Eleccions 21D

“Crec que no hi ha més opcions que votar un partit independentista”

Albano Dante Fachín ha estat una de les figures més perseguides durant la conformació de les llistes. Finalment, però, l’expulsat o dimitit secretari general de Podem a Catalunya, ha optat per quedar-se al marge dels partits i intentar articular les persones descontentes amb la formació morada a l’entorn de Som Alternativa. Ara que ja se sap que no tornarà a ser diputat, parlem amb ell de la implosió de Catalunya Sí Que Es Pot, de la seva relació amb l’independentisme i dels passos que cal fer després de les eleccions del dia 21.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En quin moment es va començar a trencar Catalunya Sí Que Es Pot?
Un moment especial va ser la primera vegada que ens vam reunir al Parlament, després de les eleccions, on se'ns va comunicar que Joan Coscubiela seria el portaveu del grup. Ens van dir que això ja estava negociat i no es podia discutir. Ens va sorprendre, perquè no ens havia dit ningú res d'aquest acord que sembla que hi havia. Ens vam adonar que hi havia uns pactes que s'havien fet, imagino que entre Pablo Iglesias i Joan Herrera, dels quals no en sabíem res i que van aplicar manu militari.

El que sí que s'havia recollit en documents era la manera com es regia democràticament el grup. Això, vam veure ràpidament que no era respectat per Iniciativa. A partir d'allà, xocs constants. Això va marcar el grup. No és que Albano es portés malament amb Coscu, sinó que hi havia dèficits de funcionament..

Perquè no decidiu trencar abans amb el grup?
Pensa que els que veníem de Podem era la primera vegada que estàvem al Parlament. En canvi, Coscu, Nuet, Orte, Vidal, era gent amb experiència. Nosaltres, en una primera fase havíem de descobrir que allò funcionava malament. Després hi ha el debat sobre si és més útil mantenir-se i reclamar allò que et pertany en un lloc o marxar i donar-ho per perdut. Potser hauríem d'haver trencat abans? Potser sí. Però, un cop acabada la legislatura, no estic descontent de com s'ha fet. Hem aconseguit un dels nostres objectius, que era que es veiés que no és el mateix ICV que el que podia representar Podem. Sobretot al final de la legislatura. Allà va quedar molt clar, sense haver de trencar, que al grup convivien dues maneres de fer política.

Vostès tenien majoria dins el grup, com diu, i la formació havia sorgit a l'escalf de Barcelona en Comú, on hi havia molt pes de gent sortida dels moviments de base. Aleshores, com aconsegueix ICV tenir aquest control?
CSQP neix amb un problema, que és el mateix problema amb el qual mor. Fa l'anàlisi mirant cap a Madrid i no cap a Catalunya. Iniciativa és un grup organitzat. Fa molts anys que està disputant poder a escala institucional i nosaltres érem nous. Per un altre costat, Pablo Iglesias té dificultats perquè a Catalunya la idea de Podemos es desenvolupi igual que altres llocs perquè és un mapa polític més complex. Llavors hi ha una mena de pacte entre Iglesias i Iniciativa perquè veu que Podem té problemes per arrencar. A partir d'allà, ICV fa el que fa 30 anys que fa: posicionar-se i ocupar llocs de poder. Això que va passar a CSQP, passa també a Barcelona en Comú i a Catalunya en Comú. Aquest és el gran problema que tenen els projectes de nova política, que al final queden subsumits a unes maneres antigues. ICV ha aconseguit redreçar una cosa que tenia perduda. Després del 15M havien quedat molt fora de joc. Sempre he defensat que amb ICV hem de buscar maneres d'entendre'ns. Una cosa és això i l'altre posar-nos a les ordres d'una manera de fer política que ja no serveix.

Des de Podemos Madrid us demanen que us poseu a les ordres d'aquesta manera de fer política?
No. Més que fer això, cal entendre que, per Podemos Madrid, Catalunya és un problema. I aquest és el problema. Llavors, si ha de manar Iniciativa, que mani Iniciativa; si ha d'estar en Coscu, que hi sigui; si s'ha de fer una coalició a corre-cuita pel 21D, es fa... És un problema i ells ho viuen com a tal perquè l'agudització de la qüestió catalana els posa en un problema arreu de l'Estat. No és que hi hagi gaire estratègia, simplement és una incomoditat. Els costa trobar una resposta al que està passant, llavors és com si subcontractessin la gestió a Catalunya. Quan ara escoltes a Xavier Domènech no sents ni aquell compromís ni aquella radicalitat que se suposava que veníem a defensar.

/JORDI BORRÀS



Ha fet Podemos amb Podem el mateix que el PSOE amb el PSC?
No conec exactament els mecanismes que fa servir el PSOE amb el PSC. Ara, potser sí que a Podemos se li ha notat més. Ha quedat molt explícita aquesta intervenció. No perquè hagin canviat el secretari general, sinó perquè han interferit en les decisions preses des de Catalunya. Això és el més greu.

A inicis de legislatura, vostè era de les persones que més criticava l'independentisme. Ara, potser és una de les persones més properes. Han canviat ells o ha canviat vostè?
L'independentisme parlamentari ha topat amb els límits de la seva capacitat d'acció. Ha trobat un Estat que no ha tingut pietat. Em fa l'efecte que pensaven que en algun moment algú seuria a parlar. No s'hi han assegut i, per tant, han trobat un mur. Els critiquem. Ara podem dir-los que teníem raó amb el que dèiem fa dos anys. En això no he canviat. La crítica que he fet, la puc continuar fent ara.

Ara ve la part important que explica per què alguns diuen que m'he tornat indepe i no és així. Hem vist l'independentisme topar amb un mur. Els podem criticar, però també nosaltres, l'esquerra no independentista, hauríem de fer alguna reflexió. L'independentisme ha empès fins a trobar uns límits. Aquests també són límits per a les nostres aspiracions. O algú pensa que, si realment es vol fer efectiva l'Espanya plurinacional o els processos constituents coordinats, no ens trobarem els Piolins? És molt fàcil dir que els independentistes no poden. Però tu pots? Jo crec que no. Si hi ha alguna possibilitat que els processos d'emancipació nacional i social, els independentistes sols no podran. Però, nosaltres tampoc. Haurem de treballar plegats. La manera de treballar plegats que proposo és buscar espais de ruptura conjunts.

Què ha canviat, però?
La societat catalana. Ho va fer l'1 d'octubre. Aquell dia va passar alguna cosa que ha de fer pensar els independentistes governamentals i als espais que volen fer un canvi des de baix. La gent va fer i va avançar més del que ho han fet els independentistes parlamentaris i Podemos i els Comuns. L'1 d'octubre la gent va passar per davant de tothom. Això va ser una mica com la gent va sortir a les places el 15M. De cop, totes les altres coses van quedar antigues, velles. La gent, al carrer, va fer un acte d'unilateralitat i reafirmació democràtica. De dir, ens aixequem com a poble i manem nosaltres.

Quan jo reivindico això, molta gent diu que m'he tornat independentista. No va d'això, va de creure que és la gent qui té el poder. El que de veritat va fer por al règim del 78, a Europa, a la Monarquia, a la Banca, no va ser la declaració del 27 d'octubre. Va ser l'aixecament popular de l'1 d'octubre. Per això, a Catalunya, el que hauria de regir és el que va passar l'1 d'octubre. Allà ens trobarem amb independentistes, no independentistes i amb gent que tingui clar que mana el poble. Quan les lleis són injustes, l'única manera de trencar-les és el que va fer la gent l'1 d'octubre.

Aleshores, després del 21D...
Molts 1 d'octubre. Si ens tomben una llei al Constitucional, sortim al carrer a desobeir, Si continua la repressió, resposta massiva al carrer. Aquest hauria de ser el somni de qualsevol força política transformadora. Estem parlant de milions de persones que van desobeir. No hi ha res més potent que això.

Però, desobeir cap a quin objectiu?
S'han de trobar les fites. El dia 1, amb la idea d'autodeterminar-se mitjançant vots, va ser un exercici. Jo he sentit aquests dies que ERC i la CUP, i veurem com ho acaben de reflectir als seus programes, parlen de tornar a promulgar totes les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. Imagina't que es torna a presentar la llei de pobresa energètica i la tornen a impugnar. I si allà es poses en marxa l'esperit de l'1 d'octubre? I si la societat s'organitza i ocupa totes les oficines de les elèctriques de manera indefinida, es rodegen les centrals de producció d'electricitat i es tanquen les carreteres? Allà hi ha un poder popular que pot actuar. L'1 d'octubre ho va fer. Imaginat que l'apliquéssim cada cop que el Tribunal Constitucional impedís al Parlament fer efectiva la seva sobirania?

Per tant, parlem de fer efectiva la República?
Bé, hi ha aquesta idea de fer efectiva la República, que potser es pot materialitzar en això. Fixa't que en una acció d'aquesta mena, tant li faria ser independentista o no. El que mouria és la voluntat que en aquest país no hi hagi gent que passi fred per no tenir diners. El ser o no independentista s'ha convertit en una etiqueta. Però jo conec molts no independentistes, però que no tenen cap problema amb la idea de República i, fins i tot, de República catalana. I que si cal defensar el dret a votar, si ens hem de defensar de la repressió policial, si ens hem de defensar de les elèctriques, no tindrà problemes per fer accions conjuntes amb independentistes. Això pot ser construir la República.

El PDeCAT passaria per aquí?
El PDeCat pot dir missa. Haurem de veure ben bé què és el PDeCAT. Jo veig a Puigdemont poc del PDeCAT. Escolto la Marta Pascal i penso com és que aquesta gent encara volta per aquí. Crec que va quedant poc del PDeCAT tal com ens l'imaginàvem. Dels dos milions i escaig de gent empoderada i desobedient vull pensar que centenars de milers dels quals defensaven les urnes eren votants del PDeCAT. Això no està al seu ADN. El PDeCAT pot dir missa que la societat està canviat. Del PDeCAT d'ordre, de Pujol, en deu quedar poc. La gent, a peu de carrer, està canviant els paràmetres. Quan jo et deia que l'1 d'octubre va fer més por que el 27, a gràcia és que no el controlava ni Puigdemont ni ningú. A algú li importava aquell dia el que deia el PDeCAT? Si el canvi és profund i social, si es vol adaptar que s'adapti. Sempre que evoluciones cap a l'autoorganització i la consciència de poble organitzat, per força, assumeixes posicions més de progrés. Si es fes una enquesta de les persones que es van aixecar l'1 d'octubre, jo crec que la majoria també està en contra del 135, de l'espoli, de l'evasió fiscal, de la privatització dels serveis. Crec que molta gent que fins ara era de l'àmbit de Convergència, en aquest procés d'aixecament popular descobreix d'altres coses. Ara, un PDeCAT que ara digués que s'ha de privatitzar la sanitat, es quedaria ben sol. Tant de bo. Per mi, ha passat a la irrellevància. El procés de construcció de la República també passa perquè un partit tan antisobiranista com el PDeCAT quedi reduït a la mínima expressió.

Ara mateix, se sent més a prop d'ERC o la CUP que no de CatComú?
Més que a prop d'ERC o de la CUP, em sento a prop de la idea que els canvis s'aconsegueixen fent camí.

I aquests canvis, els representa millor ERC i la CUP o Catalunya en Comú?
D'Esquerra, jo vaig intentant seguir les reflexions que fan Marta Rovira o Tardà. Però, haurem de veure quina acaba sent la proposta. No em pensava que mai acabaria dient això, però Rajoy ha fet una cosa molt bé. La convocatòria de pressa i corrents de les eleccions està posant en molta tensió a espais que han de fer molta autocrítica de tot el que han fet. I ho han de fer en una setmana, perquè la següent han de pensar com intervenir el 21D. I no ho dic per escapar-me, però, ara mateix, els independentistes, i ERC especialment, estan reconfigurant la seva proposta. Ara, aquest impuls, aquesta idea republicana, ha demostrat una cosa, que estaven disposant a empènyer molt. Imagino que, per això, Junqueras està a la presó. Aquesta idea de deixar en evidència límits del règim del 78, probablement ERC ha tingut un paper important en aquest trencar. I la CUP ha tingut un paper important en forçar la màquina i no permetre que el règim acabés esclafant del tot aquest anhel rebel que es veu avui a la societat catalana. Veig senyals alarmants en el discurs dels Comuns i Podemos. ERC és un partit al qual he criticat moltíssim i té una història. ERC es va menjar el model sanitari de CDC, igual que el PSC i ICV. En canvi, la CUP això sempre ho ha tingut molt clar. Ara, en un moment com aquest, jo em sento molt allunyat del que diu Catalunya en Comú.

Em sento més a prop d'ERC o de la CUP que de Catalunya en Comú. Si a mi m'haguessin dit de fer un video per criticar el que està fent Catalunya en Comú, hauria fet el vídeo de les crispetes. Però ells el reivindiquen. Algú pot dir després de l'1-O que això és un partit de tenis entre Puigdemont i Rajoy? Això és no entendre res. A mi m'és igual Puigdemont, però, i els 2 milions i escaig de persones que van sortir al carrer? I a la gent que van colpejar? I el que va perdre l'ull? Això és un partit de tenis? Que a Catalunya en Comú, venim com venim d'exercir la unilateralitat, que el discurs sigui "ni DUI, ni 155", a mi em fa sentir molt lluny. Estic segur que molta gent, sense ser independentista, votarà partits independentistes, per forçar el trencament del règim del 78.

Votaràs un partit independentista?
Veurem què acaben proposant. Del que sí que estic segur és que si hi ha alguna manera de trencar el règim del 78, passa per Catalunya. I passa el 21D per derrotar el 155. I la millor manera és que el 21D a la nit hi hagi una majoria independentista. Això, per mi, seria la millor notícia. Per mi, que no tinc com a objectiu la independència de Catalunya, el que més content em faria és que hi hagués una majoria independentista que digués a l'Estat i a tot el món que han perdut un altre cop. Ells, els repressors, els antidemòcrates, els violents, han perdut a les urnes. En això estic d'acord amb Rufián: "Os moleremos a votos". Tant li fa si ets independentista. Si el 21 guanyen amb claredat les forces independentistes, tornarà a tremolar tot i es tornaran a obrir portes. Catalunya en Comú no ajuda a fer aquest cop sobre la taula.

Per tant, en coherència, votaràs un partit independentista el dia 21?
No hi ha gaires més opcions. Crec que ho he dit bastant clar.

No hi ha més opcions que no sigui un partit independentista?
Crec que no. Ja no per l'independentisme, sinó per tot aquell que vulgui deixar enrere aquest malson.

Què farà Albano Dante després del 21D?
Primer, aquesta legislatura ha estat molt moguda i no he dedicat prou temps a treballar-me les portes giratòries. Per tant, m'hauré de buscar una feina, com qualsevol altra persona. A banda d'això, no deixaré la política. Ja la feia abans de ser diputat. Aquests dos anys he tingut la sort de trobar-me molta més gent que està organitzada i vol canviar les coses. En aquest sentit surto més ric. En l'àmbit d'acció política, ara mateix tenim una cosa que em fa bastant il·lusió. Quan jo vaig dimitir, molta gent d'arreu del territori també ho va fer. Amb aquesta gent volem explorar la manera de seguir treballant en l'àmbit municipal. L'avantatge que té aquesta manera és que no necessita secretaris generals. Després del procés que ha viscut Podem és molt important que tot allò que es vehiculava al seu voltant no es dilueixi. No podem permetre que tanta gent que s'ha mobilitzat se'n torni a casa. A més, si hi ha un camí per construir república, els municipis seran fonamentals.

És una dinàmica similar a la dels CDR's.
Molta de la gent que estava lligada a projectes de Podem a escala municipal ha pogut treballar molt bé amb els CDR's. Fixa't la gran contradicció per aquesta gent, escoltar al secretari general de Podemos dir que no pactin amb els independentistes. El treball constant amb els CDR's, amb l'ANC, amb la CUP durant la campanya durant la campanya de l'1 d'octubre és una realitat que s'ha de cuidar.

Creu que Anticapitalistes hauria de fer el pas de sortir de Podem també?
En aquestes coses ningú té més raó que d'altres. Crec que, ara mateix, tal com s'ha configurat Catalunya en Comú, sóc molt escèptic del fet que aquest espai, tan dominat per ICV i tantes mancances de funcionament, pugui respondre a la situació que viu Catalunya. Però em sembla molt bé que ells ho vulguin intentar. Comparteixo molts de les anàlisis de la realitat que fan. De fet, la postura que com a direcció de Podem vam desenvolupar, té molt a veure amb la seva visió. De fet, es podria dir que el que porta al trencament amb Podemos és assumir aquesta lectura que fa Anticapitalistes. Costa entendre que, havent fet aquesta lectura, assumeixin aquest discurs d'Iniciativa. Fins poc abans de la intervenció de Pablo, al Consell Ciutadà hi havia gent d'Anticapitalistes demanant que els diputats de Podem votessin a favor de la DUI. Són estratègies i ningú té una bola de vidre. Potser funciona. A mi m'agrada coincidir amb la lectura política final d'Anticapitalistes. Jo he après molt llegint a Josep Maria Antentas o debatent amb ells. Ara, també és veritat que prefereixo que en aquell espai hi hagi anticapis a què no n'hi hagi. Passa que patiran molt. Potser m'equivoco i l'estratègia bona és la seva. Tota la sort. Prefereixo una Catalunya en Comú que assumeixi els postulats d'Anticapitalistes i no els d'Iniciativa. Si en són capaços, jo me n'alegraré moltíssim i segur que ens entendrem a la primera. De fet, no haguéssim arribat a aquest punt. Però, ara mateix, això no és la realitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.