Llarena convoca noves compareixences

Els consellers planten cara al Suprem

Canvi radical en l’actitud de les compareixences dels consellers destituïts per la justícia espanyola davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Prou d’acotar el cap. Els consellers es rebel·len davant del que nombrosos juristes consideren excessos del Tribunal Suprem. Dimarts ja ho van fer Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva i, el dia anterior, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dimecres, el conseller de presidència Jordi Turull ha acusat el govern espanyol de condemnar públicament els encausats i al magistrat de l’alt tribunal Pablo Llarena d’interferir en la investidura. La confrontació no ha defallit: “És vostè el que m’ha convertit en un pres polític”, li ha dit Turull al jutge del Suprem.

L’ex consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, no s’ha mostrat massa més complaent que el seu antic company al capdavant del govern de la Generalitat de Catalunya. Durant els 15 minuts de la seva compareixença, Bassa ha afirmat que l’única violència de l’1 d’octubre la van provocar la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

L’ex-presidenta Carme Forcadell s’ha limitat a reiterar en la mitja hora que ha comparegut davant de Llarena que ella no tenia cap poder de decisió sobre el que impulsaven els diputats. “Si els grups parlamentaris no haguessin sol·licitat res, mai no s’hauria tramitat, però si ho sol·liciten, ni la presidenta ni la Mesa no poden evitar que es debati”. Davant de les acusacions d’haver emprat violència, Forcadell s’ha mostrat taxativa: si les seves conviccions duguessin aparellada la violència hi renunciaria.

 

 

D'altra banda, Llarena també ha protagonitzat nous moviments. De moment, ha citat per al 7 de maig a comparèixer antics membres de la Mesa del Parlament: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. A l'endemà hi aniran els consellers destituïts que ho han repetit com a diputats: Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. Amb ells hi anirà, també, l'exdiputada cupaire Mireia Boya.

Una altra de les novetats ha estat la petició del magistrat del Suprem a Cristóbal Montoro, ministre espanyol d'Hisenda,  qui ha declarat recentment en una entrevista a El Mundo que el referèndum de l'1 d'octubre no s'havia finançat amb diner públic. No era, a més, la primera vegada que ho deia. I és que les declaracions de Montoro desmenteixen el sumari en què els dirigents independentistes figuren per presumpta malversació. Per això, Llarena ha demanat el ministre, a través d'una providència, que expliqui en què es basa per afirmar-ho. Cal recordar que els encausats s'han ajudat d'aquestes declaracions per defensar la seva innocència.

El partit ultradretà VOX, que exerceix l'acusació particular, ha anunciat que demanarà la dimissió de Cristóbal Montoro si es demostra que es va cometre malversació durant la jornada de l'1 d'octubre.

L'última resposta ha estat la de Belén Navarro, que exerceix com a secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d'Hisenda, presidit pel mateix Montoro. En una compareixença al Congrés espanyol s'ha refermat en la tesi que Hisenda no va destinar diner públic al referèndum a través del Fons de Liquiditat Autonòmica. "Jo no sé amb quins diners es van pagar les urnes dels xinesos ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diner públic", ha assegurat.

 

Continuarà la pugna al Parlament

En paral·lel al procediment judicial transcendia que la reunió de Junts per Catalunya a Berlín ha ratificat el manteniment de la investidura de Carles Puigdemont. El seu portaveu, Eduard Pujol, ha afirmat que la legitimitat del gironí “és absoluta” i que “hem de trobar el camí per portar a la política allò que la gent al carrer ha legitimat”. Malgrat tot, les candidatures de Jordi Turull i Jordi Sànchez, els dos empresonats, continuaran sent una opció malgrat la prohibició expressa del Suprem.

En la seva compareixença, Turull ha recordat que els únics empresonats han estat els que han fet política i ha acabat amb una crida al diàleg en sintonia amb les que es varen fer diumenge passat durant la manifestació per l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.