Família

Col·legi de Psicòlegs: vuit anys sense sancionar una diagnosi que provocà una retirada de tutela

Dues sentències judicials obliguen la institució a executar una resolució motivada contra dues de les seves col·legiades. En exercici del seu càrrec, les especialistes van emetre un diagnòstic no codificat que va acabar en retirada de tutela.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Més de set anys, dues resolucions judicials i diversos tocs d’atenció del Síndic de Greuges per obtenir una resposta. Aquest és el temps que ha tardat el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) a confirmar que no donarà compliment a dues sentències que l’obliguen a tirar endavant un expedient sancionador contra les col·legiades Marta Galligó i Marta Roca.

Va quedar provat en seu judicial que l’abril de 2010 es va acordar una proposta de resolució al COPC sobre les dues psicòlogues. Però amb les eleccions a l’organisme es va acabar perdent pel camí fins el punt que la nova direcció va arribar a negar-ne l’existència. La seva reaparició el 2014 va permetre reimpulsar el cas. La resolució de 2015 del magistrat del segon contenciós és clara: “existeixen buits en la seqüència temporal de les actes” del Col·legi. I és l’acta on s’hi preparava un expedient disciplinari la que falta, casualment.

L’escrit del COPC, amb data de juliol de 2017, al·lega que la Junta de Govern de l’organització, sota el mandat de la qual s’haurien donat aquestes omissions, “analitza i fonamenta en base a quins criteris i mètodes d’avaluació” es va emetre una diagnosi que acabaria en desemparament. Aquesta és la forma tècnica amb què assenyalar que una família no està complint amb els seus deures de protecció establerts per la llei pel que fa a la protecció de menors.

En la resposta del Col·legi també es fa esment als informes d’especialistes aportats per Francisco Cárdenas, l’afectat, amb què qüestionar la diagnosi. Un es desestima per la suposada relació d’amistat existent entre el demandant i l’autoritat que el signa. I el segon, asseguren, perquè el que l’emet només s’hauria recolzat en la documentació aportada per Cárdenas, que acabaria obtenint una sentència favorable.

Francisco Cárdenas és president de l’Associació per a la Defensa del Menor (APRODEME), i la resolució de les psicòlogues li va fer perdre la custòdia de la nena que tenia sota el seu càrrec en preadopció.

“Hiperestabilitat”

Les psicòlogues Galligó i Roca, que aleshores treballaven amb la Fundació Parlament i a l’Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), van entendre que la criatura patia una patologia de dubtosa base científica, de nom “hiperestabilitat”. Cal dir, però, que una cerca al Manual de Diagnosi Estadístic dels Transtorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria (DSM en anglès) resulta infructuosa. I el mateix passa amb altres codis.

A través d’un vídeo de la declaració testifical d’una de les tècniques que van assistir la menor a càrrec de Francisco Cárdenas al qual EL TEMPS ha tingut accés, es pot afirmar que la hiperestabilitat, tal com l’entenen aquestes professionals, acaba fent que un menor no assumeixi jerarquia familiar “i se’n vagi amb qualsevol”. Però un dels informes que la contestació del COPC rebutja deixa clar que és només una de les possibles interpretacions: “quan una menor és capaç d’adaptar-se molt adequadament a un nou context no habitual pot suggerir un element positiu de l’educació dels progenitors acollidor i no, necessàriament, el contrari”.

El cert és que, mentre la menuda va estar a càrrec de Cárdenas entre 2006 i 2009, s’acumularen els informes favorables a la seva persona, inclosos els emesos per la Fundació Parlament, a càrrec de l’avaluació. Un informe d’aquesta fundació -ja desapareguda- d’octubre de 2006 refereix “resultats plenament satisfactoris”. El maig de 2007 aquesta constatació es reafirmaria: “No hem pogut destacar en aquesta visita cap signe que ens faci dubtar de l’adequada atenció que rep la menuda”. Els serveis psicològics del centre on la petita hi cursava els estudis apuntaven en una direcció semblant, presentant-la com una nena feliç i amb desenvolupament adequat.

Però el 12 de març de 2009, després dels sobtats informes desfavorables esmentats, la Direcció General de l’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) retirava la tutela de la nena a Francisco Cárdenas per donar-li-la a una altra família. Als contrainformes aportats es posava èmfasi en com desvincular-la bruscament del seu entorn “no estaria justificat” i li podria provocar problemes de desenvolupament posteriors.

Vuit anys

No ha estat una travessada fàcil. Esgotada la via judicial, en considerar-se el magistrat no competent per sancionar les psicòlogues, entre desembre de 2015 i l’agost de 2017 Francisco Cárdenas mantingué una intensa correspondència amb el Síndic de Greuges. Aquest mitjà també va provar de contactar el COPC per conèixer en quin estat es trobava el requeriment sense obtenir-ne resposta.

Les vies esmentades van anar acompanyades de diversos requeriments de Cárdenas a la mateixa Junta de Govern del Col·legi. L’odissea per fer efectiva la resolució motivada es va iniciar el 2010, i han hagut de passar vuit anys per obtenir una resposta on, bàsicament, es dóna la raó a Marta Galligó i Marta Roca malgrat tota l’evidència aportada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.