Ministeri del Botànic

La tardor política que refreda el Govern del Botànic

La sàvia del Govern valencià, sustentat en l'anomenat Acord del Botànic que conformen PSPV-PSOE, Compromís i Podem, ha agafat un color massa ennegrit durant aquesta tardor agitada políticament. Després d'un estiu marcat pels frecs a diverses conselleries entre socialistes i valencianistes, l'oposició més combativa del Podem d'Antonio Estañ i les rèpliques del sotrac català han provocat que les fulles perennes del Govern del Botànic deixen el verd intens i es taquen de puntets marrons. Un augment de la tensió i de les diferències entre els diversos socis del pacte que pot comportar un hivern fred, amb un ull situat en l'horitzó electoral del 2019.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i líder del PSPV-PSOE, Mónica Oltra, vicepresidenta del Consell i referent de Compromís, i Antonio Montiel, en aquell moment secretari general de Podem, havien trobat l'adob idoni per fer créixer el Govern del Botànic. Amb Podem exercint el paper de suport parlamentari crític, els tres jardiners -Puig, Oltra i Montiel- s'encarregaven a través dels seus respectius partits de mantenir la sàvia del Botànic neta amb ampliacions del pacte, negociacions a les Corts Valencianes i concessions a les exigències de la formació morada. L'empelt amb la revisió de l'acord fou l'exemple paradigmàtic.

A l'executiu valencià, el mestissatge s'havia convertit en el fertilitzant per evitar fractures entre la UTE electoral i els del puny i la rosa, tot i que sempre hi havia alguna fulla que caducava, i que va solucionar-se amb el trasplant de la remodelació del segon escaló del Consell quan feia un mes i escaig que el Botànic celebrava el seu primer aniversari. El bipartit va convertir-se, fins i tot, en l'executiu més estable de la democràcia valenciana pel que fa als consellers, tot i que diversos estira-i-arronses a Justícia, Sanitat o Economia van provocar pics de tensió excessivament elevats.

Ni l'abstenció del PSOE en favor de Mariano Rajoy, que va ser beneïda per la direcció del socialisme valencià, va assecar el Botànic. Tot i la pujada del to de Podem en les seues reivindicacions i els retrets de Compromís, totes tres formacions van fer saó per assegurar la vitalitat de l'acord.

El president de la Generalitat Valenciaa, Ximo Puig, i la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, a les Corts Valencianes. 

Ara bé, una vegada s'ha superat l'equador de la legislatura que l'escalada de tensió entre els tres socis del pacte ha augmentat i les divisions s'han fet més visibles, quan fa uns mesos només s'apreciaven en qüestions puntuals. La calor de l'estiu va apujar la temperatura entre Compromís i PSPV-PSOE al Consell. Amb alguns retrets entre ambdues formacions al Seminari d'Ademús (Racó d'Ademús), la Conselleria d'Economia va convertir-se en un punt de conflicte. La composició dels consells de Parc Sagunt, les competències de cada alt càrrec fixades en el Reglament Orgànic Funcional o la polèmica posada en marxa de l'Agència d'Innovació van ser els punts de fricció que, a poc a poc, s'han resolt o, si més no, moderat.

El fitxatge de l'exdirigent socialista José Manuel Orengo per presidència i la incorporació a l'executiva del PSPV-PSOE de l'exdirectora general de Qualitat Ambiental, Maria Diago, contrària al sistema de reciclatge d'envasos SDDR, va molestar Compromís. I va provocar que les ferides no cicatritzaren del tot. Les diferències entre els ritmes per desmantellar les diputacions van ser un altre capítol d'un estiu agitat.

L'adveniment de la tardor, tanmateix, no ha rebaixat les diferències. Encara més, les ha ampliat a les tres forces que integren l'Acord del Botànic. El canvi de jardiner a Podem -Montiel va ser rellevat per Antonio Estañ, que defensava un suport més exigent al Govern valencià- ha esquerdat la unitat que s'havia escenificat en les qüestions de fons. La proposició de resolució en favor d'introduir una taxa turística al País Valencià presentada pels morats al passat Debat de Política General en va ser la mostra. Compromís i Podem votaven a favor, mentre que el PSPV-PSOE s'abstenia. I tot, quan des de la secretaria autonòmica d'Hisenda, encapçalada per Clara Ferrando (Compromís), s'aposta per aplicar aquest tribut i des de la secretaria autonòmica de Turisme, que dirigeix el socialista Francesc Colomer, s'han manifestat en contra per les possibles repercussions negatives en el sector. La pressió s'ha incrementat quan la formació dels cercles ha situat aquest gravamen com a condició per aprovar els pressupostos. Una situació de la qual s'està aprofitant el PP, tant al parlament valencià com en els ajuntaments.

Un sotrac amb rèpliques valencianes

El terratrèmol del referèndum català també ha provocat tremolors al Botànic. Si les paraules d'Oltra sobre l'1 d'octubre van generar enrenou intern a la coalició valencianista, les diferents opinions sobre la repressió policial durant els preparatius de la mateixa votació d'autodeterminació van evidenciar que la contrarietat de parers de Compromís i Podem amb el PSPV-PSOE. No debades, els morats van presentar una Proposició No de Llei (PNL) per debatre la situació a Catalunya, condemnar les actuacions judicials i els registres policials i mostrar el seu suport a la ciutadania catalana perquè «s'expressara de la forma que considere durant l'1 d'octubre». La formació del puny i la rosa va alinear-se amb Ciutadans i PP vetant, fins i tot, la seua tramitació. Els socialistes van argumentar que rebutjaven que es presentara com una PNL urgent.

Les càrregues policials van reproduir aquesta divisió. I més quan el líder del socialisme espanyol, Pedro Sánchez, no va demanar la dimissió de Mariano Rajoy ni va retirar-li el seu suport en la qüestió catalana. «Es van abstenir en la investidura de @marianorajoy i ara s'abstenen de buscar una solució. Lligat i ben lligat...», va piular Oltra. Ferran Puchades, secretari autonòmic de Justícia de la coalició Compromís, va qualificar «d'indecents» els socialistes.

Estañ, però, va anar més enllà. «I sota les porrades i la pèrdua de Catalunya s'escolta, de forma ensordidora, el silenci del PSOE», va escriure a Twitter el secretari general de Podem al País Valencià. «A partir de demà, hem de treballar per un nou marc de convivència més democràtic i més just. Espere que Puig es pose del costat de la democràcia per buscar una eixida», va advertir. Manuel Mata, síndic dels socialistes al parlament valencià, va expressar que «algunes afirmacions enterbolien» les relacions del Botànic. Finalment, els contactes entre valencianistes i socialistes van rebaixar la tensió.

Ara bé, el canvi de seu del Banc Sabadell, que ha decidit instal·lar-se a Alacant, també ha evidenciat aquestes divisions. Encara que, en aquest cas, ha estat entre Podem i Compromís. Tot i que el diputat a les Corts Valencianes, Josep Nadal, va posicionar-se en contra de l'entitat financera, des del compte oficial de Compromís Alacant va felicitar-se per l'arribada d'una empresa d'aquesta magnitud. Oltra i el síndic parlamentari de Compromís, Fran Ferri, també van manifestar-se a les xarxes socials en aquest sentit.

«Mare meua el tema del Sabadell. M'arriben imatges dels preparatius del Consell per a la seua benvinguda», piulava Estañ, amb imatges de la pel·lícula de Benvingut, míster Marshall, del cineasta Luis García Berlanga. «Eren previsibles voltors desitjosos de les despulles d'un hipotètic desmantellament de Catalunya. No sabíem que serien del #valencianisme», criticava el síndic adjunt dels morats a Twitter, César Jiménez. Era la darrera demostració de com la tardor política, influenciada per la tempesta catalana, ha provocat que la complicitat del Botànic s'haja refredat. La imputació de l'alcalde d'Alacant, el socialista Gabriel Echávarri, i la petició de dimissió de Compromís, socis de govern al consistori, pot convertir-se en el pròxim episodi. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.