Fer saó per salvar el Govern del Botànic

Com si fos el món al revés, a la sessió de control el PP ha donat les gràcies al PSPV per l'abstenció en favor de Mariano Rajoy i Compromís i, especialment, Podem han retret a Ximo Puig el seu posicionament de facilitar la reedició d'un govern del PP a l'Estat espanyol. Amb tot, i malgrat les crítiques contundents de Podem, no s'albira cap amenaça per a l'Acord del Botànic. L'augment de les partides socials al pròxim pressupost, el fantasma d'un retorn dels populars i l'ampliació del pacte d'esquerres impedeixen qualsevol temptativa de ruptura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va tornar de Madrid del Comitè Federal, va sincerar-se. «Que bé s'està a València», va proclamar a la presentació del llibre El despertar valencià, de Víctor Maceda. Aleshores, només s'havia derrocat a Pedro Sánchez després d'un cop de mà que va beatificar a ulls dels militants socialistes de base l'ex-secretari general. El terratrèmol de l'abstenció encara estava per arribar. Tot i que les seues rèpliques no han afectat les arrels de l'Acord del Botànic. Aquest, de fet, s'ha ampliat, ha germinat quan corria el risc de quedar-se pansit. El temor a un retorn del PP ha provocat que Podem optara per una estratègia d'escanyar, però no rostir la primavera del canvi al País Valencià.

Tot i que la continuïtat de l'acord sembla, de moment, «a prova de bombes», en paraules de la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, el PSPV-PSOE ha estat aquest dijous presoner dels seus actes. Amb Ciutadans com a convidat de cartó pedra, els socialistes han vist com el PP ha rebaixat lleugerament el to de les seues crítiques, i com Compromís i, especialment, Podem han criticat una postura que cou i molt a les dues formacions d'esquerra. «Això era precís?», ha preguntat, a manera de confessió el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri.

Isabel Bonig, líder del PPCV, ha rebaixat els seus retrets al Govern valencià, tot i les habituals referències al «Govern del titànic». Sense utilitzar l'abstenció com a argument per a desmuntar el discurs dels socialistes tal com va fer aquest dimecres el diputat Rubén Ibañez, Bonig ha fet un gest d'agraïment, però que, al remat, era un cop a Ximo Puig. «Abstenció, gràcies», deia un paper que ha ensenyat Bonig fins a quatre vegades durant la sessió de control. «Gràcies per la seua coherència Ximo Puig, per contribuir a facilitar el govern de Mariano Rajoy», ha afegit, poc després, la diputada popular, María José Català.

Al to burlesc de la dreta, ha continuat l'esquerra més seriosa, crítica amb l'abstenció de Puig. Com si es llevara d'un pes important de damunt, Ferri ha criticat «des de la lleialtat i l'estima» al president de la Generalitat Valenciana. «No estic d'acord amb el seu vot al Comitè Federal. Els valencians som víctimes d'un govern insensible. Ha estat un episodi molt trist», ha denunciat Ferri, rebent els aplaudiments de la seua bancada i la de Podem, mentre els socialistes s'ho miraven amb resignació. «Li agraïsc, de veritat, aquestes afirmacions des del respecte i la sinceritat», ha expressat Puig. «Estiga qui estiga a Madrid serem igual de reivindicatius», ha clamat.

Montiel ha estat directe i incisiu, i a la primera de canvi ha preguntat per l'abstenció del PSOE. «No sóc optimista, però s'obri una finestra d'oportunitat si governa en minoria Rajoy. En compromet a dur les reivindicacions de l'Acord del Botànic a Madrid», ha assegurat Puig, mentre Montiel ha seguit clavant el dit a la nafra: «Rajoy no és només un perill. És una amenaça per a la Comunitat». «La principal conseqüència del seu vostre canvi de parer posa el pacte en perill per manca de finançament. La seua actitud demostra una manca també de credibilitat. Han protagonitzat una rendició incondicional. Les seues paraules de 'no' al PP se les ha emportat el vent», ha censurat, rebent els aplaudiments del grup parlamentari Podem i del diputat de Compromís, Josep Nadal.

«Desbloquejar no és renunciar. Mai serem preses del sucursalisme de Madrid», ha contestat Puig. Els socialistes, però, han suportat encara més envestides dels morats. «Què van a fer quan Madrid amb les seues mesures pose en perill les polítiques fixades a l'Acord del Botànic?», ha preguntat la síndica adjunta, Fabiola Meco. El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, i no Oltra, fet significatiu, ha respost: «Sempre ens ha donat igual qui governe, si Pedro Sánchez o perico de los palotes, o siga, Rajoy. Nosaltres serem igual de reivindicatius, duent el problema valencià a Madrid. I si no ens fan cas, serà Espanya qui tinga un problema amb nosaltres.

Augment als capítols socials

Amb l'ampliació de l'Acord del Botànic pressionant al Consell, i amb Podem fent bandera d'aquestes 200 mesures pactades, Puig ha anunciat l'augment del 7% a la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Oltra i una pujada del 9% al departament d'Economia, que encapçala el nacionalista Rafael Climent. El capítol dels serveis socials s'incrementa un 101%, un 32% a igualtat en la diversitat i un 17% a igualtat de gènere. Pel que fa a Educació, l'augment és del 80% en infraestructures educatives i del 6% en beques universitàries. Amb prop de sis milions d'euros per a posar en marxa la llei de funció social de l'Habitatge, l'altra conselleria que també veu apujar el pressupost considerablement és Sanitat, amb un 43% per ajudes al copagament.

Puig, per contra, ha destacat que s'han acabat les targetes de crèdit, que s'ha reduït a la meitat les dietes dels alts càrrecs i que el pressupost de la Ciutat de la Llum passa de 7 milions a tres. «Com diu una cançó d'un bon company d'aquesta cambra, junts farem saó», ha dit parafrasejant una de les lletres més populars del grup la Gossa Sorda, del qual és cantat Nadal.

Un adéu sense data

Més enllà de l'enfrontament dialèctic entre els socis del Botànic i del canvi d'estratègia de Podem respecte del Govern valencià, l'altra conseqüència de la crisi dels socialistes ha estat la dimissió (encara per efectuar-se) del síndic del grup parlamentari socialista, Manuel Mata. «Ximo Puig té al seu despatx la carta de dimissió des del 28 de setembre -setmana que va realitzar-se el cop de mà a Sánchez-. En ella, presente la meua renúncia com a diputat. Mentre no la firme, continuaré fent la meua tasca. Quan ell decidisca firmar-la, marxaré a casa sense cap retret a Puig. La nostra amistat i confiança és total», ha explicat Mata, qui va votar pel 'no' a Rajoy al Comitè Federal.

«Si no en formara part d'aquest òrgan, no ho hauria fet segurament», ha afegit. L'adéu de Mata podria ser la primera gran conseqüència d'un pacte que continua viu, ben verd. Les seues arrels estan ben fortes. Mentre el Govern valencià faça saó, la vitalitat del Botànic està assegurada. Però sense un finançament just, si no hi ha aigua suficient per regar, l'amenaça de sequera és a sobre. És el gran repte dels seus tres jardiners: PSPV, Compromís i Podem.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.