Una extradició complicada

La transcendència de Puigdemont a Alemanya

El cas Puigdemont continua generant enrenou a Alemanya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l'espera d'una possible reconfiguració de l'euroordre per part de l'Estat espanyol perquè Carles Puigdemont puga ser extradit per sedició, tal com va reflectir dimarts la sorprenent interlocutòria del Suprem, a Alemanya continuen parlant de la situació del president català. No tant com quan es va denegar la petició d'extradició per rebel·lió. Però la seua persona encara és objecte de debat.

El partit alemany d'esquerres Die Linke ha esdevingut la seua principal defensa. Van ser ells els encarregats d'entrevistar-lo a la presó de Neumünster i han estat ells els qui sempre han exigit la seua llibertat. Dimarts, un diputat d'aquest partit al Bundestag, Andrei Hunko, plantejava a la cambra alemanya si el presumpte seguiment a Puigdemont per part del CNI espanyol mitjançant un dispositiu era legal. Aquesta qüestió ja ha suscitat debat, atès que, segons la tesi que es s'estudia a Bèlgica, instal·lar aquesta mena de dispositius més enllà de les fronteres on s'investiga una persona podria ser il·legal sense el consentiment del govern del país on es trasllada l'operació policial. De fet, és així com ho determinà el Bundestag dimarts, que en resposta al diputat esquerrà, a través d'un informe, determinava que, en aquest cas, hauria calgut una autorització del govern alemany. En cas contrari, podrien haver-hi conseqüències legals.

En l'eurocambra també s'ha expressat el Die Linke. Ho ha fet Gabriele Zimmer, qui també és presidenta del grup Esquerra Unitària Europea, de la qual també formen part Esquerra Unida i Podem. Zimmer defensava dimarts que el cas català s'havia de resoldre políticament i acusava Mariano Rajoy i el PP de "pensar que Espanya és només seua".

El més interessant, però, ha estat l'anàlisi del Frankfurter Allgemeine sobre la situació judicial del president català. El diari alemany explicava que, si bé la justícia espanyola l'acusa de malversar, "no és fàcil trobar aquesta pista". L'article, escrit pel corresponsal Hans-Christian Roessler, comença alertant que malgrat que els investigadors espanyols no han trobat res, "el destituït president regional català i els membres del seu antic govern estan acusats de malversar diners dels contribuents".

El rotatiu cita el llibre Operació Urnes, editat per Columna i redactat per Laia Vicens i Xavier Tedó, en què es parla de com es va dur a terme el referèndum gràcies al treball de voluntaris. El Frankfurter també s'ha referit a les paraules de Cristóbal Montoro, ministre espanyol d'Hisenda que nega que el referèndum s'haja finançat amb diner públic. Unes declaracions que han motivat la providència del jutge Pablo Llarena perquè explique en què es basa per dir això. Cal recordar que el magistrat del Suprem acusa, entre més coses, els encausats d'una qüestió que nega el ministre que més informació té al respecte. Belén Navarro, que exerceix com a secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d'Hisenda, presidit pel mateix Montoro, ha comparegut al Congrés espanyol per refermar-se en la tesi que Hisenda no va destinar diner públic al referèndum a través del Fons de Liquiditat Autonòmica. "Jo no sé amb quins diners es van pagar les urnes dels xinesos ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diner públic", ha assegurat.

Unes contradiccions que podrien dificultar l'extradició de Puigdemont per malversació que, recordem, continua pendent de resoldre. De moment, des d'Alemanya, el grup parlamentari Junts per Catalunya 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.