La música d'arrel valenciana semblava estar oblidada. O, si més no, en un segon pla. Les guitarres poperes, el baix efervescent del rock, els ritmes sincopats de l'ska, els versos afilats del hip-hop, les trencadores melodies urbanes i, especialment, l'electrònica s'havia apoderat de l'escena musical valenciana. Les sonoritats tradicionals semblaven reservades a un públic més restringit o, fins i tot, atrapat pel sentiment de la nostàlgia i l'estima a l'essència de la terra.
Aquest dibuix del panorama musical valencià, tanmateix, s'ha capgirat. A la tasca constant de Pep Gimeno 'Botifarra', erigit en un autèntic referent de l'escena nostrada i convertit en la veu nacional del País Valencià, s'ha sumat l'aparició explosiva de Noelia Llorens 'Titana', les components de Marala i La Maria, qui ha protagonitzat una mirífica ascensió als cels musicals del territori valencià. Tots, junt amb altres icones d'aquesta escena com ara Carles Dénia, han protagonitzat un sotrac que s'evidenciarà amb força als Premis Ovidi d'enguany. No debades, la present edició estarà marcada per la sana competició entre els artistes del gènere d'arrel i popular.
La gala de lliurament dels premis impulsat pel Col·lectiu Ovidi Montllor, una organització capdavantera en la lluita per la normalització de la música en la llengua pròpia del País Valencià, se celebrarà aquest diumenge al Gran Teatre de Xàtiva (Costera) a les 19 hores. L'acte estarà conduït per la comunicadora Amàlia Garrigós, una gran coneixedora del panorama sonor nostrat. De fet, ha format part del jurat junt amb Xavier Aliaga, Cèsar Amiguet, Vicent Xavier Contrí, Josep Vicent Frechina, Anna Roig Llabata i Quim Vilarnau. L'accés a la jornada musical serà gratuït per al públic fins a completar l'aforament. Entre els premiats a la seua trajectòria, està el cantant Raimon i l'exresponsable de Cultura de la Diputació de València, el valencianista Xavier Rius.
El sanedrí d'experts en la música en llengua pròpia del País Valencià ha valorat fins a 207 publicacions, entre les quals hi ha 89 treballs de llarga durada i 118 senzills digitals. Aquestes xifres, segons ha expressat l'organització dels Premis Ovidi, «són molt semblants a les dels darrers anys, i més si tenim en compte que en aquesta edició s'havia avançat tres setmanes llargues el tancament de candidatures».
Els guardons promoguts pel Col·lectiu Ovidi Montllor han servit per a constatar l'embranzida de la música d'arrel valencià, però també per a confirmar «la tendència detectada amb el canvi de dècada d'augment de la producció de senzills digitals». «Això ha tingut repercussions: des de sempre, el criteri del jurat és que els senzills no inclosos en un disc de llarga durada, en el moment de tancar els premis, no competeixen en les categories de millor disc, tot i que sí en altres com ara millor cançó, lletra o videoclip. Així, en les categories públic familiar i mestissatge sols s'han pogut seleccionar tres finalistes, i no quatre com en la resta, tot i que n'hi havia més temes publicats en senzills, però no inclosos en cap àlbum», han explicat.
El jurat dels premis, a més, ha destacat que en la present edició s'ha produït «la màxima participació històrica en la categoria d'artista revelació, ja que 30 treballs de llarga durada eren estrenes discogràfiques, cosa que indica una profunda renovació de l'escena». «S'observa també una ostensible disminució en la categoria mestissatge, cosa que reforça la idea d'una renovació del panorama, no només en l'àmbit quantitatiu sinó també pel que fa a preferències estilístiques, amb una clara decantació cap a les músiques urbanes i el pop», han agregat.
Aquests símptomes de boom a les categories d'autor i de pop s'han exhibit per haver estat «modalitats especialment complicades, amb molts treballs amb possibilitats de ser nominats». «N'han quedat fora treballs que fàcilment podrien haver guanyat un premi en anteriors edicions», han assenyalat. Arran d'aquest canvi de dinàmica, els membres del sanedrí d'experts han demanat «una renovació de les categories dels Premis Ovidi per a les pròximes edicions, atesos els canvis com més va més profunds i evidents en l'escena». Tot un símbol dels temps canviants i líquids del món contemporani que també afecten la nostra producció musical.
La 'batalla' per la música tradicional
En un moment de revitalització de les sonoritats d'arrel i de canvi als gèneres predilectes, així com en la fórmula per fer-los arribar al públic, les nominacions revelen la vitalitat persistent de la música expressada en la llengua del país. No debades, els finalistes en la cançó d'autor són Amic dels Cirerers per Amic dels cirerers (autoedició, 2023), Carles Dénia per Mussol (autoedició, 2023), Rafa Xambó per Últimes cançons (Stanbrook, 2023) i Verdcel per Petricor (Satélite K, 2023).
Canta Canalla, amb Estima el valencià II (ACPV, 2023) i Pim pam pum (autoedició, 2023), acumula el doble de paperetes per erigir-se en guanyador del premi a millor disc de públic familiar. El seu competidor serà Marcel el Marcià amb Música infantil tradicional en valencià (autoedició, 2023). Tanmateix, la batalla més aferrissada està concentrada a la categoria de millor àlbum de folk. Els contrincants seran Carraixet per 50 anys (Colinas Music, 2022), La Maria amb L'Assumpció (Propaganda pel Fet!, 2023), Pep Gimeno 'Botifarra' amb Ja ve l'aire (El Mico Entertainment, 2022) i Ronda Llemosina amb Alqueria de la mar (autoedició, 2023).
Les noves generacions seran, en canvi, les protagonistes a la modalitat de hip-hop i electrònica. Hi competiran Centvi DG amb M'agradaria (autoedició, 2023), D'Altre Poble amb Trencadís (Petaca Records, 2022), Palmer amb Delericte (Bureo Músiques, 2023) i Sa Pena amb Principis (autoedició, 2023). La pugna com a monarques del mestissatge valencià serà protagonitzada per Maluks amb Cor i foc (Propaganda pel Fet!, 2023), Niuss amb Macedònia (Atomic Records, 2023) i Oceäns amb Una nit d'estiu (Atomic Records, 2023).
La categoria de pop també albira una decisió complicada per al jurat, amb els nominats Carles Chiner per El bon satvatge (27 Ladridos, 2023), Colomet per 22 (Atomic Records, 2023), Esther per Les cartes que mai vaig cremar (Primavera d'Hivern, 2022) i Ona Nua per Superpop (Onanua Produccions, 2023). El gènere germà i més estrident del rock comptarà amb Batoi per Gatzara (autoedició, 2023), Josu Miró per La llum (La Fera CC, 2023), Lespurna per Mal en calma (autoedició, 2023) o Mossén Bramit Morera i els Morts per CadàversExquisits (Family Spree Recordings, 2023) com a finalistes.
Al marge de la pugna pels gèneres, hi haurà una altra carregada d'incertesa per assolir el guardó de millor artista revelació i millor cançó. En la primera modalitat, seran de la partida Centvi DG per M'agradaria (autoedició, 2023), La Maria per L'Assumpció (Propaganda pel Fet!, 2023), Ones per Metànoia (Atomic Records, 2023) i Verger per Solatge (autoedició, 2023). En el cas de la millor cançó, competiran Pep Gimeno Botifarra amb "La dansà de Teranyina", La Maria amb "Mon vetlatori", Sandra Monfort amb "Moreneta" i Carles Chiner amb "Pedra de riu".
La categoria de millor lletra, però, serà una disputa entre Carles Dénia amb "Ara o mai", Josú Miró amb "El per què de les coses", Pep Gimeno Botifarra amb "La dansà de Teranyina" i Verdcel amb "On naix la llum blanca". Les nominacions en la modalitat de millor producció i arranjaments reforça el domini de la música d'arrel. De fet, han estat finalistes Pep Gimeno Botifarra i La Maria pels seus nous treballs, així com Carles Chiner per El bon satvatge (27 Ladridos, 2023) i Ona Nua amb Superpop (Onanua Produccions, 2023)
La batalla pel millor disseny es jugarà entre Albert Doménech per L'Actor Secundari i l'eco dels passos en fals (La Fera CC, 2023), Laura Sanantonio Crespo per Josu Miró, La llum (La Fera CC, 2023), Lola Bou per Lola Bou i Manel Brancal, Fràgil (autoedició, 2023) i Sud+Sud per Esther, Les cartes que mai vaig cremar (Primavera d'Hivern, 2022). En el cas de la pugna per coronar-se com amb el guardó de millor videoclip, els escollits per a la fase final són "Dones de l'Univers" de La Pepa, "Manyacaes" de Maigmó: "Mitja lluna i l'estel (a contracor)" de VerdCel i "U" de Marco Pompero. Tota una demostració de la pluralitat de l'escena valenciana i el bon moment dels seus artistes del gènere d'arrel.