La llengua pròpia ha estat tradicionalment arraconada als jutjats. Els percentatges de sentències emeses en català al País Valencià, les Illes Balears i, en menor mesura, a Catalunya han sigut ínfims, absolutament allunyats de la vitalitat social de l'idioma d'aquests tres territoris. Al Principat, fins i tot, el català experimenta una situació esquizofrènica a l'àmbit de l'advocacia: si bé el 75% dels lletrats empren la llengua pròpia per relacionar-se amb els seus companys de professió, només un 36,6% l'utilitzen per a desenvolupar la seua feina. Una doble cara, un escenari contradictori que es converteix en força preocupant en el cas de la penetració del català a les aules dels graus i dels màsters de Dret.
Segons un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua, l'idioma propi «és minoritari en el conjunt dels graus i màsters de Dret de les universitats catalanes, i és anecdòtic o inexistent a les facultats de les Illes Balears i el País Valencià». Les dades mostren la manca d'espai del català als pupitres on seuen els futurs lletrats, magistrats o fiscals: en el cas del Principat, s'imparteixen en llengua pròpia el 38% de les hores dels graus i el 28,7% de les del màster; al País Valencià, el 23,8% de la docència dels graus i el 5,6% de la dels màsters, i a les Illes Balears, el 21,7% de les classes del grau. «Aquests percentatges, que no es pot assegurar que a la pràctica es compleixin, són similars als de l'any passat, però en el cas de Catalunya, el català cau 3,2 punts als graus i 2,5 punts als màsters; a les Illes Balears, la docència en català s'estanca i només creix 0,6 punts, i al País Valencià, en canvi, el percentatge de docència en català als graus puja 4 punts gràcies al pla d'increment de la docència en valencià de la Universitat de València», comparen.
«Més enllà del percentatge de docència per territori, és important tenir en compte com es reparteixen les hores en català en funció de la universitat, i també si existeix la possibilitat de cursar la formació completament en català triant els grups en català de les assignatures», ressalten des de l'ONG del català, per exposar: «D'entrada, s'observa que a les universitats públiques ofereixen un percentatge superior d'hores en català que les privades. Al País Valencià, per exemple, no hi ha cap centre privat que imparteixi assignatures de dret en valencià. L'oferta es concentra a la Universitat de València, que arriba, enguany, al 37,3% de les hores en català, i, en menor mesura, a la Universitat d'Alacant, que baixa al 14,4%, i a la Universitat Jaume I de Castelló, que es manté amb un 3,5% d'hores en català». «A Catalunya, els graus públics de Dret fan, de mitjana, un 44,7% d'hores en català, mentre que els privats, només un 7%», agreguen.
L'escenari als graus públics, tanmateix, no és gaire engrescador. En el cas del País Valencià, només una de cada quatre hores de Dret de les universitats públiques s'imparteix en llengua pròpia. Encara més, la universitat pública Miguel Hernández d'Elx, localitzada a la comarca del Baix Vinalopó, no dona cap oportunitat als seus alumnes perquè en alguna assignatura aprenguen Dret en l'idioma de Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner. La situació del català als graus de Dret del País Valencià arriba fins al punt que la Universitat Jaume I, ubicada a Castelló de la Plana, imparteix més assignatures en llengües estrangeres que no en l'idioma propi.
Les constants vitals del català com a llengua d'ensenyament als graus de Dret que s'ofereixen a les Illes Balears també necessiten un tractament de xoc. En un territori on l'oferta és exclusivament pública, el màxim percentatge d'assignatures impartides en català és del 25%, en el cas del campus de la Universitat de les Illes Balears a Menorca. A Mallorca, en canvi, és lleugerament menor amb un 23%, tot i que experimenta un creixement que arriba als 1,8 punts respecte de l'anterior estudi de Plataforma per la Llengua. Aquesta tendència positiva s'ennuvola a Eivissa, on el percentatge d'assignatures en català és d'un magre 13,9%, atès que s'ha produït una caiguda de 2,8 punts. «A la Universitat de les Illes Balears, a més, preocupa la caiguda de 5,2 punts en el percentatge d'hores en català del primer curs de Dret, que ara és només del 17,2%, perquè pot afavorir que també creixi la docència en castellà dels cursos superiors. Per a Plataforma per la Llengua, de fet, per tal d'augmentar les hores lectives en català en el conjunt del grau, cal començar a augmentar les del primer curs», denuncia l'entitat per la normalització lingüística del català.
En comparació amb les dades registrades al País Valencià i les Illes Balears, el panorama existent al territori català «és lleugerament millor». «Només la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (85,8%), la Universitat de Lleida (62,4%) i la Universitat de Girona (47,8%) fan més hores de classe en català que en castellà. A la resta de centres, tant públics com privats, el percentatge de docència en castellà és superior i la presència del català ha empitjorat respecte del curs passat», adverteixen, per especificar que «les dues úniques universitats que incrementen les hores de Dret en català són la de Lleida (1,4 punts) i la privada Universitat Internacional de Catalunya (10,4 punts». «Pel que fa, estrictament, als centres públics, les hores en català reculen en conjunt 3,7 punts i la caiguda és generalitzada: preocupa especialment el descens de 8,8 punts de la Universitat de Girona o els 3,2 punts de la Universitat de Barcelona, que representa el 40% de les hores lectives de Dret a Catalunya i que ja era la que impartia menys docència en català», avisen.
«L'anàlisi de Plataforma per la Llengua també ha permès constatar que és gairebé impossible, si no impossible, estudiar completament el grau de Dret en català», denuncien, per indicar que al País Valencià «tant la Universitat de València com la Universitat d'Alacant, ofereixen una línia íntegrament en valencià a les assignatures troncals, però els grups en valencià són minoritaris o molt minoritaris, i les possibilitats d'acabar fent totes les classes en valencià són baixes». La situació per al català també és dolenta a les Illes Balears on no hi ha cap línia específica en llengua pròpia i, fins i tot, en el cas del campus de Mallorca, en el qual s'ofereixen fins a tres o quatre grups, «gairebé la totalitat de les assignatures s'imparteixen en castellà i només el 41% de les troncals ofereixen algun grup en català».
A Catalunya, tot i que hi ha més penetració de la llengua pròpia a les aules de Dret, tampoc hi ha la possibilitat d'estudiar el grau completament en català. «En el cas de les assignatures troncals, només la Universitat Rovira i Virgili les ofereix en català de manera àmplia. La Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, que són les que ofereixen més grups, n'ofereixen com a mínim un en català en gairebé totes les troncals, però la majoria de grups són de docència en castellà. Pel que fa a la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona, tot i que són de les que imparteixen més hores en català, no tenen un grup en català en més de la meitat de les assignatures troncals», radiografien.
«Una tendència comuna a la majoria de la formació és que el català és més present en els cursos inicials del grau que en els cursos superiors i en el màster d'accés a l'advocacia. Al País Valencià, la docència en la llengua pròpia marca el rècord en el primer curs del grau amb un 30,2% de les hores, un percentatge que baixa al 26,9% en el segon curs; al 22% en el tercer, i al 14,2% en el quart», desgranen, per assenyalar que al màster «ja només s'imparteixen en català el 5,6% de les hores». La Universitat de València, per contra, gaudeix d'un percentatge més elevat fins a arribar al 15,6%.
En cas d'observar i establir una comparació per cursos, el problema a les universitats catalanes es dona a partir del tercer curs, que inaugura una dinàmica negativa per a la presència del català que persisteix a quart i es fa més palesa al màster d'accés a l'advocacia. «El català ha perdut en aquest curs pes tant a primer (36,4%) com a segon (40,8%) i tercer curs (33,2%) respecte dels dos anys anteriors, per bé que a quart curs el percentatge d'hores impartides en català (40,6%) creix cada any», avaluen des de Plataforma per la Llengua, els quals disseccionen: «Pel que fa al màster, només la Universitat de Girona (76,1%), la Universitat Rovira i Virgili (63,1%) i la Universitat Autònoma de Barcelona (51,3%) imparteixen més de la meitat de les hores en català». «La Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Lleida (44%) són les dues úniques universitats que milloren i, en el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha incrementat en 20,3 punts el percentatge d'hores de docència en la llengua pròpia», subratllen.
«L'any 2021 el percentatge de sentències judicials en català va marcar el mínim dels últims vint anys: només es van emetre en català el 6,9% de les sentències del Principat. Per això, per a Plataforma per la Llengua, és crucial potenciar la formació en català dels futurs professionals de la justícia per augmentar-ne l'ús en la pràctica professional», proposen com a tractament per revitalitzar el català entre les pissarres del grau del Dret, per defensar que «es garanteixi l'opció de fer els estudis en català i que s'ofereixin grups en català en tots els horaris, en el cas que hi hagi itineraris de matí i de tarda».
L'ONG del català recorda que «els estudiants han d'assolir un coneixement ple del llenguatge jurídic català» i planteja per aconseguir-ho la creació d'una assignatura sobre català jurídic. «És important que tot el material didàctic estigui disponible en català i que es busquin mesures perquè l'alt grau de temporalitat i d'internacionalització dels docents no alteri els usos lingüístics de les universitats», suggereix, per insistir en la necessitat d'una aposta «per augmentar l'ús de la llengua en els màsters d'advocacia pel seu perfil professionalitzador». L'entitat, fins i tot, «fa una crida a les universitats privades, i també a la Universitat Miguel Hernández i la Universitat Jaume, per tal que mostrin la llengua com un plus en els plans de formació i no la considerin una nosa per als estudiants internacionals».