L'estiu és sinònim de festa. La calor, si està exempta de les temperatures tòrrides de les darreres setmanes, incita amb més força a les trobades socials, a reunir-se i gaudir de la companyia amb humor, alegria, somriures i, per què no dir-ho, amb les dosis necessàries de moure el cos. Ballar a la piscina amb els amics, ballar a les festes del poble, ballar al darrer festival, ballar a la discoteca a l'aire lliure per rematar les vacances... L'època estival està innegablement lligada a l'acte de menejar els braços, les cames, els peus, el cap i, per descomptat, els malucs.
Amb aquesta intenció, jugant amb les ganes d'alliberar-se rítmicament que ens aporta la calor moderada i l'estiu, Cactus va publicar setmanes enrere la cançó «La batxateta», d'inequívoques sonoritats caribenyes i llatines. La banda procedent majoritàriament de la comarca del Comtat i de l'Alcoià va fer un salt amb el disc Mode avió (Delírics, 2022), on van haver-hi d'afrontar la mort d'un dels seus components i la marxa per fer carrera en solitari de Samantha Gilabert.
Aquell àlbum confeccionat a la valenciana, amb una evolució cap a temes de menys càrrega hip-hop i a la recerca de cançons més melòdiques, va obrir una nova etapa a la banda. El disc, marcat per la seua màxima de transgredir els límits autoimposats amb l'assessorament del mag Mark Dasousa, advocava per la mescla explosiva a la pista i a les sales de concert de la rumba i el reggaeton. Tanmateix, el ventall de sonoritats i de gèneres era encara més ampli, com evidenciava les seues col·laboracions amb Pep Gimeno Botifarra a «Cendres», amb The Tyets a «Independent» i amb Dupla al tema «A prova de bales».
Cactus ha mantingut la seua línia ascendent al panorama musical valencià amb la publicació d'altres cançons allunyades del seu treball Mode avió. El grup ha llençat propostes com ara «Falla!», on les lletres romàntiques de melodia pop s'intercalen amb moments d'autèntica bogeria techno, de festa iracunda de sons sintètics. Un crescendo marca el protagonisme d'aquestes pulsions electròniques, anunciant un clímax musical nascut de la biografia bakalera del seu DJ, Santy Mataix. «Mone!, adscrita a la línia del rumbatón, és un altre dels temes plantejats en els darrers mesos per aquesta banda nascuda a les faldes de la Serra Mariola.
En aquesta cançó, precisament, col·laboren amb una veu que també demana pas dintre del panorama musical nostrat. Colomet, qui va adquirir certa viralitat amb el seu tema d'inspiració reggaeton «Massa Benimaclet», ha superat etapes a l'escena valenciana amb la publicació de diversos singles, com ara «Per tu», «Com la Dua Lipa» o «DxVida». Nascuda a Bèlgida, a una xicoteta població de la Vall d'Albaida, el seu projecte musical transita entre el gènere que regna als devots del perreo i un trap sentimental, de lletres carregades de vida, llàgrimes fugaces i somriures inestables.
Aquestes propostes musicals han estat la base del seu primer disc, el qual té com a títol 22 (Atòmic Records, 2023). Paloma Aparisi, autobatejada com a Colomet, busca un pilar pop en el seu treball, un fonament estilístic que actua com àncora per apropar-se a la música d'arrel urbana i, per descomptat, al monarca de les emissores de ràdio i de les sales amb més renom d'arreu: el reggaeton. Amb una proposta molt personal, construïda des dels batecs musicals del seu cor melòdic, el treball oscil·la entre l'electrònica de temptació discotequera present a «Tota la nit» i cançons més íntimes, de compassos més assossegats com ara a «T'estime».
A quasi una cinquantena de kilòmetres cap al nord de Bèlgida, Aina Koda compta amb unes credencials emergents amb el seu rap combatiu i adobat amb tocs d'humor. La banda, integrada per Aina Nogueroles com a veu i Adam González com a productor i DJ, destil·la lluita i compromís en el seu disc inaugural Percal (Guspira Records, 2023). Natural de Polinyà de Xúquer, una població menuda de la Ribera Baixa de tradició esquerrana, va irrompre al circuit, justament, amb una cançó de reivindicació del seu poble, així com de la llengua pròpia del País Valencià.
Percal és un crit de protesta amb referències granotes, contra el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, de combat envers l'ampliació del Port de Valencià, de defensa de la realitat nacional del País Valencià o enfront de l'addicció de la joventut, i no només, al mòbil. Amb una base clàssica de rap, alimentada per sonoritats d'inspiració aràbigues com a «Històries valencianes», el disc traspua la versió més underground del gènere àcid i afilat per excel·lència.
De connotacions més festives, d'aspiracions més ballables i despreocupades, i amb l'experiència d'haver-se estrenat al panorama musical nostrat fa dos anys, Maluks ha demostrat amb Cor i foc (Propaganda pel Fet, 2023) una maduresa notable de la seua proposta musical. El seu plantejament de melodies urbanes, dancehall i ritmes caribenys evoluciona des d'una voluntat explícita d'abraçar el reggaeton com a eix de la seua idiosincràsia sonora a optar per atorgar un protagonisme més destacat a les diferents variants del reggae, en un gir de maceració pertinent dels seus temes.
Maluks exhibeix la seua devoció pels ritmes jamaicans a «Un cor», un tema teixit junt amb Rudymentari. Aquest projecte musical, construït entre Menorca i Barcelona, beu de la cultura sonora amb Kingston com a capital, particularment d'estils com ara el roots o el rocksteady. Aquesta essència, de fet, està present al seu darrer disc, anomenat Rissaga (Guspira Records, 2023). Les lletres viren des de la frustració per intentar canviar la societat fins a les crítiques dures contra la turistificació, la necessitat de reparar a les víctimes del franquisme o la reivindicació de les seues arrels menorquines.
Amb unes coordinades establertes també per un GPS jamaicà, Boom Boom Fighters & Cookah P és una proposta fresca de reggae, ska i dancehall disposada a enderrocar murs. El trio, nascut entre Mataró (Maresme) i Girona, ha publicat Confit (Propaganda pel Fet!, 2023), on aporten a les sonoritats originàries de Kingston un vernís quinqui i profundament desimbolt. Inspirats per artistes com ara Vybz Kartel, Buju Banton, Israel Vibration o Romain Virgo, destil·len felicitat i festa amb les seues melodies. Tot un conjunt de veus que demanen pas amb molta força.