Com és prou conegut, l'empresari i tennista Rafael Nadal és una mena d'heroi espanyol. Amic de l'ex-rei Juan Carlos de Borbón, soci d'empresaris rellevants de la dreta -el fill d'Abel Matutes, per exemple-, glosador de la unitat espanyola i orgullós porta estendard hispànic, els seus èxits sobre la pista de tennis l'han convertit en una mena de semidéu per a la dreta social i política. A l'esquerra no fa tanta gràcia, en especial a la que està fora del PSOE. I al sobiranisme no cal ni dir-ho.
L'empresari ha estat en el centre de sordes polèmiques, sempre tapades pels mitjans de comunicació madrilenys, sobretot els dretans. A l'any 2012 les diferents societats del tennista i de la seva família van ser obligades pel Ministeri d'Hisenda a canviar de seu oficial. Des de feia sis anys estaven fixades a Sant Sebastià (Guipúscoa) per així pagar menys impostos per als 56 milions d'euros que generaren entre 2005 i 2011. Quelcom que l'Agència Tributària advertí que no era legal. El territori basc té importants avantatges fiscals, però només per a empreses que desenvolupin la seva activitat allà mateix. Que no era el cas de les dels Nadal. Després de negociacions discretes, les parts arribaren a un acord del desembre d'aquell any i les societat passaren a ser fixades a Manacor, la localitat mallorquina natal de l'empresari i tennista. Naturalment els mitjans de comunicació espanyols no se'n feren gaire ressò.
Més recentment, l'Ajuntament de Manacor, presidit per Miquel Riera, de Més per Mallorca, criticà el 2019 que l'empresari hagués ampliat el seu complex de negoci situat a la localitat, anomenat Rafa Nadal Academy, gràcies a un tracte de favor del poder polític. En efecte, el Parlament aprovà el mag de 2018 la reforma especial -que la norma urbanística no preveia – gràcies als vots a favor del PSOE, PP, PI i Ciutadans; en contra hi votaren Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera. El tennista es va irritar i acusà en diverses ocasions al batlle de «confondre» a l'opinió pública. Una postura certament estranya atès que ell mateix reconeixia que el Parlament balear li havia aprovat l'urbanisme a la (seva) carta. Cosa que ell explicava que no era «tracte de favor» perquè «hi van votara favor més d'un partit». Com si l'urbanisme a la carta més votat deixés de ser-ho. No content amb aquesta delirant explicació, insistí en que tot es va fer «complint la llei». Cosa que portava implícita la ignorància sobre la diferència entre urbanisme a la carta i il.legalitat. Ningú li havia recriminat no complir la llei sinó gaudir d'un tracte de favor. I causà hilaritat generalitzada que, a més, digués que «s'amplià (el complex) perquè du el nom de Rafael Nadal però no per una bona relació amb ningú». Lluny de tallar-se un pèl, assegurava també que el seu projecte empresarial era «estratègic» per a Balears, sense demostrar que sabés què vol dir la paraula ni quina oculta raó el podria convertir en tal cosa per al conjunt social.
El personatge és tan idolatrat que qualsevol crítica a la seva activitat més discreta, l'empresarial, rep invariablement crítiques brutals a través de xarxes socials i de la premsa més dretana. Per exemple, el batlle Riera hagué de fer front fins i a tot a amenaces a la seva persona per atrevir -se a criticar el tracte de favor que va rebre Nadal.
Nadal i el Govern. Així que és possible que li passi quelcom semblant al partit sobiranista de Menorca que ha fet una pregunta al Govern sobre què hi fa el seu logo a un anunci d'una de les empreses de Nadal. En efecte, Més per Menorca ha enregistrat aquesta setmana diverses preguntes amb sol·licitud de resposta escrita demanant al Govern perquè el seu logo apareix en gran format a tanques publicitàries anunciant l’escola privada de Nadal així com al web de la mateixa. Segons explica el partit menorquinista, «demanam si existeix alguna col·laboració amb la Rafa Nadal International School que justifiqui l'aparició del logotip del Govern als cartells de publicitat i, en cas afirmatiu, quina és el conveni i l’import que empara l'actuació d'aquest logotip».
El portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, explicà que es tracta de saber «per què apareix el logotip del Govern de les Illes Balears en una campanya publicitària d’una escola privada que es presenta com a escola internacional» i que vol conèixer «si darrera de l’aparició del logotip hi ha alguna contribució econòmica, cosa que no ens semblaria justificable».
Castells afegí que, en el cas que la presència d’aquest logotip no tingués cap explicació, el Govern «hauria d’actuar perquè desaparegués» perquè «s’està transmetent la idea que aquest centre actua amb una capa d’oficialitat completament equívoca i enganyosa. Per tant, el Govern hauria de vetllar per l’ús que fan els particulars de la seva imatge corporativa».