Eleccions 21D

"El discurs de Carles Riera és molt més feminista que el d'Inés Arrimadas"

L'escriptora i traductora Bel Olid (Mataró, 1977) va decidir tenyir-se els cabells de groc en solidaritat amb els presos polítics independentistes. Tot un símbol de la seva implicació política que ara la porta a ser la candidata independent estrella de la CUP. La seva incorporació, de darrera hora, l'ha valgut per ser número sis de la llista per Barcelona. Parlem amb ella sobre la decisió de fer el salt a les institucions –si així ho volen els electors- i els passos que caldrà fer per implementar la República catalana que defensen els anticapitalistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Li va costar decidir-se per anar a llistes?
Va ser una decisió complicada, però en termes de temps va ser molt ràpida. Em va fer decidir la bona feina que darrerament ha fet la CUP. La darrera legislatura tenia un paper molt difícil i el van fer molt bé. D'altra banda, jo em passo tot el dia criticant que no hi ha dones a la primera línia política i quan et conviden a ser-hi, per responsabilitat, hi has de ser. Més en un moment com l'actual, que està essent molt decisiu. La resistència serà molt important i volia aportar-hi el que pugui.

Ja estava acostumada a aparèixer als mitjans de masses. Canvia la cosa quan hi va com a política?
Estic acostumada a fer-me responsable exclusivament de les meves opinions i, si m'equivoco, simplement he de dir-ho. Sóc humana i ja està. En canvi, quan estàs en una organització són idees de molta gent les que representes. Tot i que la CUP és un espai molt plural, sí que tinc una sensació de responsabilitat que no tinc quan parlo com a Bel Olid.

Com a independent, com es viuen les tensions internes que hi ha hagut dins la CUP, entre Endavant i Poble Lliure, sobretot ara que s'han hagut de conformar llistes?
Jo he arribat quan les llistes ja hi eren. Aleshores, tant si estaves molt content com si no ho estaves gaire, tothom s'ha arremangat per un projecte comú. Llavors, jo no ho he notat gaire, tothom m'ha acollit bé i m'ha tractat bé. Encara no tinc consciència d'aquestes tensions ni les he viscudes. Sí que m'ha arribat que durant la construcció de les llistes hi ha hagut discussions. Més sobre com es feien que sobre qui hi havia al davant. Quan he arribat això ja estava tancat i tothom ha estat molt pràctic i ha deixat de banda les tensions.

Número 6 per Barcelona. Creu que hi entrarà?
Espero que sí. Si no, no m'hi presentaria. Quan et presentes és perquè vols entrar-hi, d'alguna manera. Ho espero més per la CUP que per mi. Per mi, sí que és un canvi de vida molt radical que em fa vertigen. Però estic molt disposada a fer-ho i convençuda que, si cal, l'he de fer.

Si als debats electorals i a les llistes no hi ha cap altra dona al davant, se li està regalant el relat feminista a Inés Arrimadas?
No se li pot regalar el relat feminista a Inés Arrimadas, perquè el seu relat no ho és. No n'hi ha prou a ser una dona. A part, ella no parla de feminisme, parla de vot contra el masclisme perquè feminisme és una paraula bastant prohibida en segons quins àmbits. Per tant, no se li pot regalar el relat.

A banda, m'agradaria recordar que hi ha quatre llistes, que no hi ha només Barcelona. En el cas de la CUP, a part del Carles Riera, tenim la Natàlia Sánchez, la Mireia Boya i en Xavi Milian. Per tant, són dues dones i dos homes. Tenim força varietat i tenim llista cremallera. És cert que el cap de llista per Barcelona és bastant simbòlic i m'hagués agradat que fos una dona. Ara bé, el discurs de Carles Riera és molt més feminista que el d'Inés Arrimadas. Si escoltes el de Natàlia Sánchez o Mireia Boya evidentment que ho és molt més. No crec que sigui fàcil per Arrimadas robar un discurs en el qual no creu. No conec les seves creences íntimes, però com a mínim en el seu discurs no hi és el feminisme.

Perquè creu que ERC i Junts per Catalunya no estan defensant la via unilateral?
Això els ho hauries de preguntar a ells. Nosaltres tenim molt clar per on anem. Però les valoracions sobre per què Esquerra i –com es diuen ara?– el PDeCAT fan o no fan unes coses deu ser estratègia seva i no em toca a mi valorar-ho.

Heu de ser aliats després del 21D, però...
Estarem al costat de qualsevol –dels comuns també, si convé- que vulgui apostar molt fort per la república i avançant en drets socials. El que diguin ara en campanya em sembla menys important, perquè no són coses que hagin de complir-se al 100%. M'interessa més el que passi un cop tinguem clar l'escenari.

Amb els resultats de l'1 d'octubre n'hi ha prou per legitimar la República catalana?
És que no només tenim els resultats, tenim el moviment que els va permetre. Quan surt tantíssima gent al carrer a defensar una cosa tan bàsica com és votar, crec que això, per si sol, ja s'ha de fer valdre. És una falta de respecte per a la gent que s'ha trencat la cara fer-los veure que no hi serveix.

Si hi ha majoria independentista el 21D, s'ha de seguir implementant la República?
És que no m'imagino cap altre escenari. Què més pots fer? Si els ciutadans voten i tornen a votar independència, no pots fer veure que això no ha passat.

I si no hi ha majoria independentista?
És un escenari que no serà així, però imagina't que passés. Això vol dir que la població diu que no ha d'anar així. Aleshores haurem de reflexionar i pensar què ha fallat.

De guanyar els partits independentistes, com es farà efectiva la República?
Tenim un plantejament molt múltiple. Les institucions són importants i des del Parlament s'haurà de fer tot el que es pugui perquè això funcioni, però també hem de recordar que si es va fer un referèndum i hem tingut moltíssima gent al carrer manifestant-se és amb aquesta gent amb qui hem de comptar. La República la farem entre totes, cadascú en el seu àmbit. N'hi ha uns quants que ens presentem per anar al parlament, una altra gent que s'ofereix a anar a fer talls de carreteres, d'altres que s'ofereixen a manifestar-se 24 hores...

Després hi ha el tema del procés constituent. És bàsic que tots puguem discutir amb els nostres veïns com ens volem organitzar. Per a mi és la part engrescadora. Crear un contracte social nou i tenir-ho tot obert.

En un tema tan clau com és el control efectiu del territori, la CUP ha estudiat com fer-ho?
Tenim, d'una banda, el control de les infraestructures. Tenim la xarxa d'autopistes que estan ja pagades i hem de socialitzar els peatges ja. A mesura que tu controles autopistes, estàs controlant les vies d'entrada i de sortida. Per altra banda, per a nosaltres, les forces d'ocupació -Guàrdia Civil i Policia Nacional-, han d'anar fora. Les úniques forces de seguretat que volem són les nostres, les policies municipals i els Mossos d'Esquadra i governats des de la Generalitat, no des del 155.

I si diuen que no volen marxar?
Doncs en parlarem i haurem de veure quines forces tenim. D'altra banda, el 8 de novembre la gent es va organitzar i vam tallar el país. No ens fan falta 400.000 persones per aturar-lo. Sabem que els CDR's s'han organitzat i que amb recursos relativament modestos poden contribuir al control del territori. I, potser, ara mateix no és el moment de parlar d'això. Potser convé esperar a veure quins resultats tenim. Però, el que és més evident és que necessitem la gent: nosaltres no tenim tancs.

Creu que si hi hagués una majoria independentista el 21D, la CUP hauria d'entrar a Govern?
La CUP ja ha deixat clar en quines condicions ho faria. Hi ha d'haver la implementació de la República, tirar endavant els decrets de la dignitat i fer polítiques per avançar en drets socials. Si es donen aquestes circumstàncies, la CUP hi serà, amb tota l'energia que puguem, amb tot l'esforç i tota la generositat.

Es pot compartir Govern amb Junts per Catalunya, l'antiga Convergència?
Ells estan molt entestats a dir que no són Convergència. De fet, tenen una llista una mica estranya i tenim en Puigdemont fent discursos contra l'IBEX 35. Una cosa que no m'hagués imaginat mai fa un temps, i no vull dir fa anys, vull dir fa mesos. Veure parlar algú de l'antiga CDC criticant l'IBEX 35 per mi és bastant al·lucinant. De totes maneres, les coses que fa la CUP es decideixen en assemblea. Hi haurà molta gent pensant-hi i decidint què s'ha de fer. Ara, si els mínims es donen i realment la voluntat d'avançar en els drets socials i la república hi són, no descartem cap company de viatge. Volem unes mínimes garanties que tots remem en la mateixa direcció.

Cal investir Puigdemont?
Per a nosaltres la persona no és tan important com el què. Per tant, si ens posem d'acord amb el què, la resta serà molt fàcil. Per la CUP, Puigdemont no té tants problemes com tenia Mas, però, evidentment, el més important és què fer. Qui sigui aquesta persona ens és una mica igual.

Per tant, no és imprescindible investir-lo...
No, imprescindible no és ningú. Nosaltres canviem de cares cada legislatura.

Ho deia perquè des de Junts per Catalunya es diu que no investir Puigdemont és legitimar aquestes eleccions...
Em sembla que entrar en aquestes històries dels noms no ens interessa. Evidentment, que CDC hagi triat aquesta estratègia de deixar-se de dir així per una estona em sembla perfecte. Però, a nosaltres, el que ens importa és cap on anem i qui s'investeixi ens és igual.

Si el Procés hagués de ser un llibre, quin seria?
Crec que se n'escriuran molts llibres sobre el procés. No sé si n'hauria de ser un. M'agradaria molt que els llibres que s'escriguin fugin de l'èpica androcèntrica que hi ha hagut durant bona part de la història en què els llibres els escriuen sempre uns homes blancs de determinada edat i, per tant, se centri sempre en unes coses. M'agradarà llegir les novel·les sobre el que està passant des d'altres punts de vista. Espero que en trenta anys tinguem una situació prou il·lusionant com per mirar amb estima una situació que s'està fent difícil per molta gent.

Tens ganes d'escriure sobre això tu?
No. Gens [riu]. Prou feines en tinc amb viure'ls. Això crec que trigarà a sortir. La literatura és un procés molt lent per mi. Quan estàs tan ficat en una cosa no en pots escriure, passarà molt de temps perquè pugui fer-ho.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.