbit de la justícia a partir de la realitat d'un dels actors que hi està més involucrat: els advocats». «L'enquesta posa de manifest que sense una formació adequada en català, sense una normativa que protegeixi i incentivi l'ús de la llengua i sense un funcionariat format i respectuós amb els drets lingüístics, el català no podrà avançar en l'àmbit de la justícia, tot i ser majoritari en la vida privada dels advocats i en les comunicacions entre advocats», destaquen.
El sondeig confeccionat per la mercantil GESOP, una habitual de la demoscòpia catalana i espanyola, ha comptat amb una mostra de 800 advocats. «Si tenim en compte que l'any 2021 a Catalunya hi havia 32.844 advocats col·legiats, els resultats tenen un marge d'error del 3,5%», remarquen, per especificar que «hi han participat lletrats presents a la Ciutat de la Justícia, a l'Audiència Provincial de Barcelona als jutjats de Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vic, a més de la seu de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona». És la doble cara que mostra el treball encomanat per la Plataforma per la Llengua sobre la presència del català a l'advocacia.