El govern de Castella-la Manxa va anunciar la setmana passada una moratòria per als nous projectes d'instal·lació de macrogranges en el seu territori. Es tracta, segons va anunciar el president Emiliano García-Page, d'una moratòria per "un temps indefinit" amb l'objectiu de "comptabilitzar el sector ramader en la regió amb la sostenibilitat ambiental". La decisió dona satisfacció a la plataforma ciutadana Stop Macrogranjas Castilla-la Mancha que fa temps que batalla contra la proliferació d'aquestes instal·lacions, en especial a la província de Conca i Albacete.
La decisió del govern castellano-manxec és una clatellada a la indústria porcina, que en els últims anys ha experimentat un creixement exponencial, atiat sobretot per la demanda xinesa. Els números són incontestables: en el conjunt de l'Estat la indústria del porcí suposa el 39% del total de la producció ramadera i el 14% de la producció agropecuària total. Cap altra sector no té aquest pes. L'any passat es van sacrificar 56 milions de porcs. Mentre que els últims cinc anys la producció europea ha augmentat un 2,6%, la de l'Estat ha crescut un 20%, amb un ritme d'instal·lació d'explotacions industrials de porcí de quasi 20.000 porcs per setmana en el període que va des de 2013 a 2019.
Aquesta és la cara A. La cara B són els problemes mediambientals que està generant en els territoris de màxima concentració porcina a causa dels nitrats que generen els purins, és a dir, les defecacions dels animals. Segons Greenpeace, les macrogranges són les responsables que la contaminació per nitrats s'haja incrementat un 51% en els darrers quatre anys. Són, a més, responsables del 14% de les emissions d'efecte hivernacle, segons l'organització ecologista.
També al País Valencià la preocupació per aquesta qüestió s'ha incrementat en els darrers mesos. "Ens preocupa molt que el model, tan present a l'Aragó i Catalunya, es replique en el territori valencià. Som el territori natural de l'expansió de la ramaderia industrial dels territoris veïns", avisa Andrés Muñoz, responsable de sobirania alimentària d'Amics de la Terra. Aquesta organització acaba de fer públic l'informe 'El sector ramader al País Valencià. Una oportunitat per a impulsar la producció extensiva i agroecològica', on fa una crida als poder públics per evitar la instal·lació de macrogranges.
En l'actualitat al País Valencià hi ha 974 explotacions de porcí i 1,2 milions de caps, dels quals un poc més de la meitat estan a les comarques de Castelló. Mentre que al conjunt de l'Estat l'augment del cens porcí va ser del 22% en el període 2013-2019, al País Valencià en aquest mateix període va ser del 9%.
L'Aragó, que és el territori amb una cabanya més nombrosa, tenia a finals de novembre de 2020 8,7 milions de caps de porcí. Al darrere hi havia Catalunya, amb 8 milions de caps. El País Valencià, amb 1,2 milions, doncs, està lluny de les xifres d'aragonesos i catalans, però això no lleva perquè el model intensiu s'haja fet com més va més fort.
Perquè el País Valencià, com la resta de territoris, ha transitat en poc més de mig segle, des d'una ramaderia extensiva cap a un model de ramaderia intensiva cada volta més industrialitzada destinada a satisfer les necessitats de la societat de consum. La cria de porc és, de fet, l'exemple més notori a aquest respecte.
En tot plegat ha tingut una importància cabdal l'anomenada integració vertical, que es va engegar a la dècada dels 60. A hores d'ara quasi el 80% de les explotacions industrials a l'Estat funcionen segons aquest model. Del que es tracta és que una empresa, denominada integradora s'encarrega de proporcionar els animals, el pinso i l'assistència sanitària al ramader, qui s'ha d'encarregar d'aportar la granja, fer-se càrrec de les despeses de manteniment i de complir els terminis d'entrega. El propietari de la granja, doncs, esdevé una mena de jornaler, una peça més en la cadena de producció. I difícilment algú pot tirar endavant un projecte porcí sense passar per aquest sedàs.
"A conseqüència d'aquesta integració vertical i els baixos costos de producció, la indústria porcina espanyola està concentrant-se de forma progressiva en poques mans, amb cada vegada menys explotacions i amb un paper cada vegada més marginal per als ramaders i ramaderes", lamenten des d'Amics de la Terra. Companyies com Grupo Jorge i Costa Food, a l'Aragó; Valls Companys i Costa Foods, a Catalunya; El Pozo, a Múrcia; o Incarlopsa, a Castella-la Manxa, mouen en l'actualitat els fils.
Al País Valencià, en l'actualitat, existeix una única granja porcina extensiva. De les 927 explotacions intensives existents, 52 tenen capacitat per a més de 4.000 porcs, 420 alberguen entre 1.000 i 4.000 i la resta se situen per sota d'aquesta xifra.
Amb l'objectiu de no replicar el model de l'Aragó i Catalunya Amics de la Terra reclama a l'administració valenciana un pla de transició justa per al sector, amb l'objectiu d'ajudar a ramaders i ramaderes en la transformació cap a models de ramaderia extensius. "Ha de quedar ben clar que la responsabilitat no és del ramader, sinó d'un sistema agroalimentari que té un funcionament que beneficia els grans conglomerats", recalca Muñoz, qui posa com a exemple de bones pràctiques Holanda.
Als Països Baixos, amb més de 100 milions de caps de bestiar, pollastres i porcs, el govern va decidir fa dos anys que volia contrarestar els efectes perniciosos que estaven generant les macrogranges. Així doncs, va llançar a finals de 2019 unes ajudes als propietaris d'explotacions industrials per abandonar el sectors i fons per tal que els ramaders incorporaren mètodes de treball més sostenibles. En aquesta mateixa línia, Amics de la Terra també exigeix un full de ruta que permeta l'eliminació gradual de totes les explotacions ramaderes industrials al País Valencià per al 2030.
En tot cas, aquest canvi requereix la complicitat dels consumidors. Perquè la raó de ser dels models agroindustrials és la producció d'aliments en grans quantitats i a preus assequibles. Perquè un animal criat en millors condicions, on es respecten els seus ritmes de creixement i amb una alimentació més bona, significa uns costos de producció més alts i, per tant, una carn més cara. Aquesta és la "clau de volta", en opinió de Fernando Robres, un ramader de boví, membre d'Amics de la Terra. "Cal conscienciar els consumidors de per què és bo apostar per un determinat tipus de productes", explica Robres.
"Nosaltres, com a consumidors, estem disposats a pagar més per menjar de forma més saludable? Aquesta és la qüestió", planteja, en la mateixa línia, Joanma Mesado, secretari tècnic de la Unió de Llauradors i Ramaders. Aquesta organització considera que el plantejament d'organitzacions com Amics de la Terra són benintencionats, però magnifiquen una problemàtica que, al País Valencià, d'acord amb les xifres, no tenen la magnitud que sí tenen en altres territoris.
A Espanya, recorda aquesta organització, la normativa limita a 7.200 el nombre de caps de porcí per granja i al País Valencià "la majoria tenen entre 2.000 i 2.500 caps". "En moltes zones d'interior del País Valencià hem passat d'una agricultura de secà de subsistència i una ramaderia extensiva d'autoconsum a una ramaderia extensiva i una agricultura d'autoconsum. La ramaderia, també la porcina, genera ocupació, contribueix a fixar població en el territori i combat el despoblament", assegura Mesado, qui, no obstant això, advoca per les dimensions modestes de les granges.
No s'ha de perdre de vista que darrere aquest dilema s'amaga també la disputa que darrerament protagonitzen els sectors ecologistes i el sector primari i que s'ha radicalitzat amb l'aparició de grups animalistes que critiquen -i a voltes ataquen de forma virulenta- els productors primaris. En aquest sentit, des de la Unió de Llauradors no s'estan d'assenyalar que, a hores d'ara, "els ramaders de la Unió Europea han de complir amb les normatives sanitàries i de benestar animal més exigents del món", circumstància que -unida a la burocràcia que això comporta- ha dut moltes explotacions a quedar-se sense relleu generacional, molt especialment aquelles que treballen en extensiu.
De fet, un estudi coordinat per Salvador Calvet, professor de la Universitat Politècnica de València i membre de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'aquest centre, indica que a hores d'ara el País Valencià no té un problema d'excés de nitrats en l'aigua degut als purins. Els fertilitzants sintètics són, segons el diagnòstic de Calvet, el principal responsable de la contaminació per nitrats al País Valencià. "Poden haver-hi males praxis puntuals, però els ramaders porcins saben perfectament com s'han de gestionar correctament els purins, tot seguint la normativa que regueix aquesta activitat", asseguren des del sindicat agrari.
"Nosaltres, com a Unió de Llauradors, també volem una ramaderia més sostenible. Però no podem tolerar que es demonitzen activitats que es realitzen seguint escrupolosament la normativa espanyola i europea", explica Mesado.