La ràbia i l'emoció competien al seu rostre després d'aquella victòria. Amb només vint anys, amb una joventut exultant, Carlos Alcaraz havia vençut al mític torneig britànic de Wimbledon. El tenista murcià havia donat una autèntica exhibició de tenis, amb cops impossibles i una resistència física i mental solament reservada per als jugadors que aspiren a marcar una època. Alcaraz havia assolit una gesta esportiva contra un dels millors tenistes de la història: el serbi Novak Djokovic.
Aquell triomf va despertar l'admiració del manacorí Rafa Nadal. Com la resta dels espectadors de Wimbledon, el tenista balear s'havia quedat de pasta de moniato amb el joc del murcià. La majoria dels experts d'aquest esport assenyalaven Alcaraz, precisament, com al relleu del balear en la condició de millor tenista de l'Estat espanyol. Nadal, no debades, estava immers en els últims compassos de la seua carrera en un calvari de molèsties musculars, lesions i recaigudes, en una etapa on el seu cos semblava donar senyals per què més prompte que tard penjara la raqueta de manera professional.
El tenista balear, però, havia acaparat titulars darrerament per assumptes desvinculats de l'esport i connectats amb la nova majoria conservadora i reaccionària que dominarà la cambra parlamentària del territori insular on va néixer i va criar-se. El seu cosí, de nom homònim, prenia possessió a finals de juliol del seu càrrec com a diputat del PP a la cambra balear. Rafael Nadal Barceló va ocupar el número catorze de la llista dels populars a les passades eleccions al Parlament de les Illes Balears. Nadal Barceló, a més, és fill de Maria Barceló, mpresària reconvertida a influencer i nebot de Bartomeu Barceló, fiscal en cap de les Illes Balears durant dues dècades.
La militància dretana de la família Nadal i els seus vincles amb la formació que encapçala a l'Estat espanyol l'expresident de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, no són nous. De fet, la nissaga Nadal, una de les més influents i poderoses a les Illes Balears junt amb el clan Matutes, ha comptat amb diversos representants a les files del partit de la gavina. Sense anar més lluny, Rafael Nadal Homar, pare de nou parlamentari popular Rafael Nadal Barceló, figurava en la llista electoral de José Ramon Bauzá, qui va protagonitzar una dura ofensiva anticatalanista durant el seu mandat presidencial a les Illes Balears. En l'actualitat, Bauzá continua al vaixell naufragat de Ciutadans com a europarlamentari.
Arran de la renúncia de Bauzá com a diputat al parlament balear en juliol del 2015, en un moment de maremàgnum intern als populars balears, Rafael Nadal Homar va convertir-se en diputat del PP durant la primera legislatura del govern progressista encapçalat per la socialista Francina Armengol. Tanmateix, no era la primera aventura política de Nadal Homar: havia exercit abans de regidor del PP a Manacor, la població d'origen del clan famós pel tenista. La vinculació entre la nissaga i els populars a la vila menorquina és inequívoca, amb polèmiques de projectes frustrats que afavorien els interessos econòmics dels Nadal.
Un dels familiars més famosos del tenista, el seu oncle i entrenador personal Toni Nadal, també ha mostrat recentment els seus lligams ideològics amb els conservadors. Toni Nadal, no debades, va fitxar en març d'enguany com a membre de la nova fundació que impulsa el PP de Feijóo, amb l'objectiu de refundar l'antic centre de pensament dels populars, batejat com a Fundació Concòrdia i Llibertat. El president del nounat think tank de la formació de la gavina és Pablo Vázquez, exmandatari de Renfe i antic directiu executiu de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA).
A conseqüència de la seua incorporació al braç ideològic i de pensament del PP, Toni Nadal ha participat d'actes electorals dels populars. En la campanya de les eleccions autonòmiques i municipals, va ser de la partida en un col·loqui entre Feijóo i l'alcalde de Madrid, el conservador José Luis Martínez-Almeida, celebrat a la capital espanyola. L'oncle del jugador de tenis va arremetre implícitament en aquell míting de diferent format contra el president espanyol, el socialista Pedro Sánchez.
La seua implicació amb les files populars contrasta amb les crítiques que va llençar contra l'executiu de Bauzá per la seua croada contra el català. L'entrenador del famós tenista va assegurar llavors que no entenia «l'animadversió cap al català» de l'aleshores president balear i dirigent del PP. Els contrastos d'una família que darrerament ha estat si més no al centre de la polèmica per haver comptat suposadament amb decisions urbanístiques a la carta.