Feminisme a la xarxa

La xarxa té més noms de dona

La revolució digital no ha suposat un canvi social cap a la igualtat i el feminisme. L’enciclopèdia online més gran del món té una important manca de dones notables, com també la tenen la majoria dels compendis anteriors. La iniciativa EditaDona Jove ha permès la incorporació d'entrades sobre dones destacades que, fins ara, havien estat oblidades per Viquipèdia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No és cap misteri que, al llarg de la història, la visibilització de la dona ha estat sempre subordinada a la perspectiva masculina. Ja fa quasi trenta anys d'aquella protesta a Nova York perquè només un 5% de les obres exposades en el MOMA eren de dones artistes, mentre el 85% dels nus eren femenins. Tanmateix, l'art no és l'única àrea on es menysprea la capacitat femenina. Ben és cert que gairebé tothom coneix dones ara com Simone de Beauvoir, Virginia Woolf, Marie Curie o Frida Khalo. El llistat, però, s'acaba ací.

El món acadèmic també ha ignorat les dones simplement pel seu gènere. Fonts d'Amical Wikimedia, una organització que busca promoure la Viquipèdia, expliquen que la Gran Enciclopèdia Catalana no té suficients entrades sobre dones malgrat que es tracta d’una obra prou recent. No és sinó un indici d’una realitat molt més gran que exposa que en enciclopèdies més antigues com l'Espasa, l'aparició de dones és gairebé residual. "La societat ha mutilat la memòria de les dones", sentencia l'escriptora, traductora i militant feminista Encarna Sant-Celoni. En l’actualitat, la revolució digital ha capgirat el coneixement fins al punt que no estar en la xarxa, o més bé, no estar en Viquipèdia, implica directament no existir. No obstant això, aquesta revolució tecnològica no ha implicat un canvi social cap a la igualtat i el feminisme. La majoria de les entrades de Viquipèdia, encara avui, són d'homes.

La viquimarató EditaDona Jove celebrada el dissabte passat promou la creació de pàgines de dones notables que al llarg de la història han passat desapercebudes. La guanyadora del Premi Nobel de la Pau en 1982, Alva Myrdal, o la pintora francesa, Pauline Auzou, són algunes de les dones destacades que ja tenen entrada a Viquipèdia. També la fotògrafa alemanya Aenne Biermann, qui es convertí en una de les més prestigioses proponents de la Nova Objectivitat, un important moviment d'art en la República de Weimar. Així, en un món liderat per homes i sense cap garantia d’aconseguir res, les dones empunyaren la ploma, el pinzell o, fins i tot, l’espasa, front a una societat que les considerava inferiors. Es aquest el cas de Joana de Belleville, una noble bretona del segle XIV que es convertí en corsària per venjar la mort del seu marit i lluità contra el rei de França, Felip VI, als albors de la Guerra de Successió de Bretanya. És aquesta una petita mostra de les conseqüències del biaix de gènere present en la enciclopèdia en línia més gran del món.

La iniciativa fou ideada per Sant-Celoni, qui assegura que quan buscava en Viquipèdia efemèrides de dones, només eixien resultats en les versions del portal en anglès. Això, si apareixien. Amb un llistat de més de cent artistes, científiques o sufragistes entre altres, es començava una jornada l'objectiu de la qual era retornar la memòria a aquelles que foren oblidades després de morir. Elaborar el llistat de les dones absents a la xarxa no fou, per descomptat, pensat i fet. L’escriptora ha gaudit de l'ajuda, d'una banda, de la galerista Pilar Dolç, que des de fa més de cinquanta anys recopila els noms de dones pintores. D’altra banda, la fundació "Mujeres con ciència", que recull biografies, entrevistes i efemèrides de científiques també n'ha col·laborat. A més, Sant-Celoni, en un intent d'intentar pal·liar el masclisme amb què s'ha construït la història, prioritzà la creació d'entrades de dones ja difuntes. Un càntic optimista que espera que la societat reconega la vàlua d’aquelles dones encara en actiu.

Per a la també traductora, la manca d'informació sobre dones té un rerefons d'escassetat d'editores al portal: "Si les dones no ens editem, no ens editarà ningú". La democratització del coneixement no atén a minories i, com que la majoria d'editors de Viquipèdia són homes, aquests sempre han prioritzat la creació d'entrades de persones del seu mateix gènere. Segons les estadístiques, només hi ha entre un 8% i un 16% d’usuàries redactores en la comunitat espanyola del portal. Tota una paradoxa segons Amical Wikimedia, ja que en les viquimaratons que s'han celebrat en els darrers anys en l’Estat Espanyol, hi havia una gran participació de dones.

Per tal de donar resposta a aquest contrasentit, s'han alçat algunes veus que cavil·len en la possibilitat que les editores estan "amagades" en Viquipèdia i utilitzen pseudònims a la xarxa. No seria tampoc la primera vegada que elles es presenten com homes per evitar el rebuig i els dubtes sobre la seua capacitat. Des de l'organització reivindiquen que si el fenomen d'EditaDona Jove es popularitza, es pot acabar amb la teòrica falta d'interès de les dones de participar en Viquipèdia: "Es tracta d'impulsar que les dones prenguen un caràcter proactiu i deixen de ser a soles consumidores per ser editores". També el secretari de l'IVAJ Jesús Martí i el secretari autonòmic de la Conselleria d'Igualtat Alberto Ibáñez destaquen aquesta iniciativa per senyalar als més joves l’existència de la bretxa de gènere a Viquipèdia. I és que els més joves són la gran major part dels usuaris del portal.

La viquimarató EditaDona Jove celebrada el dissabte passat ha estat el projecte pilot d'una iniciativa més ambiciosa que es vol traslladar a altres municipis i col·lectius. Per exemple, s'està programant per a octubre una nova edició centrant els esforços en la creació de pàgines d’escriptores. La importància d'aquestes propostes resideix en què tracten d'incidir en el paper democratitzador de la Viquipèdia, per garantir la igualtat i justícia social. De fet, la discriminació cap a les dones no és l'únic que s'està intentant pal·liar. Tal com expliquen fonts d'Amical Wikimedia, també la redacció d'entrades de temes d'Àsia són difícils d'acceptar en la comunitat. Es considera que l'Orient llunyà no interessa al públic valencià, català i espanyol. Virginia Woolf digué que, durant la major part de la història, Anònim tenia nom de dona. No oblidem doncs que el reconeixement  de la vàlua de la meitat de la humanitat pot ser un primer pas cap a la igualtat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.