Calcula un possible delicte de sedició

La barroera interpretació del Suprem sobre la no extradició de Puigdemont

En el dia en què Rull, Forn i Romeva responien davant Pablo Llarena de manera similar amb què es van defensar el dia anterior Sànchez, Cuixart i Junqueras, el Tribunal Suprem ha emès una interlocutòria per criticar la decisió d’Alemanya de no extradir Carles Puigdemont. Tot quan, també, Roger Torrent ha anunciat un viatge a Ginebra per reunir-se amb membres de l’ONU i denunciar «les ingerències de l’Estat».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En una nova interlocutòria de 38 pàgines adreçada, en principi, a respondre un recurs d’apel·lació formulat per la defensa de Jordi Sànchez, el Tribunal Suprem s’ha oposat a la decisió de no extradir Carles Puigdemont per rebel·lió. I ho ha fet amb una interpretació que desvincula el delicte de rebel·lió d’un ús imprescindible de la violència. Un fet que va conduir el tribunal d’Schleswig-Holstein a no extradir Carles Puigdemont per aquest delicte que li podria costar vora 30 anys de presó a Espanya. I una decisió que, tal com es comprova en aquesta interlocutòria, no ha agradat gens al Suprem, que medita ara en acusar el president català de sedició.

Per justificar-se, el Suprem interpreta en la interlocutòria que el delicte de rebel·lió «no precisa que s’arriben a materialitzar els objectius finals buscats», mentre que «la qüestió conflictiva que se suscita en el present cas és si concorre o no l’element de violència com mitjà exigit per la llei perquè els implicats puguen ser considerats presumptes autors». És llavors quan l’escrit dibuixa uns fets per justificar que el delicte va ser comés des dels dirigents independentistes, que «camparen al seu aire entre 2015 i 2017 per seguir un full de ruta que es marcaren i anunciaren tota mena de publicitat», tenint «tota classe de facilitats i possibilitats per realitzar conductes inconstitucionals» pel fet d’estar governant.

«Ha de tenir-se molt en compte que no s’està davant d’una rebel·lió d’una munió de persones més o menys organitzada contra l’Estat per prendre els seus centres de poder: lluny d’això, les persones que dugueren la iniciativa en l’execució dels presumptes fets delictius eren subjectes que ocupaven oficialment i legítima els poders constitucionals legalment establerts en una comunitat autònoma». És per aquesta raó que, segons el Suprem, «en lloc d’emprar la violència per prendre el poder central de l’Estat, miraven de desconnectar de l’Estat i comptant amb instrumental jurídic proporcionat per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia». Un argument que contrasta amb altres interlocutòries en què acusaven alguns dirigents d’haver provocat violència. «En aquest context és evident que la violència física passava a un segon lloc».

Però, segons l’escrit, el fet de celebrar el referèndum de l’1 d’octubre provocà que «el Govern espanyol desplaçara a Catalunya uns 6.000 agents que tenien l’obligació de fer complir les sentències i més resolucions dictades pel Tribunal Constitucional per prohibir l’execució d’un referèndum declarat inconstitucional». Tot i així, «els protagonistes del procés van prosseguir el seu full de ruta i induïren uns dos milions de persones perquè eixiren al carrer per votar il·legalment». En el document es destaca que «el més increïble és que, una vegada hi havia al carrer una massa de dos milions de persones, una part d’els quals havien pres els col·legis electorals en els dies precedents, el resultat quedara reduït a un nombre important de ferits lleus».

És precisament ací quan la interlocutòria cita directament la justícia alemanya, «que ha conegut d’una euroordre de detenció d’un dels investigats en aquest procediment penal i ha estimat, recentment, que no procedeix la seua entrega per un delicte de rebel·lió degut al fet que el grau de violència exercitat el dia del referèndum no ha estat suficient perquè el Govern s’haguera vist obligat a rendir-se a la demanda dels insurgents».

Per respondre-hi, la interlocutòria justifica que els 6.000 agents «que s’empraren per impedir que el referèndum se celebrara resultaren ostensiblement superats pels dos milions de votants. Tant és així que el referèndum, certament sense garanties mínimes exigibles per atorgar-li la legitimitat d’origen i d’execució, s'acabà realitzant-se i els seus organitzadors anunciaren el resultat final». Segons el text, «per impedir la conducta de dos milions de votants als quals se’ls ha convençut enrevessadament (sic) del seu dret legítim a votar es precisarien un nombre molt superior de policies». «El que succeeix», conclou l’escrit», és que «si hagueren intervingut un nombre bastant més gran de policies és molt probable que tot acabara en una massacre i llavors sí que seria molt factible que el resultat de l’euroordre fóra molt distint».

Les crítiques contra el Tribunal alemany no conclouen ací. «Sembla contradir els paràmetres propis d’allò raonable (sic) que s’homologue un presumpte fet donat a Alemanya, consistent en unes revoltes organitzades per un líder d’una iniciativa ciutadana que va convocar milers de persones amb la fi d’evitar que s’ampliara la pista en un aeroport de Frankfurt amb un proés separatista d’una comunitat autònoma de més de set milions d’habitants (...) no es necessari realitzar una complexa anàlisi jurídica per evidenciar que es tracta de dos suposats fàctics que no tenen res a veure». Conclou, de fet, que «resulta mancant de rigor per fonamentar una resolució judicial com l’adoptada». «I és que ha de quedar clar que en el nostre cas no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport del Prat de Llobregat i que d’això es generara la protesta de milers de persones per impedir-ho: el que ací realment succeïa era que, després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, es culminava un procés secessionista dins d’un país de la Unió Europea».

Encara més. «El més cridaner de l'argumentació del Tribunal alemany és que s'inicia amb un exemple hipotètic molt adequat al nostre cas, centrat en què succeiria a Alemanya si el president del Land imitara una conducta com la perpetrada a Catalunya, però a les poques línies abandona aquest discurs sense aprofundir i rellisca sobtadament cap l'exemple de l'aeroport». Segons la interlocutòria, si es tingueren en compte aquests principis, la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein hauria estat ben distinta. I suggereix que el Tribunal no hauria «operat amb el material probatori adequat».

Tot per obrir la porta a una possible demanda d'extradició per sedició, un càstig adreçat als qui «s'alcen públicament i tumultuària, per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o el compliment dels acords o resolucions administratives o judicials de qualsevol autoritat». Siga com siga, l'advocat Gonzalo Boye ha alertat que la sedició va ser suprimida l'any 70 a Alemanya.

 

 

 

Noves compareixences

Durant la mateixa jornada, Joaquin Forn, Josep Rull i Raül Romeva han declarat davant el Suprem per la mateixa qüestió que ho feren durant el dia anterior Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons ha transcendint, el conseller d'Interior destituït ha retret Pablo Llarena el fet d'haver renunciat a la seua acta com a diputat i, per tant, a participar de la política.

Més durs s'han mostrat, encara, Rull i Romeva. El conseller de Territori ha acusat el magistrat de «seguir el full de ruta» del Govern espanyol i de prendre decisions condicionades, a més de recordar-li les actituds dels tribunals d'altres països europeus. Rull considera, tal com ha dit al jutge, que ell i els consellers destituïts estan sent jutjats per haver guanyat les darreres eleccions i ha destacat també les declaracions de Rafael Català i d'altres polítics que van desvelar prèviament decisions judicials. Un fet que li fa qüestionar la separació de poders.

Els arguments de Rull han fet contestar Pablo Llarena, segons destaca Nació Digital. Pel seu compte, Raül Romeva ha defensat la legitimitat de la via política exercida per ell mateix i que l'ha conduït a la presó. I ha denunciat el fet que no es permeta assolir la independència a través de mitjans pacífics. De fet, el conseller d'Afers Exteriors ha insistit molt en la inexistència de violència en els fets que se li imputen, i ha assenyalat també la "incompetència" del Tribunal Suprem per conduir el cas que li afecta.

Tots tres, per tant, han mantingut la línia iniciada dilluns per Cuixart, Sànchez i Junqueras, que s'han vist motivats per respondre al jutge després de l'oxigen que la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont ha donat a l'independentisme. Dimecres compareixeranCarme Forcadell, Jordi Turull i Dolors Bassa davant Pablo Llarena.

 

Roger Torrent recorre a l'ONU i els lletrats mantenen el vot delegat de Puigdemont

Tots aquests fets, especialment l'impediment reiterat del Suprem perquè Jordi Sànchez puga ser investit president de la Generalitat de Catalunya, han fet que Roger Torrent viatge a Ginebra per reunir-se, durant dimarts i dimecres, amb membres de l'ONU amb l'objectiu de defensar els drets polítics dels diputats del Parlament i denunciar l'Estat.

 

 

Per últim, la Mesa del Parlament ha decidit mantenir la delegació de vot de Carles Puigdemont. Ciutadans i Partit Popular havien demanat tombar-la pel fet que això, consideraven, podia atemptar contra la Constitució. Malgrat aquesta consideració, el cert és que el president es troba a la disposició de la justícia alemanya, que ha decidit, de moment, no extradir-lo. Ciutadans ha anunciat a través del seu portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, que potser recorreran al Tribunal Constitucional aquesta decisió.

Entre els punts del dia en la sessió de dimarts hi havia, novament, la reforma de la llei de presidència per permetre la investidura telemàtica de Carles Puigdemont. Tot i que no ha estat anunciat, és un secret a veus que hi ha qui planteja un nou intent d'investir el gironí. La decisió del tribunal alemany de no extradir-lo ha donat moral al sector independentista que planteja la confrontació política amb l'Estat per deixar-lo en evidència amb les seues prohibicions polítiques.

En una entrevista a TV3, Carles Puigdemont ja va fer una crida a la calma i va assegurar que es pretenia evitar les eleccions, si bé no va descartar apurar els terminis. El 22 de maig és l'últim dia per investir un president i evitar noves eleccions. Abans, l'estira i arronsa promet ser tan intens com en els mesos anteriors.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.