La imatge, que seria captada pels fotògrafs, volia donar sensació d'unitat. A l'escenari de l'Auditori Antonio Cabeza de Paterna (Horta), se situaven els protagonistes de la darrera batalla interna d'Esquerra Unida. David Rodríguez, ubicat al centre, era el triomfador de la jornada. Amb un missatge de recel cap a les confluències en Podem i d'essencialisme ideològic, s'havia imposat per només vuit vots. Al seu costat, la diputada provincial Rosa Pérez, representant de la candidatura que apostava per confluir amb la resta de l'esquerra i per una línia de més pragmatisme polític, feia cara de pocs amics. Era la derrotada de la nit. I tot quan la polèmica pels censos i els vots havia planat per aquella assemblea. El calendari marcava octubre de 2016.
Any i escaig després d'aquella elecció mitjançant la fórmula de delegats, el Consell Polític Nacional -el màxim òrgan directiu d'Esquerra Unida entre assemblees- ha decidit llevar-li la confiança a Rodríguez per 11 vots. Una caiguda provocada pel seu polèmic viatge a Cuba pagat amb diners públics i pel conflicte judicial sobre un possible cas d'assetjament laboral a un assessor de la Diputació d'Alacant. L'elecció d'un nou coordinador, però, ha tornat a revifar una ferida interna que durant el mandat de Rodríguez s'ha ampliat encara més. El desacord en la fórmula per seleccionar el nou líder del partit, la fractura quasi insalvable entre els sectors que van enfrontar-se a la XII Assemblea, les diferents visions polítiques del projecte i el trencament del bloc que va donar suport a Rodríguez amenacen el futur de l'organització. I tot, amb el seu gran repte, les eleccions valencianes del 2019, a tocar.
La maledicció alacantina
Els comicis valencians del 2015 havien deixat un regust agredolç a Esquerra Unida. La formació, tot i el seu treball parlamentari, es quedava fora de les Corts Valencianes per la irrupció volcànica de Podem. Ara bé, aconseguia augmentar la seua representació als diferents municipis del País Valencià. Un creixement en regidors que, al seu torn, tenia la seua traducció en les diputacions provincials: Esquerra Unida obtenia representació a les corporacions d'Alacant i València. I tot i que a la de València se situava com a diputada la seua rival a la XII Assemblea, la institució alacantina ha estat el malson de Rodríguez.
El primer maldecap de l'excoordinador a la Diputació d'Alacant va generar-se per les relacions entre Raquel Pérez, la diputada provincial, i Paco Agulló, el seu assessor, que va accedir a la plaça sense celebrar-se cap concurs. Segons el relat d'Agulló, la relació entre ambdós va complicar-se quan l'exregidor d'Alcoi (Alcoià) no va significar-se per cap de les dues candidatures que es presentaven a la XII Assemblea del partit. Tot i ser una persona vinculada als afins de l'exdirigent Glòria Marcos que van donar suport a Rodríguez en aquell procés intern, Agulló va mantenir-se al marge. Fins i tot, va rebutjar les ofertes que va rebre per integrar-se en la llista del destituït coordinador general. «Pel meu càrrec de confiança, veia contraproduent posicionar-me», afirma a EL TEMPS.
Pérez, segons la versió d'Agulló, va començar a no comunicar-li qüestions, a voler apartar-lo de determinades tasques com ara la compatibilitat del grup. La situació, amb tot, va empitjorar. Van requisar-li el mòbil, van deixar-lo sense les seues claus d'ordinador, sense accés al correu electrònic i, fins i tot, van eliminar-lo del Facebook. Agulló, davant aquesta situació, va demanar explicacions a l'executiva. Mentrestant, però, el presumpte assetjament laboral va incrementar-se. Va contractar-se una altra persona que feia les mateixes tasques que ell i van retirar-li la targeta d'aparcament. «Quan Rodríguez va guanyar, vaig posar el meu càrrec a disposició de la direcció. Entenia que era un lloc de confiança», recorda Agulló.
«Van oferir-me fer un horari per no coincidir amb l'assessor que havia fitxat Pérez [Àngel Mora, que era de la seua confiança per haver-hi treballa amb ella a l'Ajuntament del Campello (Alacantí)]. Jo vaig negar-me, no volia fer uns horaris amb unes funcions que en convertien de facto en un assessor zombi», explica l'exregidor alcoià. La direcció, finalment, va oferir-li treballar com a enllaç de la diputació entre les diferents poblacions. Ara bé, la tensió insuportable per la negativa que poguera utilitzar el seu ordinador i la comunicació de Pérez de la seua dimissió, quan ell no en sabia res i no s'havia ratificat al Consell Polític Nacional, van provocar-li un quadre d'ansietat. Agulló va tramitar, no amb dificultats, la seua baixa mèdica i va presentar una denúncia per assetjament laboral.
L'assumpte, però, va embarrar-se encara més. La cúpula valenciana d'Esquerra Unida va presentar una denúncia contra Agulló perquè demostrara l'assetjament laboral i va insinuar que la privació de les claus del compte bancari del grup provincial d'Alacant s'havia realitzat per uns presumptes pagaments il·legals sense autorització. La qüestió va provocar que Glòria Marcos enviara un correu electrònic per advertir a la militància del camí cap «a la irrellevància» que estava duent la formació. L'aliança entre el sector de l'exdirigent i el nucli de Rodríguez, forjada per la visió comuna de mantenir la identitat d'Esquerra Unida, s'havia trencat.
«Hem intentat que aquesta qüestió, que és interna, se solucione en els òrgans pertinents. S'han donat explicacions. S'ha de demostrar que s'estava assetjant laboralment. En cas contrari, estaríem parlant d'injúries cap a una persona», raona Rodríguez. Javier Parra, secretari general del PCPV i amb gran influència sobre Rodríguez, contesta lacònic: «Són acusacions falses».
Si aquesta qüestió va revifar un esquinçament intern mai cosit, el polèmic viatge de Rodríguez a Cuba pagats amb diners de la diputació va apujar encara més la tensió. Amb un cost de 1.150 euros, el destí d'aquell trasllat era el funeral de Fidel Castro. «El grup parlamentari de la Diputació d'Alacant col·labora amb l'associació valenciana d'amistat amb Cuba José Martí en la seua tasca d'augmentar la solidaritat entre el poble valencià i cubà, especialment en els municipis alacantins, a través de la Fundació Nicolás Guillén. I com a membre de la José Martí hi vaig acudir», justifica Rodríguez.
En aquell moment, Ricardo Sixto, membre de l'executiva, afí a Marcos i diputat al Congrés va criticar junt amb Estefania Candel, del sector de Marcos i secretaria de política municipal d'Esquerra Unida, el viatge. També exdiputats a les Corts amb un destacat treball de lluita contra la corrupció, com ara Esther López, exassessora a l'Ajuntament de Madrid. «Es tracta d'un assumpte desafortunat, però d'una gravetat elevada per assumir les responsabilitats polítiques», apunta Sixto.
«El comportament de Rodríguez no va ser el més adequat. Els motius no són criticables, sinó com va pagar-se el viatge. Si haguera demanat permís perquè ho pagara Esquerra Unida, ho haguérem vist normal. És una persona d'una honestedat demostrada, però va equivocar-se», diu Sergi Rodríguez, membre del Consell Polític Nacional i ubicat al sector de Rosa Pérez. La diputada provincial de València, de fet, va qualificar l'actuació de «molt greu» i va demanar dimissions perquè anava «en contra de l'exemple de bona gestió, transparència i lluita contra la corrupció d'Esquerra Unida».
A més, el corrent de Pérez va desvelar en un comunicat que «les factures mostrades com a justificació eren, en realitat, un document word on apareixen els suposats moviments de comptabilitat del grup polític de la Diputació d'Alacant. Allí no apareixien justificades les despeses i, a més a més, hi havia certs indicis que podrien existir-ne més irregularitats, a banda de la factura del viatge a Cuba». «És una qüestió descontextualitzada, que s'utilitza per atacar a una determinada persona amb fins partidistes. S'ha evidenciat que no hi ha cap actuació dubtosa econòmicament, delictiva i ètica», contraposa Parra.
Ni fil ni agulla
Aquests dos elements, però, no han estat els únics punts dèbils de la gestió de Rodríguez. «Des del primer moment, i tot i la nostra predisposició, no ha existit cap intenció real d'integrar el quasi 50% que va eixir derrotat de l'Assemblea de Paterna», censura la diputada que va denunicar elcas Taula. «Hem realitzat moltes reunions per buscar una integració. Ara bé, no volíem una correlació dels conflictes a l'executiva», replica Rodríguez.
L'executiva que va néixer de la XII Assemblea, de fet, no comptava amb cap membre del corrent crític de Pérez. Per contra, totes les sensibilitats que van donar suport a Rodríguez estaven representades: el PCPV, Izquierda Abierta -el partit de l'exdiputat Gaspar Llamazares-, Izquierda Republicana i els afins a Marcos.
Amb tot, la batalla sí que va reproduir-se respecte de la composició del Consell de Política Nacional, que es configura en un 50% dels resultats de les assemblees i en un altre 50% dels delegats escollits a les diferents agrupacions comarcals. El sector crític va demanar que totes les comarques tingueren representació. Una demanada que no va ser acceptada per la direcció. La qüestió, després que la Sindicatura de Greuges donara la raó als de Rodríguez, va elevar-se al Comitè de Garanties Federal, que va fallar a favor del corrent de Pérez. Exigia una reconfiguració del Consell de Política Nacional que compliria amb aquesta qüestió.
«No acatem aquesta resolució. Madrid s'està extralimitant en les seues competències», avisa Rodríguez. «Cal que hi haja un ampli acord per reconfigurar el Consell de Política Nacional sense necessitat d'acatar aquesta resolució, ja que no tenim per què fer-ho en gaudir d'autonomia. En els nostres estatuts, es parla de proporcionalitat. I aquesta resolució va en contra d'ells», assenyala Glòria Marcos. Rodríguez, de fet, censura «la contradicció dels impugnadors [en referència al sector de Pérez], ja que nosaltres vam proposar que el mateix a la XII Assemblea de Paterna i van rebutjar-nos l'esmena». Parra, però, opina que «cal harmonitzar els estatuts valencians per complir amb aquest fet i per assegurar la representació de tots els partits que integren Esquerra Unida».
Més enllà de la manca d'integració i de les dues polèmiques, per al sector de Pérez hi ha més greuges en el mandat de Rodríguez. «No hi ha una bona política de comunicació que explique que som, que volem i on desitgem anar. El suport als grups municipals ha estat quasi inexistent, quan és la base sobre la qual fonamentar una tornada a les Corts l'any 2019. No ha existit una tasca d'extensió de l'organització arreu de tots els municipis del País Valencià», denúncia la mateixa Pérez. «Sembla que està més preocupat per altres països que no pas pel País Valencià», afegeix Sergi Rodríguez, que també crítica el «baix perfil polític». «Només es realitza alguna valoració del treball del Botànic. Però, per exemple, no s'està en la presentació de la manifestació pel finançament», remata.
Unes crítiques que són compatides per Marcos. «El perfil polític és zero. On estàvem en la presentació de la manifestació pel finançament? On estàvem en la celebració del 9 d'Octubre? No existim», critica l'exdirigent. «Prefereixen que no vaja a ningú, al fet que acudisca alguna persona del sector crític», censura una veu important de la formació, que prefereix guardar l'anonimat. Rodríguez es defensa: «S'està treballant amb els moviments socials, marcant un perfil crític amb el Botànic i impulsant assumptes com ara les remunicipalitzacions».
Jugar-se la supervivència
Les explicacions de la direcció, però, no van convèncer ni el sector crític ni els afins a Marcos. Ambdós corrents, enfrontades al seu torn, van votar a favor de la destitució de Rodríguez i de la diputada Raquel Pérez pel cas de l'assetjament laboral, que serà substiuitda previsiblement pel regidor a l'Ajuntament d'Alacant, Víctor Domínguez, de la corda de Pérez. «Van retirar-me la confiança no per qüestions polítiques, sinó per la nova correlació de forces existent. Nosaltres acatarem la decisió, però ho farem en els passos marcats per donar, de nou, veu a la militància», explica Rodríguez. «El nostre suport a Rodríguez ha estat ferm. Arran d'aquesta situació, al dia 7 celebrarem una executiva per decidir quins passos donar, que serà que decidisca la militància», corrobora Parra. El sector crític ha censurat que encara no hagen acatat la dimissió i l'actor Willy Toledo ha expressat el seu suport a Rodríguez.
La solució d'escollir un nou coordinador a través d'una altra assemblea desagrada a la resta de corrents. I més, amb les eleccions valencianes tan a prop. «Cal tirar endavant i cosir l'organització. No podem repetir, a través d'una nova assemblea, el clima de confrontació d'un 50% contra l'altre 50. No queda gaire per a les eleccions. Ens cal enfortir-nos», demana Pérez, que és partidària que el Consell Polític Nacional esculla el nou coordinador, com quan va destituir-se a Albert Taberner i va triar-se Joan Ribó -ara alcalde de València per Compromís- a finals de la dècada dels 90.
«La solució no és troba fora del Consell Polític Nacional. No és bo impulsar un procés perquè acabe amb una foto similar a l'actual. Cal negociar i aconseguir un consens ampli. Que les persones que estan en primera línia s'aparten i s'esculla una persona que aixoplugue a totes les parts», defensa Sixto. Glòria Marcos s'expressa en la mateixa direcció. «Que volen fer? Anar a una assemblea sense documents, sense projectes i només per qüestions de persones? Necessitem un gran acord», indica. I es pregunta de forma crítica: «Volem que Esquerra Unida continue? O sembla que uns volen marxar o unir-se amb Podem i els altres tornar al Partit Comunista? La gent està farta. Cal trepitjar els pobles, parlar amb els militants. No podem tornar a confrontar-nos. En cas contrari, estem donant carta de naturalesa a la desaparició d'Esquerra Unida».
«Quan el Partit Comunista té un problema, Esquerra Unida es refreda. I, en aquest cas, es tracta d'una lluita per veure qui guanya posicions de cara a pactar amb Podem», dispara una persona que ha ocupat responsabilitats a la formació i que no vol que aparega el seu nom. Siga així o no, l'olor a cola dels sobres de les paperetes contaminarà la sortida que decidisca, finalment, Esquerra Unida. Els comicis de 2019 seran l'examen per veure si el darrer SOS desesperat de la formació té efecte.